Detalle nota de prensa
Visor detalle nota de prensa
Vicepresidència i Igualtat i Polítiques Inclusives
L'IVAJ presenta l'índex de desenvolupament juvenil de 2020 a la Comunitat, que reflecteix que "el 95 % de joves valencians se senten feliços"
10/11/2020
- La Comunitat se situa per damunt de la mitjana espanyola en desenvolupament juvenil
- El document elaborat per la FAD analitza els indicadors d'educació, salut, emancipació, ocupació i TIC
- El document elaborat per la FAD analitza els indicadors d'educació, salut, emancipació, ocupació i TIC
- La Comunitat se situa per damunt de la mitjana espanyola en desenvolupament juvenil
- El document elaborat per la FAD analitza els indicadors d'educació, salut, emancipació, ocupació i TIC
L'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) ha presentat l''Índex sintètic de desenvolupament juvenil comparat a la Comunitat Valenciana 2020. Diagnòstic i reptes en la seua salut i benestar', que ha elaborat el Centre Reina Sofía sobre Adolescència i Joventut de la Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD).
L'estudi aborda l'evolució i el grau de desenvolupament de la joventut valenciana de 15 a 29 anys amb dades d'ocupació, educació, emancipació, vida i ús de les TIC, que ha seguit una trajectòria ascendent en els últims deu anys que situa la Comunitat per damunt de la mitjana nacional.
La Comunitat Valenciana ocupa el lloc 33 en desenvolupament juvenil dels 46 territoris que conformen el rànquing (28 països de la Unió Europea, 17 comunitats autònomes i mitjana europea), mentre que Espanya ocupa la posició 36.
Aquesta superioritat respecte a la mitjana nacional respon, principalment, a les dades millors en emancipació i a la millora en l'índex parcial de vida. En educació, presenta dades semblants a la resta i lleugerament inferiors a la mitjana espanyola en índexs d'ocupació i TIC.
Pel que fa a salut i benestar, és ressenyable que el 95 % de les i els joves valencians se senten feliços, amb percentatges estables al llarg dels anys. Aquest bon indicador sobre benestar emocional s'acompanya d'altres resultats destacables en matèria de salut física, entre els quals trobem que també un 95 % de xiques i xics de la Comunitat perceben que el seu estat de salut és bo o molt bo.
L'informe s'ha presentat en una trobada en línia en la qual han intervingut el director general de l'IVAJ, Jesús Martí; la directora tècnica de FAD, Eulalia Alemany, i el responsable de l'Observatori Valencià de la Joventut, Adolfo Carnero.
Emancipació i vida, paràmetres destacats
L'índex d'emancipació ocupa la posició 31 del rànquing europeu i el lloc 8 en el rànquing nacional, conformat per 17 territoris, i supera la mitjana espanyola de manera continuada des de 2009, any en què es disposa de les primeres dades.
Encara que, en general, les dades d'Espanya respecte a les dels veïns europeus són molt baixes i el creixement és discret en termes absoluts, la Comunitat Valenciana es troba ben posicionada. Quant a l'índex del 2019, s'hi observa millora en la taxa d'emancipació residencial de joves de 20 a 24 anys i un descens lleu en la de joves de 25 a 29.
En 2020, l'índex de vida ocupa la posició 16 en el rànquing global i el lloc 7 del rànquing espanyol. Les diferències respecte a altres comunitats són xicotetes, però destaca un bon exercici global. Quant a 2019, la taxa bruta de mortalitat es manté, mentre que descendeix la taxa de suïcidis i de mortalitat per accidents de trànsit. Pel que fa a la taxa de fecunditat, augmenta en etapes més primerenques (15-21) i descendeix en el tram 22-29 anys.
Educació, en la mitjana nacional
Segons l'informe, s'observen avanços en tots els indicadors que conformen l'índex parcial d'educació, que ocupa la posició 29 del rànquing global i el lloc 9 en l'espanyol, just per davant de Catalunya.
Així, destaca el creixement educatiu notable en l'última edició de l'índex, que obeeix a una millora en cinc dels sis indicadors que comprén aquesta dimensió (taxa de participació en educació als 15, als 18 i als 22 anys; taxa d'abandó escolar primerenc, i taxa de població amb educació terciària), exceptuant l'aprenentatge d'idiomes estrangers, que empitjora.
Anàlisi específica d'indicadors de salut
L''Índex sintètic de desenvolupament juvenil comparat a la Comunitat Valenciana 2020. Diagnòstic i reptes en la seua salut i benestar' inclou, a més d'una lectura detallada d'aquests índexs parcials i globals, una anàlisi específica dels indicadors de la salut de la Comunitat Valenciana, que es basen en altres fonts disponibles i també amb perspectiva històrica.
Si bé el 95 % de les i els joves valencians se senten feliços, amb percentatges estables al llarg dels anys, com a contrapartida, el percentatge de joves de la Comunitat Valenciana amb risc de patir un problema de salut mental és baix, però significatiu (un 18 %), encara que les dades han descendit 3 punts des de 2011.
A més, la situació econòmica de les llars és l'indicador que genera més insatisfacció, ja que afecta les expectatives vitals de la joventut (només un 46 % de les dones joves valencianes i el 63 % dels homes assenyalen un alt nivell de satisfacció).
Quant a la salut física, les dades mostren una evolució i una situació positiva per a la Comunitat Valenciana i sense transformacions importants des de 2008. En aquest sentit, el 95 % percep tindre bona salut; la taxa d'accidentalitat s'ha mantingut estable, entorn del 5 %, i la taxa de suïcidis per cada 100.000 habitants roman des de 2013 per davall de la mitjana espanyola.
El sobrepés suposa un problema important per a la salut, que afecta el 30 % de la joventut valenciana, així com el sedentarisme, ja que 1 de cada 3 joves afirma no fer pràcticament cap activitat física.
La joventut valenciana presenta més consum de fruites i verdures que la joventut espanyola i ha augmentat el consum d'aquests aliments en l'última dècada.
Ocupació i ús de les TIC
L'índex d'ocupació ocupa la posició 39 en el rànquing global i el lloc 11 en l'àmbit de tot el país. Entre 2009 i 2016, la destrucció de l'ocupació va marcar profundament els resultats en aquest índex de desenvolupament juvenil parcial, encara que, des de 2017 i fins a l'índex d'enguany, s'hi observa una lleugera recuperació, sense arribar als nivells precrisi econòmica de 2008.
El creixement lleuger de l'índex d'ocupació 2020 obeeix a la millora de quatre dels sis indicadors que componen aquesta dimensió: taxa de desocupació, taxa de temporalitat, taxa de parcialitat involuntària i taxa de joves inactius que no estudien.
Els indicadors d'ús de les TIC ocupen un lloc mitjà en el rànquing europeu (lloc 26 de 46). En l'índex 2020 es produeixen millores en totes les taxes que s'han tingut en compte, excepte en el nivell alt de competències digitals.
Accés a l'informe complet: consulteu ací.
- El document elaborat per la FAD analitza els indicadors d'educació, salut, emancipació, ocupació i TIC
L'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) ha presentat l''Índex sintètic de desenvolupament juvenil comparat a la Comunitat Valenciana 2020. Diagnòstic i reptes en la seua salut i benestar', que ha elaborat el Centre Reina Sofía sobre Adolescència i Joventut de la Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD).
L'estudi aborda l'evolució i el grau de desenvolupament de la joventut valenciana de 15 a 29 anys amb dades d'ocupació, educació, emancipació, vida i ús de les TIC, que ha seguit una trajectòria ascendent en els últims deu anys que situa la Comunitat per damunt de la mitjana nacional.
La Comunitat Valenciana ocupa el lloc 33 en desenvolupament juvenil dels 46 territoris que conformen el rànquing (28 països de la Unió Europea, 17 comunitats autònomes i mitjana europea), mentre que Espanya ocupa la posició 36.
Aquesta superioritat respecte a la mitjana nacional respon, principalment, a les dades millors en emancipació i a la millora en l'índex parcial de vida. En educació, presenta dades semblants a la resta i lleugerament inferiors a la mitjana espanyola en índexs d'ocupació i TIC.
Pel que fa a salut i benestar, és ressenyable que el 95 % de les i els joves valencians se senten feliços, amb percentatges estables al llarg dels anys. Aquest bon indicador sobre benestar emocional s'acompanya d'altres resultats destacables en matèria de salut física, entre els quals trobem que també un 95 % de xiques i xics de la Comunitat perceben que el seu estat de salut és bo o molt bo.
L'informe s'ha presentat en una trobada en línia en la qual han intervingut el director general de l'IVAJ, Jesús Martí; la directora tècnica de FAD, Eulalia Alemany, i el responsable de l'Observatori Valencià de la Joventut, Adolfo Carnero.
Emancipació i vida, paràmetres destacats
L'índex d'emancipació ocupa la posició 31 del rànquing europeu i el lloc 8 en el rànquing nacional, conformat per 17 territoris, i supera la mitjana espanyola de manera continuada des de 2009, any en què es disposa de les primeres dades.
Encara que, en general, les dades d'Espanya respecte a les dels veïns europeus són molt baixes i el creixement és discret en termes absoluts, la Comunitat Valenciana es troba ben posicionada. Quant a l'índex del 2019, s'hi observa millora en la taxa d'emancipació residencial de joves de 20 a 24 anys i un descens lleu en la de joves de 25 a 29.
En 2020, l'índex de vida ocupa la posició 16 en el rànquing global i el lloc 7 del rànquing espanyol. Les diferències respecte a altres comunitats són xicotetes, però destaca un bon exercici global. Quant a 2019, la taxa bruta de mortalitat es manté, mentre que descendeix la taxa de suïcidis i de mortalitat per accidents de trànsit. Pel que fa a la taxa de fecunditat, augmenta en etapes més primerenques (15-21) i descendeix en el tram 22-29 anys.
Educació, en la mitjana nacional
Segons l'informe, s'observen avanços en tots els indicadors que conformen l'índex parcial d'educació, que ocupa la posició 29 del rànquing global i el lloc 9 en l'espanyol, just per davant de Catalunya.
Així, destaca el creixement educatiu notable en l'última edició de l'índex, que obeeix a una millora en cinc dels sis indicadors que comprén aquesta dimensió (taxa de participació en educació als 15, als 18 i als 22 anys; taxa d'abandó escolar primerenc, i taxa de població amb educació terciària), exceptuant l'aprenentatge d'idiomes estrangers, que empitjora.
Anàlisi específica d'indicadors de salut
L''Índex sintètic de desenvolupament juvenil comparat a la Comunitat Valenciana 2020. Diagnòstic i reptes en la seua salut i benestar' inclou, a més d'una lectura detallada d'aquests índexs parcials i globals, una anàlisi específica dels indicadors de la salut de la Comunitat Valenciana, que es basen en altres fonts disponibles i també amb perspectiva històrica.
Si bé el 95 % de les i els joves valencians se senten feliços, amb percentatges estables al llarg dels anys, com a contrapartida, el percentatge de joves de la Comunitat Valenciana amb risc de patir un problema de salut mental és baix, però significatiu (un 18 %), encara que les dades han descendit 3 punts des de 2011.
A més, la situació econòmica de les llars és l'indicador que genera més insatisfacció, ja que afecta les expectatives vitals de la joventut (només un 46 % de les dones joves valencianes i el 63 % dels homes assenyalen un alt nivell de satisfacció).
Quant a la salut física, les dades mostren una evolució i una situació positiva per a la Comunitat Valenciana i sense transformacions importants des de 2008. En aquest sentit, el 95 % percep tindre bona salut; la taxa d'accidentalitat s'ha mantingut estable, entorn del 5 %, i la taxa de suïcidis per cada 100.000 habitants roman des de 2013 per davall de la mitjana espanyola.
El sobrepés suposa un problema important per a la salut, que afecta el 30 % de la joventut valenciana, així com el sedentarisme, ja que 1 de cada 3 joves afirma no fer pràcticament cap activitat física.
La joventut valenciana presenta més consum de fruites i verdures que la joventut espanyola i ha augmentat el consum d'aquests aliments en l'última dècada.
Ocupació i ús de les TIC
L'índex d'ocupació ocupa la posició 39 en el rànquing global i el lloc 11 en l'àmbit de tot el país. Entre 2009 i 2016, la destrucció de l'ocupació va marcar profundament els resultats en aquest índex de desenvolupament juvenil parcial, encara que, des de 2017 i fins a l'índex d'enguany, s'hi observa una lleugera recuperació, sense arribar als nivells precrisi econòmica de 2008.
El creixement lleuger de l'índex d'ocupació 2020 obeeix a la millora de quatre dels sis indicadors que componen aquesta dimensió: taxa de desocupació, taxa de temporalitat, taxa de parcialitat involuntària i taxa de joves inactius que no estudien.
Els indicadors d'ús de les TIC ocupen un lloc mitjà en el rànquing europeu (lloc 26 de 46). En l'índex 2020 es produeixen millores en totes les taxes que s'han tingut en compte, excepte en el nivell alt de competències digitals.
Accés a l'informe complet: consulteu ací.