Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Vicepresidència Segona i Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica
Vivienda protegida
La Conselleria d'Habitatge aprova la reparcel·lació del PAI d'Enginyers en la primera actuació del Pla 20.000
01/09/2020
- La urbanització del buit urbà del carrer Sant Vicent suposa la construcció de més de 420 habitatges, més de la meitat dels quals estaran protegits en règim de lloguer
- Per a la construcció i la gestió dels habitatges, Ministeri i Conselleria treballen en un model de col·laboració publicoprivada basat en la cessió del sòl públic a 50 o 75 anys
- Per a la construcció i la gestió dels habitatges, Ministeri i Conselleria treballen en un model de col·laboració publicoprivada basat en la cessió del sòl públic a 50 o 75 anys
- La urbanització del buit urbà del carrer Sant Vicent suposa la construcció de més de 420 habitatges, més de la meitat dels quals estaran protegits en règim de lloguer
- Per a la construcció i la gestió dels habitatges, Ministeri i Conselleria treballen en un model de col·laboració publicoprivada basat en la cessió del sòl públic a 50 o 75 anys
El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha anunciat que, des de la Direcció General d'Habitatge i Regeneració Urbana, "no només s'ha aprovat recentment el projecte de reparcel·lació del PAI d'Enginyers, sinó que s'està avançant junt amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, promotor de l'actuació residencial, en el disseny del model de gestió dels habitatges de protecció resultants en la zona".
Martínez Dalmau ha recalcat la importància de la col·laboració publicoprivada en l'obtenció d'habitatges de protecció pública que no només són necessaris per a atendre l'emergència residencial dels col·lectius més vulnerables, sinó que han d'atendre les famílies que, en aquest moment, arran de la crisi de la COVID-19, veuen aguditzada la dificultat d'accés a un habitatge digne i adequat, especialment en les zones més tensionades, com ara la ciutat de València.
"Si volem garantir d'una vegada per sempre el dret a accedir a un habitatge digne -ha assenyalat el vicepresident? només hi ha un camí: duplicar en un termini de 10 anys el parc públic d'habitatges i posar-los immediatament a la disposició de la gent, per la qual cosa la col·laboració publicoprivada és important per a assolir aquest objectiu".
La directora general d'Habitatge i Regeneració Urbana, Elena Azcárraga, ha explicat que, en aquest àmbit, amb un antic ús militar i emmarcat en el procés de regeneració urbana de l'entorn del Parc Central, està prevista una edificabilitat residencial total de 45.085 metres quadrats, dividits en 21.424 metres quadrats d'habitatges de renda lliure i 23.661 metres quadrats d'HPP.
D'aquests últims, 2.254,25 metres quadrats corresponen a la Generalitat i la resta a SEPES. En total, l'actuació suposa la construcció, aproximadament, de 420 habitatges, dels quals, com a mínim, 220 comptarien amb alguna classe de protecció.
El Ministeri i la Generalitat, a través de la Conselleria d'Habitatge, proposen que l'adjudicació de les parcel·les d'aquests habitatges qualificats de protecció pública es faça mitjançant un concurs públic per a la constitució d'un dret de superfície sobre aquests, que en permeta la promoció, la construcció i la gestió en règim de lloguer assequible per part d'una empresa privada.
Amb aquest model de col·laboració publicoprivada, les administracions públiques cedeixen les parcel·les a les empreses adjudicatàries del concurs per a la gestió dels lloguers durant 50 o 75 anys. A canvi, el gestor privat ha d'adjudicar els habitatges amb els criteris que marque l'Administració i que en garanteixen la funció social. Una vegada transcorregut el període de la cessió, els habitatges passaran a ser propietat de l'Administració pública.
Des de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica s'assegura que, gràcies a aquest model, els habitatges del PAI d'Enginyers "serviran per a facilitar l'accés a l'habitatge tant a col·lectius d'especial vulnerabilitat com a aquelles persones que estan tenint cada vegada més dificultats per a accedir a un habitatge en lloguer" a la ciutat de València.
- Per a la construcció i la gestió dels habitatges, Ministeri i Conselleria treballen en un model de col·laboració publicoprivada basat en la cessió del sòl públic a 50 o 75 anys
El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha anunciat que, des de la Direcció General d'Habitatge i Regeneració Urbana, "no només s'ha aprovat recentment el projecte de reparcel·lació del PAI d'Enginyers, sinó que s'està avançant junt amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, promotor de l'actuació residencial, en el disseny del model de gestió dels habitatges de protecció resultants en la zona".
Martínez Dalmau ha recalcat la importància de la col·laboració publicoprivada en l'obtenció d'habitatges de protecció pública que no només són necessaris per a atendre l'emergència residencial dels col·lectius més vulnerables, sinó que han d'atendre les famílies que, en aquest moment, arran de la crisi de la COVID-19, veuen aguditzada la dificultat d'accés a un habitatge digne i adequat, especialment en les zones més tensionades, com ara la ciutat de València.
"Si volem garantir d'una vegada per sempre el dret a accedir a un habitatge digne -ha assenyalat el vicepresident? només hi ha un camí: duplicar en un termini de 10 anys el parc públic d'habitatges i posar-los immediatament a la disposició de la gent, per la qual cosa la col·laboració publicoprivada és important per a assolir aquest objectiu".
La directora general d'Habitatge i Regeneració Urbana, Elena Azcárraga, ha explicat que, en aquest àmbit, amb un antic ús militar i emmarcat en el procés de regeneració urbana de l'entorn del Parc Central, està prevista una edificabilitat residencial total de 45.085 metres quadrats, dividits en 21.424 metres quadrats d'habitatges de renda lliure i 23.661 metres quadrats d'HPP.
D'aquests últims, 2.254,25 metres quadrats corresponen a la Generalitat i la resta a SEPES. En total, l'actuació suposa la construcció, aproximadament, de 420 habitatges, dels quals, com a mínim, 220 comptarien amb alguna classe de protecció.
El Ministeri i la Generalitat, a través de la Conselleria d'Habitatge, proposen que l'adjudicació de les parcel·les d'aquests habitatges qualificats de protecció pública es faça mitjançant un concurs públic per a la constitució d'un dret de superfície sobre aquests, que en permeta la promoció, la construcció i la gestió en règim de lloguer assequible per part d'una empresa privada.
Amb aquest model de col·laboració publicoprivada, les administracions públiques cedeixen les parcel·les a les empreses adjudicatàries del concurs per a la gestió dels lloguers durant 50 o 75 anys. A canvi, el gestor privat ha d'adjudicar els habitatges amb els criteris que marque l'Administració i que en garanteixen la funció social. Una vegada transcorregut el període de la cessió, els habitatges passaran a ser propietat de l'Administració pública.
Des de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica s'assegura que, gràcies a aquest model, els habitatges del PAI d'Enginyers "serviran per a facilitar l'accés a l'habitatge tant a col·lectius d'especial vulnerabilitat com a aquelles persones que estan tenint cada vegada més dificultats per a accedir a un habitatge en lloguer" a la ciutat de València.