Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital
Brecha Digital
El Consell i la UA enquesten 1.800 persones per a identificar l'ús que fan dels serveis digitals i acabar amb les desigualtats
15/04/2022
- La directora general per la Lluita contra la Bretxa Digital, María Muñoz, ha assegurat que "unir esforços, col·laborar i empoderar-nos a través d'accés i el coneixement de la tecnologia són algunes de les claus per a aconseguir augmentar una participació significativa de la societat en el món digital"
- La directora general per la Lluita contra la Bretxa Digital, María Muñoz, ha assegurat que "unir esforços, col·laborar i empoderar-nos a través d'accés i el coneixement de la tecnologia són algunes de les claus per a aconseguir augmentar una participació significativa de la societat en el món digital" l"
La Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, a través de la Càtedra de Bretxa Digital Generacional de la Universitat d'Alacant, ha presentat els resultats de les activitats d'investigació realitzades durant 2021 en els quals aborden temes relacionats amb l'accés i l'ús dels diferents serveis digitals en persones majors de 54 anys i que proposa la formació contínua, la simplificació dels processos en línia i les campanyes de sensibilització i comunicació com a eines per a reduir la bretxa digital generacional.
Des de la Càtedra de Bretxa Digital Generacional, que dirigeix la professora de la Universitat d'Alacant, Natalia Papí, s'ha considerat "prioritari escoltar de primera mà la realitat de la població". Per a això, s'ha procedit a donar la paraula a la població major de 54 anys resident a la Comunitat Valenciana a través d'una enquesta telefònica realitzada a 1.800 persones (600 de cada província), que s'ha complementat amb 67 entrevistes semiestructurades i amb un recopilatori dels projectes i accions realitzats per administracions públiques i organitzacions no governamentals de la Comunitat Valenciana.
A grans trets, la població major de 54 anys que ha participat en l'enquesta té un nivell d'estudis mitjans, seguit d'estudis primaris, que concentra un nombre més gran de dones. La majoria són jubilats i el 68 % de la població no té una ocupació remunerada que implique ús d'ordinadors.
Quant als resultats reflectits en l'enquesta, "s'observa que el 84 % de la població major de 54 anys en la Comunitat Valenciana afirma disposar d'accés a Internet en l'habitatge i el 72 %, a més, respon haver usat Internet en els últims mesos, que es correspon amb la definició d''usuaris'". De la població usuària, la gran majoria té una mitjana de freqüència d'ús d'almenys cinc vegades a la setmana. A més, hi ha un 16 % de persones que no ha usat mai Internet (un 14 % homes i un 18 % dones)", ha explicat Papí.
Els serveis més utilitzats per majors de 54 anys són els de missatgeria instantània tal com WhatsApp o Telegram, la qual cosa apunta a un ús dels dispositius de caràcter comunicatiu, referit a contactes informals amb amics i familiars; mentre que els més instrumentals respecte a les empreses o l'administració són menys freqüents.
Per edats, el grup més jove, de 55 a 64 anys, després de la missatgeria, utilitza els serveis de correu electrònic i la banca en línia. El grup de 65 a 75 utilitza la banca en línia en segon lloc, i el grup major de 75 anys utilitza les videotelefonades en segon lloc després de la missatgeria.
El mòbil és el dispositiu més emprat amb un 93 % d'usuaris, seguit de l'ordinador (52 %) i tauletes (44 %). Si s'atén els motius que expliquen la falta d'ús d'Internet destaquen la falta d'alfabetització digital (esmentat per un 70 % dels qui no l'usen), acceptabilitat (32 %), la falta de percepció de la seua necessitat (22 %) o la inseguretat econòmica (10 %). A més, sobreïx el temor a l'engany i la desconfiança especialment en els serveis de banca electrònica. Totes aquestes causes afecten especialment la població major de 74 anys.
Els nivells de competències digitals són molt similars entre homes i dones, tot i que les dones tindrien una posició relativa un poc millor en la dimensió de comunicació, els homes la tindrien en la resolució de problemes tècnics.
Finalment, de les entrevistes es desprén que les persones que eren usuàries d'Internet van veure augmentada la seua activitat en la fase de confinament, però a poc a poc estan tornant als nivells de connexió anteriors, que coincideix amb l'evolució favorable de la pandèmia. En l'altre extrem, les persones que estaven desconnectades del món digital no van adoptar realment les tecnologies en les seues vides i solament les que tenien algun maneig anterior van poder ampliar els usos per a comunicar-se; per la qual cosa la pandèmia ha fet canviar molt poc les habilitats digitals dels majors, en contrast amb l'increment de la digitalització dels processos o tràmits.
Aquesta major digitalització dels serveis i les administracions ha anat acompanyada d'un increment de la innovació tècnica, la qual cosa ha pogut ampliar la bretxa digital entre la població de més edat, que demanda formació i actualització contínua per a poder enfrontar-se a l'escalada imparable de la tecnologia per a poder accedir a productes empresarials o serveis quotidians dins de la mateixa administració.
A l'empara de les dades llançades per l'enquesta es detecta la necessitat de continuar impulsant accions que contribuïsquen a reduir la bretxa digital entre la població de la Comunitat Valenciana. Per a fer-ho, la càtedra de la UA proposa implementar accions atenent tres àmbits d'aplicació: l'administració, les empreses i la població. Des del seu punt de vista, les administracions han de proposar vies per a facilitar els procediments, assegurar la protecció dels usuaris, així com incentivar programes formatius. També considera que les empreses també haurien d'apostar per oferir serveis presencials i simplificar els processos en línia, mentre que la població precisa vies per a la formació contínua i la comunicació.
La directora general per la Lluita contra la Bretxa Digital, María Muñoz, ha explicat que des de la Conselleria es continua fent front a les barreres digitals oferint a cada grup de població el que necessita per a facilitar i millorar la seua vida. "Les tecnologies són i han de continuar sent el mitjà perquè cada grup de població accedisca a allò que el permeta viure millor. Per això, apostem per l'alfabetització digital i mediàtica, per promoure l'aprenentatge entre iguals i evolucionar la visió del risc davant l'ús de les TIC cap a la de l'apoderament a través del seu ús", ha afirmat Muñoz per a afegir que "unir esforços, col·laborar i empoderar-nos a través d'accés i el coneixement de la tecnologia són algunes de les claus per a aconseguir augmentar una participació significativa de la societat en el món digital".
La Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, a través de la Càtedra de Bretxa Digital Generacional de la Universitat d'Alacant, ha presentat els resultats de les activitats d'investigació realitzades durant 2021 en els quals aborden temes relacionats amb l'accés i l'ús dels diferents serveis digitals en persones majors de 54 anys i que proposa la formació contínua, la simplificació dels processos en línia i les campanyes de sensibilització i comunicació com a eines per a reduir la bretxa digital generacional.
Des de la Càtedra de Bretxa Digital Generacional, que dirigeix la professora de la Universitat d'Alacant, Natalia Papí, s'ha considerat "prioritari escoltar de primera mà la realitat de la població". Per a això, s'ha procedit a donar la paraula a la població major de 54 anys resident a la Comunitat Valenciana a través d'una enquesta telefònica realitzada a 1.800 persones (600 de cada província), que s'ha complementat amb 67 entrevistes semiestructurades i amb un recopilatori dels projectes i accions realitzats per administracions públiques i organitzacions no governamentals de la Comunitat Valenciana.
A grans trets, la població major de 54 anys que ha participat en l'enquesta té un nivell d'estudis mitjans, seguit d'estudis primaris, que concentra un nombre més gran de dones. La majoria són jubilats i el 68 % de la població no té una ocupació remunerada que implique ús d'ordinadors.
Quant als resultats reflectits en l'enquesta, "s'observa que el 84 % de la població major de 54 anys en la Comunitat Valenciana afirma disposar d'accés a Internet en l'habitatge i el 72 %, a més, respon haver usat Internet en els últims mesos, que es correspon amb la definició d''usuaris'". De la població usuària, la gran majoria té una mitjana de freqüència d'ús d'almenys cinc vegades a la setmana. A més, hi ha un 16 % de persones que no ha usat mai Internet (un 14 % homes i un 18 % dones)", ha explicat Papí.
Els serveis més utilitzats per majors de 54 anys són els de missatgeria instantània tal com WhatsApp o Telegram, la qual cosa apunta a un ús dels dispositius de caràcter comunicatiu, referit a contactes informals amb amics i familiars; mentre que els més instrumentals respecte a les empreses o l'administració són menys freqüents.
Per edats, el grup més jove, de 55 a 64 anys, després de la missatgeria, utilitza els serveis de correu electrònic i la banca en línia. El grup de 65 a 75 utilitza la banca en línia en segon lloc, i el grup major de 75 anys utilitza les videotelefonades en segon lloc després de la missatgeria.
El mòbil és el dispositiu més emprat amb un 93 % d'usuaris, seguit de l'ordinador (52 %) i tauletes (44 %). Si s'atén els motius que expliquen la falta d'ús d'Internet destaquen la falta d'alfabetització digital (esmentat per un 70 % dels qui no l'usen), acceptabilitat (32 %), la falta de percepció de la seua necessitat (22 %) o la inseguretat econòmica (10 %). A més, sobreïx el temor a l'engany i la desconfiança especialment en els serveis de banca electrònica. Totes aquestes causes afecten especialment la població major de 74 anys.
Els nivells de competències digitals són molt similars entre homes i dones, tot i que les dones tindrien una posició relativa un poc millor en la dimensió de comunicació, els homes la tindrien en la resolució de problemes tècnics.
Finalment, de les entrevistes es desprén que les persones que eren usuàries d'Internet van veure augmentada la seua activitat en la fase de confinament, però a poc a poc estan tornant als nivells de connexió anteriors, que coincideix amb l'evolució favorable de la pandèmia. En l'altre extrem, les persones que estaven desconnectades del món digital no van adoptar realment les tecnologies en les seues vides i solament les que tenien algun maneig anterior van poder ampliar els usos per a comunicar-se; per la qual cosa la pandèmia ha fet canviar molt poc les habilitats digitals dels majors, en contrast amb l'increment de la digitalització dels processos o tràmits.
Aquesta major digitalització dels serveis i les administracions ha anat acompanyada d'un increment de la innovació tècnica, la qual cosa ha pogut ampliar la bretxa digital entre la població de més edat, que demanda formació i actualització contínua per a poder enfrontar-se a l'escalada imparable de la tecnologia per a poder accedir a productes empresarials o serveis quotidians dins de la mateixa administració.
A l'empara de les dades llançades per l'enquesta es detecta la necessitat de continuar impulsant accions que contribuïsquen a reduir la bretxa digital entre la població de la Comunitat Valenciana. Per a fer-ho, la càtedra de la UA proposa implementar accions atenent tres àmbits d'aplicació: l'administració, les empreses i la població. Des del seu punt de vista, les administracions han de proposar vies per a facilitar els procediments, assegurar la protecció dels usuaris, així com incentivar programes formatius. També considera que les empreses també haurien d'apostar per oferir serveis presencials i simplificar els processos en línia, mentre que la població precisa vies per a la formació contínua i la comunicació.
La directora general per la Lluita contra la Bretxa Digital, María Muñoz, ha explicat que des de la Conselleria es continua fent front a les barreres digitals oferint a cada grup de població el que necessita per a facilitar i millorar la seua vida. "Les tecnologies són i han de continuar sent el mitjà perquè cada grup de població accedisca a allò que el permeta viure millor. Per això, apostem per l'alfabetització digital i mediàtica, per promoure l'aprenentatge entre iguals i evolucionar la visió del risc davant l'ús de les TIC cap a la de l'apoderament a través del seu ús", ha afirmat Muñoz per a afegir que "unir esforços, col·laborar i empoderar-nos a través d'accés i el coneixement de la tecnologia són algunes de les claus per a aconseguir augmentar una participació significativa de la societat en el món digital".