Detalle nota de prensa - Comunica GVA

Els governs de la Comunitat Valenciana i les Illes Balears han acordat escometre dues importants iniciatives conjuntes que servisquen de “palanca” per a reforçar la “macroregió turística” que suposen els dos territoris. Per a fer-ho, impulsaran el programa Val-Bal, un Viatgem Illes Balears - Comunitat Valenciana a través d’una pionera plataforma digital que oferirà descomptes per als viatges turístics realitzats entre les dues comunitats. A més, demanaran al Govern un fons estatal de formació per a empreses i treballadors turístics gestionat des de les comunitats autònomes per a mantindre l’alta laboral de fixos discontinus en temporada baixa.

Les dues iniciatives s’inclouen en la Declaració de València, signada pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, després de les reunions de la II Cimera Comunitat Valenciana - Illes Balears, en la qual representants de tots dos executius han debatut sobre interessos, reptes i horitzons comuns, la qual cosa, en paraules del cap del Consell, ha permés construir un pont entre les dues comunitats que servisca també per a reivindicar “allò que és just i intel·ligent en finançament, en inversions i en descentralització”.

En aquest sentit, la Declaració de València inclou tant aquestes iniciatives destinades a donar suport a l’activitat turística com la defensa de la via de la cooperació, l’acord i més cogovernança des d’una mirada federalista, i la reivindicació d’un pacte “inajornable” i “d’urgència” per a assolir un nou sistema de finançament autonòmic “que acabe amb les insuportables desigualtats de l’actual”.

El president de la Generalitat i la presidenta del Govern de les Illes Balears han presentat les conclusions d’aquesta II Cimera Comunitat Valenciana - Illes Balears en un acte celebrat al Palau de la Generalitat, una trobada bilateral que, com ha assenyalat Ximo Puig, ha servit per a reforçar el “pont Jaume I” entre les dues comunitats traçat fa any i mig en la primera cita d’aquestes característiques, celebrada a Palma.

“Federalisme dels fets”

Puig ha recalcat que la Comunitat Valenciana i les Balears són dues de les quatre comunitats on més creix l’ocupació en l’últim any i també estan liderant el creixement espanyol del PIB en termes interanuals, “una mostra més que confirma el Mediterrani com al gran corredor humà, econòmic i d’oportunitats” des del qual reivindicar, amb “lleialtat i confiança”, un “federalisme pràctic”, un “federalisme dels fets” que permeta la superació de desigualtats territorials i la reversió de la “dinàmica polaritzadora del poder”.

Per a fer-ho, ha demanat “superar asimetries, greuges i desafecció” i “aprofundir en igualtat, cohesió i convivència”, tot això amb “més unitat, més gestió compartida i més cooperació”. La Comunitat Valenciana i les Balears estan “molt lluny de la confrontació que sura en altres latituds”, ha remarcat Puig, que considera aquesta cimera una mostra de com practicar “la política útil de les aliances i de les solucions”.

En aquest sentit, la presidenta balear ha destacat que la cimera ha permés acordar actuacions per a “reforçar l’escut social davant de la inflació i ampliar la mobilitat sostenible i la protecció de la mar com a eixos de futur”, així com reivindicar “la denominada via mediterrània, basada en el diàleg social i els consensos per a continuar liderant el creixement econòmic en l’Estat”. També ha remarcat que la trobada, que ha reunit també representants empresarials i socials, ha permés acordar solucions adaptades als reptes de l’actualitat.

Pel que fa al programa Val-Bal, Puig ha concretat que aquesta acció pionera permetrà habilitar una plataforma digital amb l’oferta conjunta d’empreses de les dues destinacions, que incloga allotjaments, empreses de serveis turístics i companyies de transport aeri i marítim que connecten les dues comunitats, i anirà dirigida a ciutadans i ciutadanes de les dues comunitats. El sector públic aportarà la plataforma i la promoció, i les empreses adherides aplicaran un descompte del 15 % sobre el preu de mercat.

Es busca així incentivar el turisme de setembre a juny amb aquesta palanca per a “activar sinergies en una macroregió turística” conformada per un mercat conjunt de 23 milions de turistes internacionals que suma tants visitants com Egipte i Austràlia junts, ha remarcat el president.

Mobilitat sostenible

El president ha assenyalat, a més, que la cimera ha permés situar la mobilitat sostenible com una “prioritat estratègica compartida”, plasmada en accions per a impulsar la col·laboració publicoprivada per a potenciar aquestes indústries, aprofitar el potencial dels ports mediterranis i propiciar, junt amb el sector privat, connexions cada vegada més sostenibles. “Volem que aquesta aliança de mar a mar entre la Comunitat Valenciana i les Illes Balears transforme aquesta part del Mediterrani en un paradigma d’avantguarda tecnològica, de coneixement i de treball de qualitat”, ha indicat.

Puig ha subratllat que la cimera deixa també altres acords com el d’actuar davant de la inflació per a afavorir un espai de diàleg amb els agents socials per un pacte de rendes: “una qüestió de justícia social i d’eficiència econòmica”; promoure l’habitatge públic i demanar nous mecanismes per a protegir les famílies enfront de la pujada de tipus d’interés, o demanar al Govern més cogovernança i participació autonòmica en la gestió dels fons europeus en les pròximes fases per a competir en la transformació productiva. A més, la col·laboració entre els dos territoris també es plasmarà en la creació d’una taula permanent tècnica sobre el Mecanisme de recuperació i resiliència.

Mesa sobre polítiques d’igualtat

En el marc de la cimera, també la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha participat juntament amb la consellera d’Assumptes Socials i Esports del Govern de les Illes Balears, Fina Santiago, i representants dels consells de joventut de les dues autonomies en un panell informatiu en el qual s’ha tractat sobre joventut i polítiques d’igualtat.

Aitana Mas ha destacat que, des de la Generalitat, s’aposta per polítiques d’igualtat “que tinguen en compte la interseccionalitat de les dones, la imprescindible incorporació dels homes als espais feminitzats, una distribució dels temps compatible amb la vida real i la valoració de les tasques menystingudes per haver sigut tradicionalment femenines”, dins del marc d’un canvi complet de paradigma econòmic en el qual es reconega el pes de l’“economia de les 3 C: criar, curar i cuidar”.

“Es tracta d’unes polítiques d’igualtat mirant als ulls de les persones i procurant solucions reals als seus problemes reals, sense superioritat, sense dogmatismes, sense displicències”, ha afirmat per a després assenyalar que l’objectiu és impulsar “polítiques feministes transformadores per a tota la societat i que ens beneficien, a totes les persones”. D’aquesta manera, la vicepresidenta ha apuntat a la necessitat des de l’Administració de crear marcs legals que garantisquen “un habitatge accessible, l’equitat de salaris dignes, una atenció sanitària universal, l’educació en els bons tractes o la resolució pacífica de conflictes; són elements profundament feministes, que afecten especialment les dones, però no només a elles”.

Mesa sobre polítiques de sanitat

Per la seua banda, el conseller de Sanitat Universal i Salut Pública, Miguel Mínguez, ha destacat en una altra taula de debat com és d’important l’esforç que es realitzarà en la cura de la salut mental durant els pròxims anys, ja que la pandèmia ha mostrat la necessitat de reforçar i ampliar els recursos assistencials i de prestar especial atenció a la població en aquest àmbit sanitari tan important. Per això, es destinaran 40 milions d’euros en 2023 per al Pla d’acció en salut mental, drogodependències i conductes addictives, i s’hi incorporaran 250 professionals inicialment, als quals s’aniran sumant nous reforços de plantilla.