Detalle nota de prensa - Comunica GVA

- Oltra ha presentat 'Agermanament comunitari valencià', junt amb la secretària d'Estat de Migracions i l'alcalde de València
- El programa, patrocinat per ACNUR, i amb la col·laboració de Cáritas i Jesuïtes, atén 5 famílies en 5 municipis valencians


La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que el programa 'Agermanament comunitari valencià' "fa que la inclusió de les persones refugiades esdevinga un projecte del conjunt de la societat".

Oltra ha presentat aquest programa ?patrocinat per ACNUR junt amb el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions?, l'objectiu del qual és l'acolliment de persones refugiades a la Comunitat Valenciana des d'una perspectiva d'implicar el seu entorn social en el seu procés d'inclusió.

En l'acte de presentació ha participat la secretària d'Estat de Migracions, Hana Jalloul, en representació del Ministeri, així com l'alcalde de València, Joan Ribó, com a representant d'un dels 5 municipis que acullen aquesta experiència, i la representant d'ACNUR a Espanya, Sophie Muller.

També han estat els responsables del Servei Jesuïtes a Migrants-Espanya, i de Cáritas Diocesana Segorbe-Castelló, Orihuela-Alacant i València, que són les entitats encarregades de posar en marxa la iniciativa a la Comunitat Valenciana.

Oltra ha explicat que aquest projecte el va posar en marxa per primera vegada ACNUR al Canadà en 2016, amb l'objectiu de "contribuir a la millora de les responsabilitats compartides, encoratjar l'expansió del reassentament de les persones refugiades i brindar un vehicle que mobilitze la ciutadania en el suport a les persones refugiades".

"L'objectiu és que la ciutadania puga participar directament en la tasca d'acollida i integració de les persones refugiades, mitjançant la creació de grups de suport que ofereixen suport social, material i financer a les persones nouvingudes durant el seu procés d'integració en les respectives comunitats noves", ha assenyalat Oltra.

D'aquesta manera, ha explicat, "s'implica la comunitat local en tot el procés d'acompanyament per a la inclusió. En definitiva, es tracta d'acompanyar les famílies fins que poden construir el seu projecte de vida independent, que és, en definitiva, allò al que aspirem tots els éssers humans".

Així mateix, hi ha afegit, "contribueix a millorar les responsabilitats, sensibilitzar, empatitzar, adonar-nos que els éssers humans som molt pareguts. Tant se val el color de la nostra pell o la llengua que parlem, a la fi tenim els mateixos dolors, les mateixes esperances, els mateixos somnis, que solen ser coses xicotetes, com ara fer tirar avant els nostres fills i tindre una vida que no se'ns complique tant".

En aquest sentit, ha recalcat que la posada en marxa d'aquest programa a la Comunitat té com a objectiu "desenvolupar un model d'acollida de persones refugiades mitjançant una fórmula que fa que el procés d'inclusió siga més fàcil per a les famílies; però que també provoca un altre efecte fonamental, que és el que aporta a la comunitat".

"Això té a veure amb la sensibilització social respecte de les situacions de les persones desplaçades forçosament, de la migració provocada per múltiples causes, té a veure amb les aspiracions que tenim qualsevol ésser humà en el món", ha conclòs.

Programa pilot amb cinc famílies

Aquest programa pilot, que està precedit d'una experiència semblant al País Basc, es desenvoluparà als municipis de València, Alaquàs, Almassora, Calp i Cocentaina, que acolliran un total de 23 persones de diverses edats repartides en cinc famílies d'origen sirià i procedents dels camps de refugiats que hi ha al Líban.

La vicepresidenta ha explicat que en aquests municipis, i a través de les entitats que gestionen el programa, es crearan grups locals amb persones voluntàries, que s'encarregaran de mantindre "una relació directa" amb aquestes famílies i les acompanyaran en tot el procés d'inclusió, que pot ser des de l'aprenentatge de l'idioma fins a l'ajuda per a trobar un treball.

El projecte també inclou la provisió d'un habitatge i el disseny d'un itinerari de formació per als seus integrants, d'acord amb la seua experiència i formació prèvia, a més de comptar amb suport psicològic, en aquells casos en què siga necessari, i mesures que faciliten l'accés a l'ocupació.

En aquest aspecte, Oltra ha volgut destacar que les entitats que desenvoluparan el programa a la Comunitat Valenciana compten amb "una àmplia i provada experiència en el terreny de la solidaritat i la justícia social i inclouen les persones refugiades entre les destinatàries de la seua acció", per això s'ha mostrat convençuda de l'èxit de l'experiència valenciana.
L''Agermanament comunitari valencià', a més de buscar que la ciutadania de la Comunitat Valenciana s'implique en tot el procés d'acollida, també pretén que les persones refugiades es consideren "actors protagonistes de la seua adaptació a la realitat local".

En aquest sentit, ha indicat que, a més d'informar-los dels seus drets i obligacions, es fomentarà la seua participació en la presa de decisions per consens, així com en les trobades que es puguen fer per a compartir experiències.

La vicepresidenta ha insistit en la importància que siga la Comunitat Valenciana la que es trie per a posar en marxa aquest projecte, ja que ratifica el seu compromís com a "terra d'acollida" d'aquelles persones que ixen del seu país d'origen fugint de l'horror de la guerra o buscant un futur millor per a elles i les seues famílies.

L''Agermanament comunitari valencià' és un pas més en el camí que va iniciar el Consell del Botànic en 2015, quan es va plantejar la creació d'un "corredor humanitari", que permetrà donar una llar segura a una part dels més de 65,5 milions de persones desplaçades que hi ha en el món i que necessiten protecció internacional.

En aquest sentit, ha recordat que amb el mateix objectiu una delegació valenciana, encapçalada per ella mateixa, va visitar en 2016 els camps de refugiats de Grècia, on es van signar dos protocols amb els governs de l'Egeu sud i de l'Egeu nord, en els quals es reflectia la voluntat de la Comunitat Valenciana d'acollir persones refugiades procedents d'aquesta zona.

Oltra, la qual ha lamentat que en aquella ocasió el Govern central no va atendre la iniciativa valenciana, ha destacat que un canvi en l'executiu central, acompanyat d'un canvi de sensibilitat, va fer possible que la ciutat de València rebera en 2018 la flotilla de l''Aquarius', en la qual van arribar 630 persones que van trobar ací "un port segur on començar una vida, allunyats de la barbàrie de la guerra i la violència".

Així mateix, ha recordat que després de l'incendi recent del camp de refugiats de Moria, tant la ciutat de València com el Consell es van oferir a acollir aquestes persones que es van quedar sense un lloc on viure, després que el foc arrasara les tendes en què habitaven.