Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Mireia Mollà adverteix de l’impacte del malbaratament alimentari sobre el consum de recursos i les emissions
- La consellera Mireia Mollà destaca l'anàlisi de precisió del pla valencià Bon Profit per a traçar una ruta de reducció del malbaratament alimentari
- El Centre Mundial d'Alimentació Sostenible acull la jornada Accions contra la pèrdua i el malbaratament alimentari, que desgrana les polítiques públiques i les línies d'acció per a retallar el rebuig d'aliments
La consellera d'Agricultura i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha advertit sobre l'impacte transversal del malbaratament alimentari que comporta indissolublement la sobreexplotació de recursos i matèries primeres, l'increment de les emissions i de la contaminació per nitrats, i el malbaratament del consum energètic.
Mollà, que ha obert la jornada Accions contra la pèrdua i el malbaratament alimentari, junt amb el director del Centre Mundial d'Alimentació Sostenible (CEMAS), Vicente Domingo, ha destacat l'aliança entre Agricultura i Canvi Climàtic per a reduir el malbaratament alimentari i assolir l'objectiu europeu de retallar a la meitat el rebuig d'aliments actual per a l'any 2030.
“Les polítiques precises de transició social, ecològica i econòmica cap a una cultura de l'alimentació i cap a l'anàlisi sobre els impactes que generem són una revolució que, com moltes altres, comença pensant en global i actuant en local”, ha afirmat la consellera.
Durant la seua intervenció, la titular d'Agricultura i Transició Ecològica s'ha referit al pla valencià Bon Profit: “Actua sobre les fonts emissores del malbaratament, des de l'anàlisi de precisió per a la presa de decisions que ens ofereix el big data”.
Concretament, l'estratègia valenciana parteix de les anomenades línies base; les xifres de referència sobre les quals monitorar l'evolució, així com de la identificació de les zones i les activitats d'actuació preferent.
Fins ara, la Conselleria ha quantificat 32.300 empreses amb potencial generador de malbaratament, un poc més del 61 % de les quals correspon a la restauració i el consum fora de la llar, el 27 % a la distribució, el 6 % a la producció i el 5,4 % a la manufactura. Amb tot, un gran percentatge del malbaratament té l'origen en l'àmbit domèstic.
Mollà ha tancat la seua intervenció apel·lant a la necessitat de reduir el malbaratament per a “optimitzar els recursos, guanyar en eficiència, abaixar els costos de producció i avançar en la transició justa”.
Així mateix, ha agraït la convocatòria del CEMAS, que coincideix amb la setmana en la qual se celebra el Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d'Aliments.
