Detalle nota de prensa

La vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha indicat que s'ha constatat "un desfasament pressupostari de 4.145 milions d'euros en el pressupost de 2015, la qual cosa suposa pràcticament el 25% del que estava pressupostat".
Oltra ha informat, en la roda de premsa posterior al Ple del Consell, de la Liquidació del Pressupost de la Generalitat per a 2015 practicada per la Intervenció General, com a fase prèvia a l'elaboració del Compte General que haurà de rendir-se en els pròxims mesos.

En aquest sentit, la vicepresidenta ha remarcat el fet que aquest desfasament "mostra que la manera de pressupostar de l'anterior govern del Partit Popular no s'ajustava a la realitat" i ha explicat que "dins de les variants que han generat aquest desfasament, es troba la inclusió del Fons de Competitivitat amb 1.057 milions d'euros, taxes públiques amb més de 140 milions, la venda d'edificis en 140 milions d'euros o la venda de parcel·les per 191 milions d'euros".

Segons la seua opinió, aquestes dades "demostren la mala manera de pressupostar del govern anterior". "Evidentment, hi ha desfasaments que obeeixen a un deficient model de finançament, ja que, com he dit altres vegades, aquesta comunitat no té un problema de despesa, té un problema d'ingressos, però en el cas del desfasament pressupostari el que hi havia era una manera de pressupostar que no s'ajustava a la realitat".

Respecte d'això, Oltra ha recordat que, a més, el 30 de juny "més del 80% de la despesa estava ja adjudicada quan el nou govern va prendre possessió del Consell".

Despeses no pressupostades

El document elaborat per la Intervenció General evidencia el procés de sanejament dels comptes públics en què està immersa la Generalitat i, en aquest sentit, s'incorporen al resultat de 2015 1.190 milions de despesa no pressupostada, majoritàriament procedent d'exercicis anteriors, alhora que es constata que fins a 1.966 milions en ingressos pressupostats per l'anterior Govern valencià no van arribar a materialitzar-se.

En concret, en l'apartat de despeses, s'han comptabilitzat necessitats de despesa no pressupostats per import superior a 450 milions d'euros. Entre ells, es troben pagaments pendents a la Seguretat Social i a l'Agència Tributària per import conjunt de 90 milions de les retencions dels funcionaris d'anys anteriors, així com factures de farmàcia, de dependència i altres matèries.

A més, hi ha expedients d'enriquiment injust per import de 767,7 milions d'euros, la major part d'ells derivats de compromisos de despesa d'exercicis anteriors a 2015. D'aquest import, 740 milions corresponen a despeses de la Conselleria de Sanitat.

Quant als ingressos, es constata que hi ha hagut fins a 1.966,6 milions en drets que van ser pressupostats per l'anterior Govern i que no s'han rebut, la qual cosa suposa unes previsions molt a l'alça respecte a la realitat. Entre aquests fons, figuren la bestreta de 1.057 milions previstos del Fons de Competitivitat que s'ha de cobrar en 2017 i que l'anterior Consell va pressupostar amb l'argument que el Govern central li l'abonaria.

Modificació dels horaris comercials en Zones de Gran Afluència Turística

D'altra banda, la vicepresidenta ha informat de que el Consell ha aprovat la modificació del Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer, del Consell d'horaris comercials en Zones de Gran Afluència Turística (ZGAT) per a adaptar-lo a la normativa estatal i evitar així la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat per part del Govern central.

La principal novetat que arreplega el nou decret llei és l'eliminació de l'obligatorietat per part dels ajuntaments que ja tenien concedida la declaració de Zona de Gran Afluència Turística de realitzar als dos anys una nova sol·licitud.

Reclamació a l'Estat per a millorar el transport a Castelló

Un altre dels aspectes abordats pel Ple del Consell ha sigut la reclamació al Govern central per a l'adopció urgent de les mesures necessàries per a impulsar l'execució de les principals actuacions pendents en matèria d'infraestructures i serveis de transport a Castelló, entre les quals es troben els serveis de rodalia.

En aquest sentit, Oltra ha apuntat que s'exigirà a l'Estat la finalització immediata de les obres d'implantació del tercer carril entre Castelló de la Plana i València-Almussafes, la qual cosa implicarà l'arribada de l'AVE a Castelló.

A més, es demanarà la normalització de les proximitats ferroviàries entre València i Castelló, amb la recuperació de les freqüències existents abans de l'inici de les obres d'implantació del tercer carril.

També se sol·licita la realització dels estudis necessaris per a la prolongació dels proximitats entre Castelló i Vinaròs; l'inici de les obres d'adaptació de l'ample ferroviari entre Castelló de la Plana i Tarragona i l'impuls immediat de les actuacions per a la modernització de la línia ferroviària Sagunt-Terol-Saragossa.

El Consell reclamarà també la licitació i redacció del projecte del Nou Accés Ferroviari Sud del Port de Castelló i la licitació i inici de les obres en la carretera N-232 "Barranc de la Bota-Masia de la Torreta".

Així mateix, s'instarà el Govern central a millorar la seguretat viària de les carreteres de la Xarxa d'Interés General de l'Estat a Castelló, en especial de la N-340.

Declara BIC el Sexenni de Morella i la Ruta dels Molins de Banyeres de Mariola

El Ple del Consell ha aprovat també el decret pel qual es declara el Sexenni de Morella Bé d'Interés Cultural Immaterial.

El Sexenni de Morella és una festivitat que sorgeix a mitjan segle XVII i se celebra cada sis anys, entorn del tercer diumenge d'agost, en honor a la Mare de Déu de la Vallivana.

D'altra banda, el Consell ha aprovat el decret pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb categoria d'espai etnològic, la Ruta dels Molins Paperers de Banyeres de Mariola, en el riu Vinalopó.

Estudi de Mobilitat Geogràfica de treballadors de la Comunitat Valenciana

D'altra banda, la vicepresidenta ha informat sobre "l'Estudi de la Mobilitat Geogràfica de les persones treballadores de la Comunitat Valenciana a través dels contractes registrats en 2015".

Segons les dades, s'observa que, tant la Comunitat Valenciana com les tres províncies, són exportadores netes de mà d'obra, atés que hi ha més contractes de residents que treballen fora que de no residents que treballen en el territori.

Un de cada 10 contractes de residents a la Comunitat Valenciana se subscriuen fora d'aquesta (178.455 eixides), mentres que només un 8,3% dels contractes que se subscriuen a la Comunitat són de residents de fora d'aquesta (144.446 entrades).

Cal destacar que Castelló és la que presenta una major mobilitat geogràfica en relació amb els contractes i registra les majors taxes, tant d'eixida com d'entrada, situació contrària a la que presenta la província de València.

Reforma electoral amb llistes cremallera paritàries i rebaixa de la barrera al 3%

Un altre dels assumptes abordats pel Consell ha sigut l'informe elaborat per l'Observatori per a la Reforma Electoral.

L'Observatori proposa l'obligació de concórrer a les eleccions autonòmiques amb llistes cremallera paritàries i la rebaixa de l'actual 5 per cent al 3 per cent de la barrera per a accedir a Les Corts.

Després de l'estudi realitzat, l'Observatori planteja una sèrie de reformes que pretenen aconseguir, entre altres, els següents objectius:

1. Que el nou model permeta que tots els vots tinguen, en la mesura que siga possible, el mateix valor.
2. Que els electors disposen de major capacitat de decisió per a triar els seus representants, incrementant-se la proximitat i identificació entre ells.
3. Que el resultat de les urnes permeta configurar unes Corts que garantisquen la governabilitat.
4. Que hi haja una representació territorial equilibrada
5. Que propicie una major legitimitat al sistema.
6. Que s'assegure una representació paritària en les Corts.

Per a aconseguir aquests objectius, el document arreplega un ampli consens sobre la necessitat de rebaixar l'actual barrera electoral del 5 per cent dels vots sobre el total de la Comunitat Valenciana. La majoria de les propostes suggerixen baixar aquesta barrera al 3 per cent.

També hi ha consens entorn de la necessitat d'augmentar la proporcionalitat perquè, en la mesura que siga possible, tots els vots tinguen el mateix valor.


Adjudicació de concessions per a programes de servei públic de TDT

El Consell ha aprovat també l'adjudicació de les concessions administratives per a l'explotació de programes del servei públic de la Televisió Digital Terrestre (TDT) amb cobertura local pertanyents a tres demarcacions.

En concret, s'adjudiquen les concessions i es transformen en llicències els lots 7-Castelló (Canal 50 TL01CS), 9-Vinaròs (Canal 53 TL04CS) i 13-València (Canal 23 TL06V).

Els licitadors dels lots adjudicats han acreditat davant de l'òrgan competent per a la seua tramitació la documentació preceptiva prevista en el plec de clàusules administratives particulars, de conformitat amb la decisió elevada per la Mesa de Contractació. Així mateix, les empreses reuneixen els requisits establits en la Llei General de la Comunicació Audiovisual per a ser titulars d'una llicència de comunicació audiovisual.

La resta de lots s'adjudicaran a mesura que es completen els tràmits preceptius i l'acreditació del compliment dels requisits que regeixen en aquest concurs.