Detalle nota de prensa

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta sis comèdies d’Itàlia, França, Turquia, Alemanya i Espanya en la segona setmana del cicle de cinema d’estiu CCCCinema d’Estiu, que celebra la cinquena edició sota el títol ‘De què riem a Europa?’. Del 3 al 31 d’agost, de dimarts a diumenge, a les 22.00 hores, el claustre gòtic de l’antic convent es transforma en un cinema d’estiu en el qual gaudir de manera gratuïta d’una cuidada selecció de comèdies europees.

La segona setmana del cicle presenta sis cintes que aborden des de la quotidianitat temes com ara el racisme, la revolució tecnològica, l’escalada social, la guerra, l’èxit, el fracàs i la jubilació, mostrant la lluita dels personatges contra el temps i els seus designis.

“Des de fa cinc anys, al CCCC refresquem les nits d’agost a València amb una selecció d’autèntiques joies cinematogràfiques projectades a l’aire lliure, algunes de les quals inèdites al nostre país, que mostren diferents visions d’Europa a través de la comèdia, però molt més enllà del cinema comercial”, assenyala el director del Consorci de Museus i el Centre del Carme, José Luis Pérez Pont.

“A Europa és possible plasmar un heroisme sense èpica, una aventura sense a penes moviment o un romanç que prescindisca d’estereotips. El Vell Continent té molt interioritzat que només el fet de viure implica ja un risc, que un gest davant de la càmera, a penes un parpelleig, arriba a transmetre una gran potència o que també és possible extraure bellesa de les nostres febleses humanes”, assenyala el programador del cicle, el crític Daniel Gascó.

La italiana ‘Bianco e nero’ (2008), dirigida per Cristina Comencini, serà l’encarregada d’obrir la segona setmana del cicle CCCCinema d’Estiu el dimarts 8 d’agost. Es tracta d’una cinta intimista que aborda el tema del racisme a partir de la trobada entre l’enginyer Carlo i la bellíssima Nadine, l’argument de la qual va sorgir, segons conta Giulia Calenda, coguionista del film, a partir de la lectura de ‘Sobre la belleza’ de Zadie Smith.

Yilmaz Erdogan no només interpreta Emin el boig, sinó que també és guionista i director de la pel·lícula que es projectarà el dimecres 9 d’agost, la turca ‘Vizontele’ (2001), en la qual rescata de la memòria de la seua infància l’arribada de la primera televisió al seu poble, un aparell tan nou que ni tan sols saben dir el seu nom i l’anomenen ‘vizontele’, que és televisió al revés. Considerada com una de les millors comèdies turques, el film mostra l’endarreriment d’alguns pobles turcs en la dècada dels setanta, amb una mirada retrospectiva del que ha suposat el cinema als barris.

El dijous 10 d’agost es podrà veure la primera pel·lícula espanyola del cicle, ‘La vida por delante’ (1958), recentment restaurada amb motiu de la celebració del centenari de Fernando Fernán Gómez, que la dirigeix, signa el guió i forma parella protagonista junt amb Analía Gadé. L’èpica del seu personatge, un mediocre estudiant de dret anomenat Antonio Redondo, s’assoleix gràcies al maneig magistral dels recursos cinematogràfics que posa al servei de la història, com un creatiu muntatge i mirades còmplices parlant a càmera.

En ‘Un heros trois discret’ (1996), programada per al divendres 11 d’agost, Jacques Audiard va traduir en imatges la mateixa convivència entre realitat i ficció de la novel·la original. El cineasta tan prompte utilitza noticiaris de l’ocupació nazi, o introdueix personalitats de la cultura francesa, com crea una bella bateria d’imatges fantàstiques, combinant tècniques clàssiques de documental, com ara les entrevistes amb seqüències concebudes a ritme de ‘slapstick’. La seua explosiva creativitat s’estén a la preciosa partitura d’Alexandre Desplat, l’execució de la qual visibilitza Audiard generant interludis musicals que separen blocs dramàtics.

L’endemà, el dissabte 12 d’agost, es projectarà l’òpera prima de Paolo Sorrentino, ‘L’uomo in più’ (2001), un film que retrata el món del futbol des d’angles molt poc coneguts: els vestuaris o les reunions entre presidents de club i directius. L’intel·ligent debut de Sorrentino ja va revelar la sensibilitat d’un cineasta que eludeix la trobada mentre traça vincles invisibles entre els dos protagonistes: un cantant de música pop en l’ocàs de la seua carrera després d’un escàndol sexual i un famós futbolista que veu interrompuda la seua carrera a causa d’una lesió.

La segona setmana de CCCCinema d’Estiu es tancarà amb la pel·lícula ‘Pappa ante portas’ (1991), segon i últim llargmetratge de Loriot, cèlebre caricaturista que, a més, encarna quatre papers: el Sr. Loshse, el violinista, el poeta i l’avi. La seua presència constant en imatge li va exigir codirigir la pel·lícula amb el seu ajudant de direcció en ‘Ödipussi’ (1988), Renate Westphal-Lorenz. Amb 3 milions i mig d’espectadors, va esdevindre la pel·lícula alemanya més vista de 1991.