Detalle nota de prensa
Visor detalle nota de prensa
Vicepresidència i Igualtat i Polítiques Inclusives
Oltra: "La situació de Gaza la converteix en la presó més gran del món"
06/07/2017
- "La Generalitat suporta un projecte per a fomentar l'accés al mercat laboral de la dona
- Un dels objectius del viatges és "prestigiar la cooperació valenciana després d'anys de saqueig i corrupció dels fons"
- Un dels objectius del viatges és "prestigiar la cooperació valenciana després d'anys de saqueig i corrupció dels fons"
La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha assegurat que la situació a què es veu sotmesa la Franja de Gaza, pel bloqueig que pateix la seua població, la pràctica impossibilitat d'entrar i eixir "la converteix en la presó més gran del món". Compta amb una població pròxima als dos milions de persones (1,3 milions són refugiats) en un enclavament de 365 quilòmetres quadrats (més de 5.000 persones per quilòmetre quadrat) i assetjat pel mur fronterer israelià i un bloqueig aeri i marítim.
Oltra ha pogut desplaçar-se aquest dijous a les sis del matí a la Franja de Gaza després d'aconseguir a última hora d'ahir el permís per a entrar. En aquest sentit, ha volgut agrair al Govern d'Espanya, a través del seu consolat a Jerusalem, i a l'UNRWA (organisme de l'ONU), l'esforç per a aconseguir el permís de l'executiu israelià per a poder accedir a Gaza.
Segons ha explicat Oltra, l'arribada a la Franja de Gaza per l'encreuament d'Erez suposa trobar-se amb unes instal·lacions militars semblants a una gran terminal fronterera pels controls, tant policials com de documentació que, una vegada superats, donen pas a un camí de poc més d'un quilòmetre vigilat per torretes armades instal·lades al llarg del mur i tanca que guia fins al control palestí d'accés a la regió.
En aquest sentit, ha expressat "l'impacte" que suposa contemplar els 'checkpoints' al llarg de Cisjordània, que són "llocs per on s'obri el mur que ha instal·lat el govern israelià perquè els habitants del poble palestí puguen anar a treballar o al metge i on es produeix una imatge de persones encaixonades que poden arribar a tardar tres hores a creuar la frontera murallada que s'ha instal·lat".
En el cas de Gaza, suposa mantindre "quasi en captivitat prop de dos milions d'habitants i amb unes condicions pràcticament infrahumanes", ha assenyalat la vicepresidenta, qui ha qüestionat el compliment dels drets humans que pot comportar aquesta situació.
"L'aigua solia ser blava"
De la mà d'UNRWA, la primera visita a Gaza ha sigut a l'anomenat Beach Camp, que limita amb la costa mediterrània. Oltra ha explicat que els bombardejos de 2014 van inutilitzar les instal·lacions de sanejament d'aigües residuals i el bloqueig impedeix accedir a recursos per a reparar-les, per la qual cosa la mar, en les primeres milles, es troba contaminada i acumula molta brutícia i restes sòlides en la vora. "L'aigua solia ser blava", ha comentat durant la visita Z. Salah, un dels habitants i responsable de la zona.
El trànsit per Gaza és caòtic i "es comproven a primera vista els efectes que els talls diaris de subministrament elèctric tenen per a la població (de vegades l'accés és de tres hores al dia); així com el bloqueig de materials de construcció, que impedeixen alçar parts de la ciutat demolides pel deteriorament i pels atacs patits". "Un exemple, -ha comentat-, és l'enorme solar que ha deixat la destrucció del que va ser l'hospital més gran que donava servei a tota la regió".
Projectes de cooperació
La vicepresidenta, Mónica Oltra, ha recordat que, segons les dades facilitades en les nombroses reunions amb la direcció d'UNRWA, el bloqueig imposat pel govern israelià ha suposat que més del 95 % de les empreses locals tancaren i que la taxa de desocupació, entre les persones joves, siga del 60 % i del 65 % de les dones en aquesta zona.
Per això, el projecte de cooperació que la Generalitat desenvolupa a Gaza està dirigit a dones joves. De fet, "ens hem pogut reunir amb sis joves d'entre 20 i 26 anys que, gràcies a aquest projecte, dotat amb més de 300.000 euros, han trobat treball per un temps i han pogut guanyar habilitats i formació per a tindre millor accés al mercat laboral".
Oltra ha emfatitzat que en aquest viatge "hem volgut veure per a comptar i que els valencians i les valencianes sàpien què s'està fent amb el seu diners" i "prestigiar la cooperació valenciana després d'anys de saqueig i corrupció dels fons de cooperació". "En definitiva, -ha postil·lat-, volem establir les prioritats del que volem finançar des de la solidaritat dels valencians, que són un poble molt solidari".
Oltra ha pogut desplaçar-se aquest dijous a les sis del matí a la Franja de Gaza després d'aconseguir a última hora d'ahir el permís per a entrar. En aquest sentit, ha volgut agrair al Govern d'Espanya, a través del seu consolat a Jerusalem, i a l'UNRWA (organisme de l'ONU), l'esforç per a aconseguir el permís de l'executiu israelià per a poder accedir a Gaza.
Segons ha explicat Oltra, l'arribada a la Franja de Gaza per l'encreuament d'Erez suposa trobar-se amb unes instal·lacions militars semblants a una gran terminal fronterera pels controls, tant policials com de documentació que, una vegada superats, donen pas a un camí de poc més d'un quilòmetre vigilat per torretes armades instal·lades al llarg del mur i tanca que guia fins al control palestí d'accés a la regió.
En aquest sentit, ha expressat "l'impacte" que suposa contemplar els 'checkpoints' al llarg de Cisjordània, que són "llocs per on s'obri el mur que ha instal·lat el govern israelià perquè els habitants del poble palestí puguen anar a treballar o al metge i on es produeix una imatge de persones encaixonades que poden arribar a tardar tres hores a creuar la frontera murallada que s'ha instal·lat".
En el cas de Gaza, suposa mantindre "quasi en captivitat prop de dos milions d'habitants i amb unes condicions pràcticament infrahumanes", ha assenyalat la vicepresidenta, qui ha qüestionat el compliment dels drets humans que pot comportar aquesta situació.
"L'aigua solia ser blava"
De la mà d'UNRWA, la primera visita a Gaza ha sigut a l'anomenat Beach Camp, que limita amb la costa mediterrània. Oltra ha explicat que els bombardejos de 2014 van inutilitzar les instal·lacions de sanejament d'aigües residuals i el bloqueig impedeix accedir a recursos per a reparar-les, per la qual cosa la mar, en les primeres milles, es troba contaminada i acumula molta brutícia i restes sòlides en la vora. "L'aigua solia ser blava", ha comentat durant la visita Z. Salah, un dels habitants i responsable de la zona.
El trànsit per Gaza és caòtic i "es comproven a primera vista els efectes que els talls diaris de subministrament elèctric tenen per a la població (de vegades l'accés és de tres hores al dia); així com el bloqueig de materials de construcció, que impedeixen alçar parts de la ciutat demolides pel deteriorament i pels atacs patits". "Un exemple, -ha comentat-, és l'enorme solar que ha deixat la destrucció del que va ser l'hospital més gran que donava servei a tota la regió".
Projectes de cooperació
La vicepresidenta, Mónica Oltra, ha recordat que, segons les dades facilitades en les nombroses reunions amb la direcció d'UNRWA, el bloqueig imposat pel govern israelià ha suposat que més del 95 % de les empreses locals tancaren i que la taxa de desocupació, entre les persones joves, siga del 60 % i del 65 % de les dones en aquesta zona.
Per això, el projecte de cooperació que la Generalitat desenvolupa a Gaza està dirigit a dones joves. De fet, "ens hem pogut reunir amb sis joves d'entre 20 i 26 anys que, gràcies a aquest projecte, dotat amb més de 300.000 euros, han trobat treball per un temps i han pogut guanyar habilitats i formació per a tindre millor accés al mercat laboral".
Oltra ha emfatitzat que en aquest viatge "hem volgut veure per a comptar i que els valencians i les valencianes sàpien què s'està fent amb el seu diners" i "prestigiar la cooperació valenciana després d'anys de saqueig i corrupció dels fons de cooperació". "En definitiva, -ha postil·lat-, volem establir les prioritats del que volem finançar des de la solidaritat dels valencians, que són un poble molt solidari".
