Detalle nota de prensa
Visor detalle nota de prensa
Educació, Cultura i Esport
El Consell declara Bé d'Interés Cultural Immaterial la processó cívica del Nou d'Octubre a València
07/10/2016
- La processó recorre els carrers de València amb la Reial Senyera, símbol de la identitat dels valencians
El ple del Consell ha aprovat el decret pel qual es declara Bé d'Interés Cultural Immaterial la processó cívica del Nou d'Octubre a València, que recorre els carrers de València tots els dies 9 d'octubre.
La processó cívica té els seus antecedents en les celebracions medievals de la conquista cristiana de València que commemoren el 9 d'octubre de 1238, quan el rei Jaume I va fer la seua entrada en la ciutat, lligant des de llavors la destinació de València al de la Corona d'Aragó.
Les primeres celebracions daten d'un segle després de la conquista, pel fet que les primeres institucions de govern locals i autònomes estaven àvides de manifestar públicament les prerrogatives adquirides gràcies a la pionera política municipalista de la reialesa.
La promulgació, en 1982, de l'Estatut d'Autonomia, en combinació amb la recuperació de la democràcia i la principal institució d'autogovern, la Generalitat Valenciana, van fer que el component de celebració de la valencianitat compartida i d'afirmació valencianista es fera notar molt més en les festivitats del Nou d'Octubre, que es va convertir en la festa oficial valenciana, i molt concretament, en la processó cívica, que va veure com s'incrementava el seu públic, el seu impacte mediàtic i el seu ressò popular, fins a convertir-se en el principal i simbòlic més rellevant acte ritual de la festa dels valencians.
La processó s'inicia amb el solemne descens de la Reial Senyera des del balcó de l'Ajuntament. La Senyera és baixada mitjançant cordes pel balcó de la casa consistorial, ja que des de l'any 1365, i per privilegi del rei Pere el Cerimoniós, la Reial Senyera no pot inclinar-se davant de res o de ningú.
La comitiva ix des de la plaça de l'Ajuntament i recorre els principals carrers del centre de la ciutat de València, en direcció a la plaça d'Alfons el Magnànim. En aquesta plaça té lloc l'homenatge a l'estàtua eqüestre del rei Jaume I, amb ofrena floral institucional i corones de llorer, i el cant de l'himne de la Comunitat Valenciana, interpretat per la Banda Municipal.
Des d'aqueixa plaça es torna novament a la plaça de l'Ajuntament, on la Reial Senyera és hissada al so de l'himne valencià i es disparen les salves d'honor, i torna a ser custodiada en les dependències de l'Arxiu Històric Municipal. Els actes acaben amb el tir d'una mascletada en la plaça de l'Ajuntament.
La processó cívica té els seus antecedents en les celebracions medievals de la conquista cristiana de València que commemoren el 9 d'octubre de 1238, quan el rei Jaume I va fer la seua entrada en la ciutat, lligant des de llavors la destinació de València al de la Corona d'Aragó.
Les primeres celebracions daten d'un segle després de la conquista, pel fet que les primeres institucions de govern locals i autònomes estaven àvides de manifestar públicament les prerrogatives adquirides gràcies a la pionera política municipalista de la reialesa.
La promulgació, en 1982, de l'Estatut d'Autonomia, en combinació amb la recuperació de la democràcia i la principal institució d'autogovern, la Generalitat Valenciana, van fer que el component de celebració de la valencianitat compartida i d'afirmació valencianista es fera notar molt més en les festivitats del Nou d'Octubre, que es va convertir en la festa oficial valenciana, i molt concretament, en la processó cívica, que va veure com s'incrementava el seu públic, el seu impacte mediàtic i el seu ressò popular, fins a convertir-se en el principal i simbòlic més rellevant acte ritual de la festa dels valencians.
La processó s'inicia amb el solemne descens de la Reial Senyera des del balcó de l'Ajuntament. La Senyera és baixada mitjançant cordes pel balcó de la casa consistorial, ja que des de l'any 1365, i per privilegi del rei Pere el Cerimoniós, la Reial Senyera no pot inclinar-se davant de res o de ningú.
La comitiva ix des de la plaça de l'Ajuntament i recorre els principals carrers del centre de la ciutat de València, en direcció a la plaça d'Alfons el Magnànim. En aquesta plaça té lloc l'homenatge a l'estàtua eqüestre del rei Jaume I, amb ofrena floral institucional i corones de llorer, i el cant de l'himne de la Comunitat Valenciana, interpretat per la Banda Municipal.
Des d'aqueixa plaça es torna novament a la plaça de l'Ajuntament, on la Reial Senyera és hissada al so de l'himne valencià i es disparen les salves d'honor, i torna a ser custodiada en les dependències de l'Arxiu Històric Municipal. Els actes acaben amb el tir d'una mascletada en la plaça de l'Ajuntament.