Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Vicepresidència i Igualtat i Polítiques Inclusives
Inclusión social
Igualtat impulsa la Llei de renda valenciana d'inclusió per a atendre la situació d'empobriment provocada per la crisi i la política de retallades
12/12/2016

- Mónica Oltra ha presentat l'esborrany de la Llei de renda valenciana d'inclusió, que substitueix la renda garantida de ciutadania
- La nova llei podrà sol·licitar-se a partir dels 18 anys, només serà necessari un any d'empadronament i tindre residència efectiva a la Comunitat Valenciana
- La nova renda tindrà dues modalitats, una que serà complementària del treball o les prestacions i una altra que serà d'inclusió social
- La nova llei podrà sol·licitar-se a partir dels 18 anys, només serà necessari un any d'empadronament i tindre residència efectiva a la Comunitat Valenciana
- La nova renda tindrà dues modalitats, una que serà complementària del treball o les prestacions i una altra que serà d'inclusió social
La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha presentat hui l'esborrany de l'avantprojecte de Llei de renda valenciana d'inclusió, "amb el qual es compleix un dels objectius fundacionals del Consell del Botànic, que és rescatar persones", creant una ajuda que servisca "realment per a finalitzar la situació que viuen moltes famílies" derivada de l'empobriment provocat per la crisi i la política de retallades", ha assenyalat.
Oltra, que ha presentat en roda de premsa l'esborrany, junt amb el delegat del Consell per al Model Social Valencià, Xavier Uceda, ha destacat que aquesta nova prestació, que substituirà la renda garantida de ciutadania, permetrà que aquesta ajuda tinga caràcter indefinit, quan la situació de la persona que la sol·licite es mantinga en el temps, i ampliarà els requisits per a poder demanar-la.
En la seua intervenció, ha explicat que l'objectiu d'aquesta nova renda és convertir-la en un instrument que realment permeta a les persones "refer el seu projecte de vida i, per tant, no és viable posar dates de caducitat ni terminis aleatoris de renovació", es tracta de finalitzar "la burocràcia i la gestió dispersa, de manera que s'aconseguisca més eficàcia en la lluita contra la pobresa".
Oltra ha recordat que, quan va arribar al govern, "existia una situació de verdadera alarma social, amb una població empobrida, amb una taxa de desocupació del 20,2 %, que s'eleva al 42 % en el cas dels més joves, i amb una llista d'espera per a la tramitació de la renda que en algun moment va arribar a les 20.000 persones i amb retards de fins a 2 anys".
Ha explicat que, davant d'aquesta situació, es va posar en marxa un pla de xoc, que va incloure la consideració de la renda com un dret subjectiu, i la consegüent declaració d'aquesta partida pressupostària com a crèdit ampliable, i l'aprovació d'un decret llei per a agilitzar tràmits, i que ha permés que 44.492 persones es beneficien d'aquesta ajuda, 12.358 més que abans d'aquest pla de xoc.
Arribar a més persones
La vicepresidenta ha explicat que, amb l'elaboració d'aquesta llei, "el Consell va més enllà per a superar una renda que no garanteix els drets de moltes persones perquè és molt restrictiva en l'accés, concedeix una quantia insuficient per a viure, i que obliga els seus beneficiaris a seguir un pelegrinatge per a aconseguir més ajudes i està altament burocratitzada".
Enfront d'aquest model, la nova llei impulsa una renda que arribarà a més persones, ja que es flexibilitzen els requisits d'accés, i és necessari només un any d'empadronament, enfront dels 24 mesos actuals, que exigeix únicament la residència efectiva a la Comunitat Valenciana per a tindre dret a aquesta, i amplia l'edat per a poder sol·licitar?la als 18 anys al mateix temps que s'elimina el límit d'edat per a percebre-la, quan ara era només per a persones d'entre 25 i 65 anys.
Així mateix, ha explicat que amb aquesta llei se simplifica la tramitació i s'estalvia "gestió burocràtica", de manera que els ajuntaments s'encarreguen de fer les valoracions de les persones demandants de la renda, i els serveis centrals de la Conselleria s'encarregaran de la gestió, que aconseguirà així que els equips municipals puguen centrar-se a fer intervenció sobre el terreny.
Principals novetats
Oltra ha destacat, entre les novetats que incorpora el nou text normatiu, el fet que es contemple la possibilitat que la renda tinga caràcter indefinit, quan fins ara hi havia un límit de tres anys, amb una cadència de dos. "La renda ha de permetre a les persones refer el seu projecte de vida i, per tant, no és viable posar dates de caducitat, ni terminis aleatoris de renovació", ha manifestat.
L'esborrany de llei també contempla la creació de distints tipus de renda, així hi haurà una complementària del treball o de les prestacions que no arriben al 80 % del salari mínim interprofessional, i una segona d'inclusió social, que es concedirà en funció d'una valoració individual de la persona sol·licitant i que variarà en funció de diversos aspectes.
Així, l'import d'aquesta serà de 531 euros en el cas d'un titular, enfront dels 385 actuals, tant en els casos que la persona no necessite un itinerari d'inserció o d'acompanyament com en els que sí que el requerisca, i en aquest últim cas, si el sol·licitant renuncia voluntàriament a realitzar-lo, mantindrà l'ajuda, però es reduirà fins als 266 euros.
Oltra ha assenyalat que la nova llei també aposta pel municipalisme, en el sentit que reconeix els municipis "com a actor principal d'atenció a les persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social, així com per a liderar els programes d'inclusió i la coordinació tècnica i administrativa" i ha indicat que aquest principi ja s'arreplega en els pressupostos de la seua Conselleria per a l'any pròxim.
El pressupost per a 2017 augmenta un 62 % respecte a 2016
En aquest sentit, ha explicat que enguany s'ha previst un pressupost de 52,1 milions d'euros, un 62 % més que en 2016, que anirà directament als ajuntaments amb l'objectiu de recuperar "els serveis socials municipals, com una verdadera atenció de proximitat", a través de la contractació de nou personal que permeta la constitució d'equips base multidisciplinària.
Entre les millores que arreplega l'esborrany, també s'inclou la redefinició de les unitats de convivència, de manera que ara dues unitats de convivència podran tindre el mateix domicili, sempre que els serveis socials així ho consideren, i la concentració de les ajudes, de manera que la persona que siga titular de la renda tindrà també accés a beneficis en altres àmbits com l'educatiu o el d'habitatge, sense necessitat d'haver de fer tràmits addicionals.
"Caminem cap a la centralització d'ajudes enfront de la dispersió", ha declarat Oltra, que ha incidit que d'aquesta manera s'aconsegueix una major eficàcia en el treball per eradicar la pobresa, "eliminant el pelegrinatge per les administracions que només serveix per a robar temps i generar frustració".
Per la seua banda, el delegat del Consell per al Model Social Valencià ha assenyalat que per a l'elaboració d'aquesta renda s'ha estudiat el model de distintes comunitats autònomes i s'ha seguit un procés de diàleg amb distintes conselleries, sindicats, universitats i distints actors socials, i que continuarà ara amb l'inici del procés d'informació pública de l'esborrany d'avantprojecte de llei.
Oltra, que ha presentat en roda de premsa l'esborrany, junt amb el delegat del Consell per al Model Social Valencià, Xavier Uceda, ha destacat que aquesta nova prestació, que substituirà la renda garantida de ciutadania, permetrà que aquesta ajuda tinga caràcter indefinit, quan la situació de la persona que la sol·licite es mantinga en el temps, i ampliarà els requisits per a poder demanar-la.
En la seua intervenció, ha explicat que l'objectiu d'aquesta nova renda és convertir-la en un instrument que realment permeta a les persones "refer el seu projecte de vida i, per tant, no és viable posar dates de caducitat ni terminis aleatoris de renovació", es tracta de finalitzar "la burocràcia i la gestió dispersa, de manera que s'aconseguisca més eficàcia en la lluita contra la pobresa".
Oltra ha recordat que, quan va arribar al govern, "existia una situació de verdadera alarma social, amb una població empobrida, amb una taxa de desocupació del 20,2 %, que s'eleva al 42 % en el cas dels més joves, i amb una llista d'espera per a la tramitació de la renda que en algun moment va arribar a les 20.000 persones i amb retards de fins a 2 anys".
Ha explicat que, davant d'aquesta situació, es va posar en marxa un pla de xoc, que va incloure la consideració de la renda com un dret subjectiu, i la consegüent declaració d'aquesta partida pressupostària com a crèdit ampliable, i l'aprovació d'un decret llei per a agilitzar tràmits, i que ha permés que 44.492 persones es beneficien d'aquesta ajuda, 12.358 més que abans d'aquest pla de xoc.
Arribar a més persones
La vicepresidenta ha explicat que, amb l'elaboració d'aquesta llei, "el Consell va més enllà per a superar una renda que no garanteix els drets de moltes persones perquè és molt restrictiva en l'accés, concedeix una quantia insuficient per a viure, i que obliga els seus beneficiaris a seguir un pelegrinatge per a aconseguir més ajudes i està altament burocratitzada".
Enfront d'aquest model, la nova llei impulsa una renda que arribarà a més persones, ja que es flexibilitzen els requisits d'accés, i és necessari només un any d'empadronament, enfront dels 24 mesos actuals, que exigeix únicament la residència efectiva a la Comunitat Valenciana per a tindre dret a aquesta, i amplia l'edat per a poder sol·licitar?la als 18 anys al mateix temps que s'elimina el límit d'edat per a percebre-la, quan ara era només per a persones d'entre 25 i 65 anys.
Així mateix, ha explicat que amb aquesta llei se simplifica la tramitació i s'estalvia "gestió burocràtica", de manera que els ajuntaments s'encarreguen de fer les valoracions de les persones demandants de la renda, i els serveis centrals de la Conselleria s'encarregaran de la gestió, que aconseguirà així que els equips municipals puguen centrar-se a fer intervenció sobre el terreny.
Principals novetats
Oltra ha destacat, entre les novetats que incorpora el nou text normatiu, el fet que es contemple la possibilitat que la renda tinga caràcter indefinit, quan fins ara hi havia un límit de tres anys, amb una cadència de dos. "La renda ha de permetre a les persones refer el seu projecte de vida i, per tant, no és viable posar dates de caducitat, ni terminis aleatoris de renovació", ha manifestat.
L'esborrany de llei també contempla la creació de distints tipus de renda, així hi haurà una complementària del treball o de les prestacions que no arriben al 80 % del salari mínim interprofessional, i una segona d'inclusió social, que es concedirà en funció d'una valoració individual de la persona sol·licitant i que variarà en funció de diversos aspectes.
Així, l'import d'aquesta serà de 531 euros en el cas d'un titular, enfront dels 385 actuals, tant en els casos que la persona no necessite un itinerari d'inserció o d'acompanyament com en els que sí que el requerisca, i en aquest últim cas, si el sol·licitant renuncia voluntàriament a realitzar-lo, mantindrà l'ajuda, però es reduirà fins als 266 euros.
Oltra ha assenyalat que la nova llei també aposta pel municipalisme, en el sentit que reconeix els municipis "com a actor principal d'atenció a les persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social, així com per a liderar els programes d'inclusió i la coordinació tècnica i administrativa" i ha indicat que aquest principi ja s'arreplega en els pressupostos de la seua Conselleria per a l'any pròxim.
El pressupost per a 2017 augmenta un 62 % respecte a 2016
En aquest sentit, ha explicat que enguany s'ha previst un pressupost de 52,1 milions d'euros, un 62 % més que en 2016, que anirà directament als ajuntaments amb l'objectiu de recuperar "els serveis socials municipals, com una verdadera atenció de proximitat", a través de la contractació de nou personal que permeta la constitució d'equips base multidisciplinària.
Entre les millores que arreplega l'esborrany, també s'inclou la redefinició de les unitats de convivència, de manera que ara dues unitats de convivència podran tindre el mateix domicili, sempre que els serveis socials així ho consideren, i la concentració de les ajudes, de manera que la persona que siga titular de la renda tindrà també accés a beneficis en altres àmbits com l'educatiu o el d'habitatge, sense necessitat d'haver de fer tràmits addicionals.
"Caminem cap a la centralització d'ajudes enfront de la dispersió", ha declarat Oltra, que ha incidit que d'aquesta manera s'aconsegueix una major eficàcia en el treball per eradicar la pobresa, "eliminant el pelegrinatge per les administracions que només serveix per a robar temps i generar frustració".
Per la seua banda, el delegat del Consell per al Model Social Valencià ha assenyalat que per a l'elaboració d'aquesta renda s'ha estudiat el model de distintes comunitats autònomes i s'ha seguit un procés de diàleg amb distintes conselleries, sindicats, universitats i distints actors socials, i que continuarà ara amb l'inici del procés d'informació pública de l'esborrany d'avantprojecte de llei.
Galeria d'imatges
Vídeos relacionats
La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha presentat hui l'esborrany de l'avantprojecte de Llei de renda valenciana d'inclusió, "amb el qual es compleix un dels objectius fundacionals del Consell del Botànic, que és rescatar persones", creant una ajuda que servisca "realment per a finalitzar la situació que viuen moltes famílies" derivada de l'empobriment provocat per la crisi i la política de retallades", ha assenyalat.
Talls de veu relacionats
- Mónica Oltra ha presentat l'esborrany de la Llei de renda valenciana d'inclusió, que substitueix la renda garantida de ciutadania