Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
Dia dels Aiguamolls

Isaura Navarro celebra “el magnífic estat ambiental i la salut ecosistèmica dels aiguamolls valencians”

02/02/2023
  • Transició Ecològica presenta, a l’Albufera, el laboratori de seguiment que representarà un salt qualitatiu per al coneixement de les zones humides
  • S’invertiran més de 10 milions d’euros en els pròxims anys en projectes de restauració i remodelació d’aiguamolls

La Conselleria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica ha presentat, amb motiu del Dia dels Aiguamolls, el Laboratori de Seguiment d’Aiguamolls Doctora María Rosa Miracle, amb el qual es fa un salt qualitatiu per al coneixement dels aiguamolls valencians.

L’objectiu és permetre la teledetecció per al seguiment de l’estat de les aigües dels aiguamolls, la determinació de més paràmetres biològics (per exemple macroinvertebrats aquàtics) i l’elaboració d’estudis de capacitat d’assimilació i retenció de carboni en aiguamolls, en relació amb el seu estat de conservació i les millors mesures de gestió adoptades.

Durant la jornada, que s’ha desenvolupat a l’Albufera, la consellera de Transició Ecològica, Isaura Navarro, ha celebrat que “la major part dels paràmetres que s’empren per a avaluar l’estat ambiental dels nostres aiguamolls mostren una bona salut ecosistèmica”.

De fet, “un exemple clar”, al Parc Natural de l’Albufera, és que, a la tardor, es van comptabilitzar més de 80 hectàrees de praderies aquàtiques al llac d’espècies de flora que van arribar a estar pràcticament extingides. Ara, a l’hivern, s’ha constatat, mitjançant teledetecció, la inundació de més de 10.000 hectàrees d’arrossar, i no s’han produït fenòmens rellevants d’anòxia per la putrefacció de la palla de l’arròs.

A més, l’aportació hídrica i la qualitat d’aigua present a l’Albufera ha motivat una magnífica perellonada. Precisament, aprofitant l’extensió més gran de la zona inundada i gràcies als nous cabals assolits de la conca, s’han superat les 100.000 aus aquàtiques en els censos del gener passat, xifra que només s’ha superat en 4 ocasions entre 1984 i 2022.

En aquesta línia, Navarro ha volgut posar en relleu la riquesa d’aiguamolls que té la Comunitat Valenciana i la importància d’aquests ecosistemes, per “ser zones altament productives que proporcionen recursos com ara cultius i pesca, però també el seu valor turístic i l’escenari magnífic per a la biodiversitat, l’alimentació, el refugi i la reproducció d’espècies”.

A més, també ha insistit en la tasca que fan de “segrest de gasos amb efecte d’hivernacle gràcies a la vegetació” i el seu paper com a “esponja natural que retarda sequeres, tempera les temperatures extremes i mitiga el canvi climàtic”.

10 milions en recuperació d’aiguamolls

La consellera Navarro també ha anunciat que “tenim projectes en redacció i en diverses fases de tramitació, amb els quals invertirem més de 10 milions d’euros en els pròxims anys per a restauració, remodelació i millores en zones humides”.

Es tracta d’actuacions com la restauració ambiental del barranc de Poyo, la restauració de tancats a l’Albufera i més projectes en hàbitats; la remodelació del centre aqüícola del Palmar, la recollida de la palla de l’arròs i el seguiment de la inundació, i la restauració de la desembocadura del Vinalopó, el delta del Palància i la marjal dels Moros.

Cal recordar que la Generalitat va ser pionera a protegir totes les zones humides de manera genèrica (Llei 11/1994 d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana), però, a més, es va aprovar uns anys més tard (Acord de 10 de setembre de 2002, del Govern Valencià) el Catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana, catàleg recentment ampliat per l’Acord de 20 de maig de 2022, del Consell, que augmenta aquesta llista amb 7 llocs nous, fins a tindre hui dia 55 zones humides, 36 de les quals en la Xarxa Natura 2000.

Galeria d'imatges