Detalle nota de prensa - Comunica GVA

La Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital ha desenvolupat una macroenquesta entre 4.000 valencians i valencianes, de la qual es desprén que el grau de digitalització de la societat valenciana a les tres províncies és similar i no hi ha diferències rellevants entre les persones residents en una província o l’altra, alhora que ha constatat que les bretxes digitals més importants a la Comunitat Valenciana s’observen per diferències socioeconòmiques i demogràfiques.

No obstant això, cal destacar que les dades analitzades en l’enquesta mostren una situació avançada quant a la digitalització de la societat valenciana i una societat que avança clarament cap a la digitalització i l’eliminació de les bretxes digitals, si bé, també posa de manifest l’existència de diferències demogràfiques i socioeconòmiques que accentuen les diferències en els cinc indicadors analitzats, que són: accés, ús, competències, autopercepció de facilitat i confiança en Internet, que provoquen que a col·lectius socials determinats els siga més difícil o, fins i tot, que es queden exclosos de la nova societat digital.

Per primera vegada, gràcies a la macroenquesta desenvolupada per l’Observatori de Bretxa Digital, a través de la Direcció General per a la Lluita contra la Bretxa Digital, s’ha pogut presentar una radiografia per províncies de la situació de la implantació i l’ús de les noves tecnologies a les llars valencianes. Per a fer-ho s’han realitzat 4.018 enquestes, el 42 % de les quals s’han fet a persones de la província de València, el 33 % de la d’Alacant i el 25 % de la província de Castelló.

El territori és la variable que presenta menys diferències entre les persones enquestades. La bretxa digital territorial és mínima entre les persones residents a les tres províncies; tan sols s’apunten resultats lleugerament inferiors a la mitjana de la Comunitat Valenciana en municipis de menys de 5.000 habitants, resultats que són transversals a les tres províncies.

La bretxa digital entre els valencians i valencianes s’accentua si analitzem la situació quant a criteris socioeconòmics. En aquest sentit, variables com ara menys nivell d’estudis, situació laboral inestable o baix nivell d’ingressos de la llar són indicadors clars de la presència de bretxa digital.

Quant a la bretxa digital de gènere, en general, les dones continuen obtenint resultats més baixos que els homes, no obstant això, les dones assoleixen xifres més elevades que els homes en l’ús de les noves tecnologies per a configurar les seues xarxes socials i realitzar gestions en els àmbits sanitari i educatiu, com per exemple demanar cita en el centre de salut, accedir a informes mèdics o comunicar-se amb els professors dels seus fills.

Finalment, l’estudi també reflecteix un clar augment de la bretxa digital segons s’incrementa l’edat, i s’assoleixen els resultats més baixos en l’anomenada generació silenciosa, que comprén els homes i les dones d’entre 73 i 85 anys. Aquesta bretxa generacional és un dels principals components de la bretxa digital que s’observa a la Comunitat Valenciana.

Per províncies, els resultats de Castelló tendeixen a ser més baixos, fet que també s’observa entre les generacions més joves d’aquesta província, que són els que presenten uns resultats més baixos en la majoria de dimensions analitzades en l’enquesta.

La directora general per a la Lluita contra la Bretxa Digital, María Muñoz, ha destacat com “les dades extretes de la macroenquesta mostren una societat valenciana que avança cap a la digitalització de manera clara, però en la qual alguns segments de la població corren el risc de quedar-se exclosos. La identificació d’aquestes bretxes a través d’aquest informe ens ha permés posar en marxa polítiques que incideixen directament en la reducció de les bretxes digitals més accentuades”, a la qual cosa ha afegit que un “exemple d’això són el bo social de connectivitat dirigit a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica o la formació en competències digitals posada en marxa en municipis en risc de despoblament de la nostra Comunitat, que entre 2023-2025 s’estendrà a altres municipis gràcies als fons MRR, posant l’accent principalment en els segments de població en més situació de vulnerabilitat”.