Hisenda i Model Econòmic

El Consell aprova l'avantprojecte de la llei que convertirà l'IVF en Banc Públic amb l'objectiu de prioritzar a pimes i a projectes socials i sostenibles

06/10/2017
- L'Executiu tramita la norma d'Acompanyament als Pressupostos de 2018, que dóna rang de llei a la prohibició a l'institut per a donar préstecs a l'activitat immobiliària i s'introdueix l'excepció de l'impuls a l'habitatge protegit
- El text habilita la delegació de competències en favor dels ajuntaments perquè col·laboren en el Pla de construcció de col·legis per a erradicar els barracons i s'homologa la fiscalitat del joc a la de la resta d'autonomies i Estat
- La norma introdueix facilitats a la deducció per lloguer d'habitatge, amplia el permís d'embaràs per a les empleades públiques i se simplifiquen els tràmits perquè els adoptats troben a la seua família biològica
El Consell ha aprovat avui l'avantprojecte de llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat, més coneguda com a Llei d'Acompanyament als Pressupostos, de 2018.

El text arreplega modificacions concretes sobre 34 lleis amb incidència en els comptes autonòmics per al pròxim exercici. Després d'un període d'exposició pública, l'avantprojecte es remetrà ara als òrgans consultius perquè emeten els informes preceptius.

Entre les novetats, destaquen els canvis legals que permetran convertir a l'Institut Valencià de Finances (IVF) en el Banc públic de la Generalitat, amb l'obligació, segons la llei, de "dirigir la seua activitat principalment cap als sectors productius de la Comunitat Valenciana, pimes i emprenedors", així com d'"incentivar l'adopció per part de les empreses de criteris de sostenibilitat, tan econòmica com a social o mediambiental".

El nou IVF, configurat com una entitat pública empresarial, gaudirà de plena autonomia per a donar suport financer a autònoms, professions i persones jurídiques privades per a iniciatives de qualsevol àmbit sectorial, "amb l'excepció del sector de la promoció immobiliària, que no pot ser finançat per l'Institut Valencià de Finances".

D'aquesta manera, s'introdueix per llei la prohibició d'atorgar crèdits destinats a aquest àmbit sectorial, un veto que fins ara era únicament una decisió interna no arreplegada en una disposició legal.

El text inclou una excepció a aquesta prohibició general, que és l'habitatge protegit, de manera que es regula per primera vegada la participació de l'institut en l'impuls de la VPO.

A més, l'institut incorporarà una mirada social a la seua activitat, que li permetrà bancaritzar sectors que emmalalteixen d'infradotació de serveis financers fonamentals, tals com l'atenció a discapacitats, la cultura o la formació.

L'IVF estava compost per dues àrees clarament diferenciades: l'àrea de caràcter públic (política financera de la Generalitat) i l'àrea privada (activitat creditícia i inversions).

L'avantprojecte de Llei d'Acompanyament materialitza l'escissió de l'IVF entre aquestes dues àrees, de manera que la relativa a l'activitat creditícia i inversions es configurarà com el nou Banc de la Generalitat, mentre que les funcions i competències en matèria de política financera i tresor, certificació i signatura electrònica passen a integrar-se en la Generalitat.

La nova etapa del IVF es caracteritza per un canvi radical en les formes de gestió, destacant l'obertura de línies de contingut social i cultural, amb una especial atenció a les microempreses i els autònoms.

Destaca, entre elles, la línia de préstecs a centres d'atenció a persones amb diversitat funcional i la línia de préstecs a empreses que imparteixen cursos per a aturats en el marc de les ajudes el Servef.

A partir de l'1 de gener, el Banc de la Generalitat disposarà d'un fons dotat amb 70 milions d'euros per a aturats i emprenedors. Els recursos estaran destinats a donar suport a la creació de negocis per part de persones aturades i una segona línia es dirigirà a fons d'inversió "startup" o de capital de risc.

La deducció per lloguer, ara més fàcil

La llei d'Acompanyament també modifica un dels requisits exigibles per a beneficiar-se de la deducció per arrendament d'habitatge habitual i per arrendament d'habitatge com a conseqüència de la realització d'una activitat.

Fins ara s'exigia que, perquè l'inquilí es beneficiara de la deducció, l'arrendador havia d'haver realitzat el dipòsit de la fiança.

Açò suposava fer dependre el dret de la deducció de l'arrendatari, de l'obligació de dipositar la fiança per part de l'arrendador, que consisteix en un mer tràmit administratiu.

D'aquesta manera, els valencians que complisquen amb els requisits establits -el que inclou la presentació del justificant d'abonament de l'impost de transmissions patrimonials derivat del lloguer- podran aplicar-se la deducció amb independència que l'arrendador diposite o no la fiança.

Amb aquesta mesura, el Consell es fa ressò d'una recomanació tant del Síndic de Greuges com del Defensor del Poble, en benefici de milers de valencians.

Es garanteix el gasoil professional per a transportistes

Així mateix, s'amplia fins al 31 de desembre de 2018, la vigència del tipus de devolució del gasoil professional per als transportistes (48 euros per 1.000 litres), aplicable en relació amb el tipus autonòmic de l'Impost sobre hidrocarburs establit per al gasoil d'ús general, en persistir, actualment, les circumstàncies socioeconòmiques que van justificar el seu establiment.

Suport a la maternitat i a conéixer a la família biològica

En matèria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, la Llei d'Acompanyament simplifica el procediment perquè les persones adoptades coneguen els seus orígens. Per a açò se suprimeix la intervenció de les persones mediadores en el procediment i s'atribueix aquesta competència a l'entitat pública.

D'aquesta forma, es facilita l'exercici del dret a la cerca i coneixement de la filiació i la identificació familiar biològica de les persones adoptades.

Així mateix, en matèria de Funció Pública s'introdueix un nou permís retribuït per a les funcionàries de la Generalitat a partir del primer dia de la setmana 37 d'embaràs fins avui de part.

En cas de gestacions múltiples, el permís podrà iniciar-se el primer dia de la setmana 35 d'embaràs. L'objectiu d'aquesta mesura és prestar més suport a la família en l'últim període de l'embaràs, que generalment sol ser complicat.

Els ajuntaments col·laboraran en la construcció col·legis

La Llei d'Acompanyament també regula la possibilitat de delegar competències als ajuntaments en matèria de construcció i millora de centres educatius, una mesura a la qual es destinaran més de 700 milions i que va anunciar el President de la Generalitat en l'últim Debat de Política General de les Corts Valencianes. El pla persegueix l'erradicació definitiva dels barracons escolars.

A la iniciativa podran sumar-se tots els ajuntaments que ho desitgen, tenint en compte que són ells els que millor coneixen les necessitats educatives de les seues poblacions.

Millora la dispensació de medicaments en centres assistencials

En matèria de sanitat, la Llei d'Acompanyament estableix que les persones residents en centres sociosanitaris privats podran beneficiar-se del servei de dispensació de medicaments en les mateixes condicions que els que residisquen en centres públics.

En aquest sentit, els principis que regeixen la prestació farmacèutica en centres sociosanitaris (equitat, qualitat i prestació assistencial) s'aplicaran a totes les persones, independentment de la titularitat del centre en què es troben.

Integració del personal després del rescat de l'hospital de la Ribera

En matèria de concessions sanitàries, es regulen els efectes per al personal de l'extinció del contracte de gestió de servei públic per concessió del departament de salut de la Ribera, tenint en compte que el març de 2018 es produirà l'extinció del contracte, de manera que, amb data d'1 d'abril de 2018, el servei revertirà a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.

La norma garanteix el que la Generalitat se subrogarà en la condició d'ocupador que té l'actual concessionària. D'aquesta manera, el personal afectat seguirà en els seus llocs en condició de personal a extingir, exercint les seues tasques i amb idèntica condició de personal laboral fins que cesse per defunció, jubilació o qualsevol altra causa legal.

Millora de la qualitat acústica

D'altra banda, amb l'objectiu de millorar la qualitat acústica al voltant de les carreteres i altres infraestructures de transport i la seua integració en entorns urbans i rurals, es modifica la Llei 7/2002 de Protecció contra la contaminació acústica amb la finalitat d'establir, entre altres qüestions, que els nous projectes d'infraestructures que s'executen han de complir amb objectius de qualitat actualitzats i per a açò han d'usar la millor tecnologia disponible de protecció contra sorolls i vibracions.

Així mateix, en el cas que una infraestructura de transport supere en més de 10 decibels els límits fixats, l'Administració adoptarà un pla de millora de la qualitat acústica.

Les rifes de cistelles de Nadal, exemptes de tributar

En l'àmbit del joc, la Llei d'Acompanyament estableix l'exempció de qualsevol tribut a les rifes, tómboles i combinacions aleatòries organitzades per l'ONCE i Creu Roja.

Així mateix, s'introdueix una nova exempció que afecta les rifes i tómboles declarades d'utilitat pública i benèfiques, i a aquelles que es realitzen en ocasió d'esdeveniments d'arrelament popular o de caràcter tradicional, tals com les rifes de cistelles de nadal organitzades per comerços o establiments d'hostaleria.

Mesures per a protegir a menors i ludòpates en el joc

La llei de Mesures també avança la revisió de la fiscalitat del joc que formarà part de la reforma global del Joc l'avantprojecte del qual ha sigut sotmés ja a informació pública.

La part fiscal s'anticipa ara en la Llei d'Acompanyament perquè per raons tècniques ha d'estar en vigor l'1 de gener.

La futura llei del Joc inclourà mesures molt contundents contra la ludopatia i per a la protecció dels menors. Entre aquestes, el Control d'Accés als Salons de Joc de manera que s'assegurarà fefaentment que cap menor o ludòpata puga accedir a un local d'aquestes característiques.

Aquesta norma consagrarà els principis de Joc Responsable i revisarà el règim sancionador per a reforçar la protecció de menors i persones que han caigut en el joc descontrolat.

Així mateix, trencarà situacions de monopoli injustificable en sectors com els casinos i, per primera vegada, legalitzarà les apostes en la pilota valenciana que fins ara vivien en una situació anòmala.

Homologació de la fiscalitat del joc a la resta de CCAA i l'Estat

Quant a la fiscalitat del joc inclosa en la Llei d'Acompanyament, la reforma s'escomet per a alinear a la Comunitat Valenciana amb la tributació mitjana vigent en la resta d'autonomies i amb l'Estat.

En concret, en el cas de l'explotació de màquines recreatives i d'atzar, les trucades 'escurabutxaques', la tributació de la Comunitat Valenciana pansa d'una quota trimestral per a les màquines tipus B d'un jugador -les més usuals- de 800 euros, la tarifa més baixa de totes les autonomies, a situar-se en la mitjana, amb 900 euros.

És la sisena més baixa del conjunt de totes les comunitats, amb la mateixa quantia que Cantàbria, La Rioja, Madrid i Castella i Lleó, i segueix estant per sota dels tipus vigents en 2011, quan es van baixar com a conseqüència de la situació del mercat.

La fiscalitat s'homologa també a la resta de comunitats en el cas dels casinos. En concret, el primer tram (per a bases imposables fins als 2 milions d'euros), el gravamen dels quals estava fixat en el 15%, el tipus autonòmic més baix, se situa en el 20% com Catalunya i per sota d'altres comunitats com Madrid (22%) o Galícia (20%, fins a 1,6 milions, i 38%, fins a 2,7 milions). Igual que amb les màquines recreatives de premi, és inferior als tipus vigents en 2011.

En el cas de les apostes, es fixa un tipus del 20% sobre els guanys (quantitats apostades menys premis pagats). El gravamen és coherent amb els vigents en la resta de modalitats de joc -rifes i tómboles (20%), bingo electrònic (25%) o casinos (del 20% al 50%)- i està a més en la línia de la normativa estatal vigent, que estableix un tipus entre el 22% i el 25% per a les apostes en línia, segons modalitats.

Per primera vegada, la llei d'acompanyament no inclou la regulació i actualització de les 4.600 modalitats de taxes existents, ja que, assumint una recomanació de fa anys del Consell Jurídic Consultiu, l'actual Govern valencià ha presentat una llei de Taxes pròpia, actualment en tramitació en les Corts, mitjançant la qual es procedeix a la revisió, actualització i sistematització de totes les taxes.

Talls de veu relacionats

- Declaracions de la Vicepresidenta i Portaveu del Consell, Mónica Oltra