Detalle nota de prensa
Visor detalle nota de prensa
Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat
El Consell aprova la modificació de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge
23/03/2018
- L'objectiu de la nova redacció del text legislatiu és afavorir la regeneració urbana i reforçar la gestió pública directa de l'urbanisme
- També s'aporta un marc referencial mínim per a donar solució a problemes i efectes perjudicials que s'han produït al territori i aconseguir un urbanisme més humà i sostenible
- També s'aporta un marc referencial mínim per a donar solució a problemes i efectes perjudicials que s'han produït al territori i aconseguir un urbanisme més humà i sostenible
El Consell ha aprovat el Projecte de llei de modificació de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP) per a la seua tramitació a les Corts.
Aquesta modificació afecta prop de cent articles del text legislatiu davant de la necessitat d'implantar noves polítiques urbanes i d'actuació sobre el territori que es basen en un urbanisme al servei de les persones, de l'interés general i que siga més sostenible.
El Govern Valencià s'ha marcat com a objectiu, a través de la modificació de la LOTUP, afavorir les actuacions de renovació, regeneració i rehabilitació urbana a la ciutat consolidada en aquells àmbits que puguen estar obsolets, infradotats i deteriorats o en els quals es donen situacions de vulnerabilitat.
Un segon objectiu és reforçar la funció de la gestió pública de l'urbanisme. El nou text garanteix el control públic dels creixements urbanístics, fomenta els desenvolupaments a les àrees ja urbanitzades i evita que els agents urbanitzadors puguen promoure instruments de desenvolupament que reclassifiquen noves peces del territori com a sòl urbanitzable.
També es pretén donar els instruments necessaris als ajuntaments perquè donen solució a situacions existents al territori com a conseqüència d'actuacions realitzades al llarg del temps i que han tingut efectes perjudicials des d'un punt de vista territorial, paisatgístic i ambiental, com per exemple, construccions existents en el medi urbà, urbanitzacions sense acabar en diferent grau d'execució, i les edificacions existents al sòl no urbanitzable.
Urbanisme més humà i amable
Per primera vegada es considera la perspectiva de gènere, que s'incorpora a l'article 13, entre els principis bàsics que han d'inspirar el model urbanístic nou.
Per tant, es regula de manera expressa, com un dels criteris d'ocupació racional del sòl, la igualtat de gènere entre homes i dones a l'hora d'establir plans i polítiques urbanístiques i executar-los.
Així mateix, s'introdueix una sèrie de modificacions respecte dels estàndards urbanístics i aprofitaments urbanístics més adequats per a la regeneració, renovació i rehabilitació urbana.
Es crea la figura del rehabilitador per a possibilitar l'edificació en solars que es mantenen especulativament abandonats i també en aquelles zones degradades de la ciutat sota un control públic dels objectius de l'actuació.
En aquests casos, els ajuntaments podran declarar zones prioritàries als seus municipis on es vulga facilitar l'edificació de solars i acabar la trama urbana convocant un concurs públic.
Finalment, s'elimina la figura de les actuacions territorials estratègiques (ATE), per a complir el mandat de les Corts Valencianes.
En canvi, per a facilitar les inversions socioeconòmiques sostenibles es preveuen els projectes d'inversió econòmica sostenible (PIES), que regulen la possibilitat de materialitzar projectes que responguen a un interés general i a un desenvolupament econòmic compatible amb l'entorn en el qual es duguen a terme.
Fomentar la gestió directa de l'urbanisme
En el nou text legislatiu es dóna preferència a la gestió directa de l'urbanisme davant d'altres que han afavorit l'especulació. Així, la possibilitat de reclassificar sòl o canviar l'ús dominant d'aquest únicament es permetrà a través de programes de gestió directa per les administracions.
La llei limita la classificació urbanística de sòl no urbanitzable a urbanitzable pels PAI. Amb aquesta regulació s'evita que interessos particulars puguen prevaldre davant d'interessos generals i afavoreix un creixement més harmònic i sostenible, ja que s'ajusta a les necessitats reals de sòl urbanitzable i a un model urbanístic compacte, complex i dens.
Solució per a les "urbanitzacions fantasmes"
A més, s'estableix un marc referencial mínim perquè els ajuntaments puguen donar solució i resposta a les casuístiques que es donen al territori per les males pràctiques anteriors.
Així, es donen alternatives i instruments jurídics als municipis perquè decidisquen com actuar davant d'aquells sòls que van iniciar la gestió urbanística i no l'han acabada, les denominades "urbanitzacions fantasma".
Per als casos en què no siga viable la culminació de l'actuació urbanística es brinda la possibilitat als municipis de realitzar una reversió de la reparcel·lació i tornar els terrenys a l'estat físic, jurídic i urbanístic inicial.
Per als casos en què no és possible aquesta reversió o en els quals sí que es pot desenvolupar l'actuació urbanística es preveu la possibilitat de dividir l'actuació en àmbits més xicotets i viables.
Un altre aspecte nou són les mesures per a fer més efectiu el deure d'edificar i el règim d'edificació forçosa. D'una banda, es dóna preferència a l'edificació dels solars de les àrees urbanes consolidades i aquest deure s'amplia a la finalització de la urbanització.
Finalment, s'estableixen mesures per a donar solució al problema deixat per la falta de disciplina urbanística que ha facilitat la implantació irregular sobre el territori d'una gran quantitat d'edificacions aïllades o agrupades en tot el territori valencià en sòl no urbanitzable.
El projecte de llei modifica l'actual règim de minimització d'impacte i el fa més adequat a la realitat existent, i crea les denominades llicències de minimització de l'impacte ambiental i territorial, que permetran la regularització i atorgaran seguretat jurídica a les famílies propietàries i, en incidir sobre l'entorn, beneficiaran la resta de la societat.
Aquesta modificació afecta prop de cent articles del text legislatiu davant de la necessitat d'implantar noves polítiques urbanes i d'actuació sobre el territori que es basen en un urbanisme al servei de les persones, de l'interés general i que siga més sostenible.
El Govern Valencià s'ha marcat com a objectiu, a través de la modificació de la LOTUP, afavorir les actuacions de renovació, regeneració i rehabilitació urbana a la ciutat consolidada en aquells àmbits que puguen estar obsolets, infradotats i deteriorats o en els quals es donen situacions de vulnerabilitat.
Un segon objectiu és reforçar la funció de la gestió pública de l'urbanisme. El nou text garanteix el control públic dels creixements urbanístics, fomenta els desenvolupaments a les àrees ja urbanitzades i evita que els agents urbanitzadors puguen promoure instruments de desenvolupament que reclassifiquen noves peces del territori com a sòl urbanitzable.
També es pretén donar els instruments necessaris als ajuntaments perquè donen solució a situacions existents al territori com a conseqüència d'actuacions realitzades al llarg del temps i que han tingut efectes perjudicials des d'un punt de vista territorial, paisatgístic i ambiental, com per exemple, construccions existents en el medi urbà, urbanitzacions sense acabar en diferent grau d'execució, i les edificacions existents al sòl no urbanitzable.
Urbanisme més humà i amable
Per primera vegada es considera la perspectiva de gènere, que s'incorpora a l'article 13, entre els principis bàsics que han d'inspirar el model urbanístic nou.
Per tant, es regula de manera expressa, com un dels criteris d'ocupació racional del sòl, la igualtat de gènere entre homes i dones a l'hora d'establir plans i polítiques urbanístiques i executar-los.
Així mateix, s'introdueix una sèrie de modificacions respecte dels estàndards urbanístics i aprofitaments urbanístics més adequats per a la regeneració, renovació i rehabilitació urbana.
Es crea la figura del rehabilitador per a possibilitar l'edificació en solars que es mantenen especulativament abandonats i també en aquelles zones degradades de la ciutat sota un control públic dels objectius de l'actuació.
En aquests casos, els ajuntaments podran declarar zones prioritàries als seus municipis on es vulga facilitar l'edificació de solars i acabar la trama urbana convocant un concurs públic.
Finalment, s'elimina la figura de les actuacions territorials estratègiques (ATE), per a complir el mandat de les Corts Valencianes.
En canvi, per a facilitar les inversions socioeconòmiques sostenibles es preveuen els projectes d'inversió econòmica sostenible (PIES), que regulen la possibilitat de materialitzar projectes que responguen a un interés general i a un desenvolupament econòmic compatible amb l'entorn en el qual es duguen a terme.
Fomentar la gestió directa de l'urbanisme
En el nou text legislatiu es dóna preferència a la gestió directa de l'urbanisme davant d'altres que han afavorit l'especulació. Així, la possibilitat de reclassificar sòl o canviar l'ús dominant d'aquest únicament es permetrà a través de programes de gestió directa per les administracions.
La llei limita la classificació urbanística de sòl no urbanitzable a urbanitzable pels PAI. Amb aquesta regulació s'evita que interessos particulars puguen prevaldre davant d'interessos generals i afavoreix un creixement més harmònic i sostenible, ja que s'ajusta a les necessitats reals de sòl urbanitzable i a un model urbanístic compacte, complex i dens.
Solució per a les "urbanitzacions fantasmes"
A més, s'estableix un marc referencial mínim perquè els ajuntaments puguen donar solució i resposta a les casuístiques que es donen al territori per les males pràctiques anteriors.
Així, es donen alternatives i instruments jurídics als municipis perquè decidisquen com actuar davant d'aquells sòls que van iniciar la gestió urbanística i no l'han acabada, les denominades "urbanitzacions fantasma".
Per als casos en què no siga viable la culminació de l'actuació urbanística es brinda la possibilitat als municipis de realitzar una reversió de la reparcel·lació i tornar els terrenys a l'estat físic, jurídic i urbanístic inicial.
Per als casos en què no és possible aquesta reversió o en els quals sí que es pot desenvolupar l'actuació urbanística es preveu la possibilitat de dividir l'actuació en àmbits més xicotets i viables.
Un altre aspecte nou són les mesures per a fer més efectiu el deure d'edificar i el règim d'edificació forçosa. D'una banda, es dóna preferència a l'edificació dels solars de les àrees urbanes consolidades i aquest deure s'amplia a la finalització de la urbanització.
Finalment, s'estableixen mesures per a donar solució al problema deixat per la falta de disciplina urbanística que ha facilitat la implantació irregular sobre el territori d'una gran quantitat d'edificacions aïllades o agrupades en tot el territori valencià en sòl no urbanitzable.
El projecte de llei modifica l'actual règim de minimització d'impacte i el fa més adequat a la realitat existent, i crea les denominades llicències de minimització de l'impacte ambiental i territorial, que permetran la regularització i atorgaran seguretat jurídica a les famílies propietàries i, en incidir sobre l'entorn, beneficiaran la resta de la societat.