Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital
Reunió de treball

Especialistes en hàbitat proposen a l'AVI el desenvolupament de projectes pilot per a uns edificis públics més sostenibles

21/06/2019
Especialistes en hàbitat proposen a l'AVI el desenvolupament de projectes pilot per a uns edificis públics més sostenibles
- Aposten perquè l'Administració siga el motor de la I+D+i en l'hàbitat mitjançant el desenvolupament de procediments de compra pública innovadora
- Adverteixen del repte que suposa incorporar sistemes passius de condicionament en reformes d'immobles i blocs de cases usades
- Aposten perquè l'Administració siga el motor de la I+D+i en l'hàbitat mitjançant el desenvolupament de procediments de compra pública innovadora
- Adverteixen del repte que suposa incorporar sistemes passius de condicionament en reformes d'immobles i blocs de cases usades



El Comité Estratègic d'Innovació Especialitzat (CEIE) en hàbitat sostenible ha proposat l'impuls d'iniciatives de compra pública innovadora (CPI) i l'execució de projectes pilot en edificis públics per a garantir el desenvolupament i la implementació de les innovacions que ha identificat després de tres mesos de treball intens.

Els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l'empresariat que assessoren l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en aquesta matèria advoquen, entre altres mesures, perquè les administracions públiques actuen de motor de la innovació a través de procediments de CPI.

En la pràctica, demanen que hi haja contractes d'obra i habitatge públic en els quals es preveja com a requisit el desenvolupament de solucions innovadores que oferisquen resposta als reptes rellevants del sector com, per exemple, la reducció de la despesa excessiva d'energia. I que en la resta de plecs públics primen les bones pràctiques en matèria mediambiental.

Els especialistes també proposen a l'Administració autonòmica que, de manera complementària, execute projectes pilot en immobles públics com ara hospitals, centres educatius o residències amb la finalitat d'explorar, entre altres opcions, la implementació de solucions noves de monitoratge d'edificis que optimitzen la gestió de les condicions ambientals i la factura energètica.

Al seu judici, els projectes pilot i els procediments de compra pública d'innovació han de combinar-se amb accions formatives que permeten integrar les tecnologies existents i facilitar la connexió entre els diversos agents. La idea és que promotors, constructors, arquitectes i enginyers, però també l'Administració, coneguen les possibilitats que ofereixen, per exemple, els nous materials o la integració de sensors en matèria d'eficiència energètica, de manera que puguen incorporar-los als projectes que implementen.

En l'equip de treball han detectat, de fet, oportunitats per a reduir l'empremta mediambiental d'aquest sector gràcies a la introducció de materials i productes més eficients energèticament, reutilitzables i biodegradables, i han identificat, a més, fórmules per a reduir considerablement el consum d'energia.

Solucions 'renovables' personalitzades

En aquesta línia, el director de l'Institut d'Investigació d'Enginyeria Energètica de la Universitat Politècnica de València (UPV), José Miguel Corberán, advoca per posar en marxa incentius, materialitzats en premis o projectes pilot, perquè les empreses instal·ladores de la Comunitat Valenciana desenvolupen solucions d'instal·lació clau en el pany de fonts d'energies renovables, dirigides tant a habitatges unifamiliars com a comunitats de propietaris i col·lectivitats.

La integració de sistemes passius que optimitzen les condicions ambientals dels habitatges és una altra de les línies d'innovació que cal explorar, segons precisa el comité, que en les pròximes setmanes plasmarà el treball desenvolupat al llarg d'aquests mesos en un document de conclusions.

De fet, per al director de la Càtedra Ceràmica de la Universitat d'Alacant, Víctor Echarri, és necessari escometre noves investigacions que precisen quin seria l'aïllament tècnic, la infiltració d'aire i els sistemes de recuperació de calor idonis d'acord amb la climatologia del nostre territori. Un desafiament que augmenta quan es tracta d'implementar aquestes innovacions en edificis i habitatges que ja estan en ús.

D'altra banda, el coordinador del comité especialitzat i conseller delegat del Grupo Royo, Raúl Royo, ha posat l'accent en la necessitat d'incorporar els principis de personalització, funcionalitat i flexibilitat a l'hàbitat, bé per mitjà de fórmules com l'habitatge col·laboratiu, o bé per sistemes que puguen adaptar els espais a la demanda: "El repte està a dissenyar equipaments que puguen integrar les necessitats canviants dels seus habitants".

Per a incentivar la I+D+i, aquest equip multidisciplinari aposta, a més, per altres vies alternatives com ara l'impuls a diàlegs tecnològics que puguen connectar col·laboradors potencials en els àmbits científic i empresarial.

Un equip multidisciplinari

El comité compta amb una àmplia participació científica, personificada en Antonio Gallardo (Universitat Jaume I); Víctor Echarri i Francisco Flórez (Universitat d'Alacant), i José Miguel Corberán i Juan José Moragues (Universitat Politècnica de València).

D'altra banda, Vicente Blanes (AITEX), Rosa María Pérez (AIDIMME) i Vicente Lázaro (ITC) representen els instituts tecnològics; mentre que Begoña Serrano assisteix per l'Institut Valencià de l'Edificació (IVE), una fundació de la qual forma part la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori i les principals entitats del sector a la Comunitat Valenciana.

Finalment, la visió empresarial està garantida amb la concurrència de Luis Hernández (Grespania), Carlos Muñoz (Becsa) i Gustavo Valbuena (Actiu), que compten amb l'aval de la patronal autonòmica. Durant la seua participació en els comités, aquests vocals defensen l'interés general.

Galeria d'imatges