Detalle nota de prensa
Visor detalle nota de prensa
Vicepresidència i Igualtat i Polítiques Inclusives
Infòrum 2020
Oltra: "En 2021 destinarem 8,6 milions d'euros a enfortir la xarxa d'atenció a la joventut, que permetrà contractar 303 professionals"
18/11/2020
- La vicepresidenta anuncia la posada en marxa el gener de 2021 del projecte Agenda Jove per a "donar visibilitat a la realitat de la joventut"
- Destaca l'esforç fet al llarg de la pandèmia pels i per les professionals de la joventut
- Destaca l'esforç fet al llarg de la pandèmia pels i per les professionals de la joventut
- La vicepresidenta anuncia la posada en marxa el gener de 2021 del projecte Agenda Jove per a "donar visibilitat a la realitat de la joventut"
- Destaca l'esforç fet al llarg de la pandèmia pels i per les professionals de la joventut
La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que els pressupostos del seu departament per a 2021 preveuen el compromís de "continuar enfortint la xarxa jove amb una dotació de 8,6 milions d'euros, que permetran la contractació de 303 professionals de joventut al llarg de tot el territori".
"Entre ells ?ha afegit?, com a novetat i fruit de l'aprenentatge per la pandèmia, es troben nou professionals de la psicologia per a coordinar programes i intervencions sobre la salut emocional de la joventut valenciana."
Oltra ha fet aquestes declaracions durant la inauguració de la trobada de professionals de la joventut #Infòrum, organitzada per l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), organisme dependent de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, i que aquesta edició se celebra de manera telemàtica a causa de la pandèmia per la COVID-19.
"L'any 2020 ?ha assenyalat Oltra?, ha fet trontollar les poques certeses que ens quedaven i ha colpejat durament les persones joves, com recull l'estudi sobre l'impacte de la COVID-19 i la nova normalitat en la joventut valenciana".
A això se suma la "precarietat i desigualtat" sobre les quals els i les joves "estaven ja construint els seus projectes vitals abans de la pandèmia" i que fan que, hui en dia, "ser jove siga sinònim de vulnerabilitat, risc i exclusió social".
En aquest context, la vicepresidenta ha agraït els i les professionals de joventut "l'esforç i el gran treball fet al llarg de la pandèmia. Una situació traumàtica i d'estrés que ha necessitat agilitat emocional, empatia i resiliència" i els ha animat a seguir "implicant-se col·lectivament per a donar una resposta a l'alçada a la gent jove i a les generacions futures".
Oltra ha destacat que, durant el confinament, "van augmentar un 29,5 % les consultes, contactes o connexions amb els departaments i serveis de joventut, especialment entre la gent de 18 i 23 anys, fins al 39,3 %, un increment important que demostra que els serveis de joventut poden ser una oportunitat per a molta gent jove, un espai de socialització, una garantia i acompanyament que aporte unes poques certeses en temps convulsos".
"Per això, ?ha afegit? és clau que els departaments de joventut, que les entitats i la Generalitat, complint els protocols coordinats amb les autoritats sanitàries, continuem oferint serveis i programes, fent activitats i generant espais de confiança".
"La tasca professional d'escolta activa i acompanyament en l'adolescència i la joventut és més essencial que mai. A més, hem de millorar la coordinació amb els serveis socials municipals i la resta de departaments per a desenvolupar les polítiques integrals recollides en l'Estratègia Valenciana de Joventut", ha afirmat.
Projecte Agenda Jove
D'altra banda, la vicepresidenta ha informat que la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives posarà en marxa el gener de 2021 el projecte Agenda Jove, l'objectiu del qual és "visibilitzar la realitat en què es troba actualment la joventut" per a poder "aplicar de manera transversal i explícita polítiques integrals de joventut".
Oltra ha fet un repàs a la situació de la joventut en l'actualitat i s'ha referit a les desigualtats socioeconòmiques, a les quals se sumen noves formes de relacionar-se, menys certeses i un context que porta la gent jove a l'individualisme.
Així mateix, ha recordat les dades de la taxa Arope, que mostren que "en l'última dècada (2009-2019) la taxa en la població jove (16 a 29 anys) ha empitjorat un 8,1 % i s'ha convertit així en el col·lectiu amb més exclusió d'entre els diferents rangs d'edat".
Enquesta sobre efectes de la COVID-19 en la joventut
En aquest context previ, l'enquesta sobre els efectes de la COVID-19 en la joventut valenciana indica que més de la mitat (50,6 %) va sentir ansietat durant el confinament i un 25,8 % encara n'arrossega durant l'anomenada "nova normalitat". A més, un 68,2 % sentia tristesa durant el confinament i en l'actualitat encara un 34,3 % se sent trist.
L'enquesta també destaca que el 83,5 % de joves disposa d'una habitació o espai per a poder fer les tasques acadèmiques o laborals còmodament, però un 33,2 % conviu amb la por de perdre la vivenda a causa de les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia, un percentatge que creix fins al 39,5 % en el cas de les persones joves d'origen estranger.
D'altra banda, un 12,2 % de la poca gent que havia aconseguit emancipar-se (tenint en compte que el 73 % de la població jove no està emancipada) ha hagut de tornar a viure amb els pares i mares, i la desocupació juvenil ha tornat al 40 %.
En l'àmbit relacional, el 67,5 % creu que les relacions amb el grup d'amigues i amics s'ha mantingut igual durant el confinament, un 19,7 % considera que el confinament les ha millorat i només el 10,5 % creu que han empitjorat. La comunicació ben sovint diària o quasi diària amb familiars de primer grau, parelles i amistats s'ha produït en el 86 % dels casos.
El 72,5 % ha ajudat persones de la seua família durant el confinament; un 23,7 %, persones del seu edifici o barri, i un 15,5% s'ha implicat en el teixit associatiu durant aquest període.
- Destaca l'esforç fet al llarg de la pandèmia pels i per les professionals de la joventut
La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que els pressupostos del seu departament per a 2021 preveuen el compromís de "continuar enfortint la xarxa jove amb una dotació de 8,6 milions d'euros, que permetran la contractació de 303 professionals de joventut al llarg de tot el territori".
"Entre ells ?ha afegit?, com a novetat i fruit de l'aprenentatge per la pandèmia, es troben nou professionals de la psicologia per a coordinar programes i intervencions sobre la salut emocional de la joventut valenciana."
Oltra ha fet aquestes declaracions durant la inauguració de la trobada de professionals de la joventut #Infòrum, organitzada per l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), organisme dependent de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, i que aquesta edició se celebra de manera telemàtica a causa de la pandèmia per la COVID-19.
"L'any 2020 ?ha assenyalat Oltra?, ha fet trontollar les poques certeses que ens quedaven i ha colpejat durament les persones joves, com recull l'estudi sobre l'impacte de la COVID-19 i la nova normalitat en la joventut valenciana".
A això se suma la "precarietat i desigualtat" sobre les quals els i les joves "estaven ja construint els seus projectes vitals abans de la pandèmia" i que fan que, hui en dia, "ser jove siga sinònim de vulnerabilitat, risc i exclusió social".
En aquest context, la vicepresidenta ha agraït els i les professionals de joventut "l'esforç i el gran treball fet al llarg de la pandèmia. Una situació traumàtica i d'estrés que ha necessitat agilitat emocional, empatia i resiliència" i els ha animat a seguir "implicant-se col·lectivament per a donar una resposta a l'alçada a la gent jove i a les generacions futures".
Oltra ha destacat que, durant el confinament, "van augmentar un 29,5 % les consultes, contactes o connexions amb els departaments i serveis de joventut, especialment entre la gent de 18 i 23 anys, fins al 39,3 %, un increment important que demostra que els serveis de joventut poden ser una oportunitat per a molta gent jove, un espai de socialització, una garantia i acompanyament que aporte unes poques certeses en temps convulsos".
"Per això, ?ha afegit? és clau que els departaments de joventut, que les entitats i la Generalitat, complint els protocols coordinats amb les autoritats sanitàries, continuem oferint serveis i programes, fent activitats i generant espais de confiança".
"La tasca professional d'escolta activa i acompanyament en l'adolescència i la joventut és més essencial que mai. A més, hem de millorar la coordinació amb els serveis socials municipals i la resta de departaments per a desenvolupar les polítiques integrals recollides en l'Estratègia Valenciana de Joventut", ha afirmat.
Projecte Agenda Jove
D'altra banda, la vicepresidenta ha informat que la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives posarà en marxa el gener de 2021 el projecte Agenda Jove, l'objectiu del qual és "visibilitzar la realitat en què es troba actualment la joventut" per a poder "aplicar de manera transversal i explícita polítiques integrals de joventut".
Oltra ha fet un repàs a la situació de la joventut en l'actualitat i s'ha referit a les desigualtats socioeconòmiques, a les quals se sumen noves formes de relacionar-se, menys certeses i un context que porta la gent jove a l'individualisme.
Així mateix, ha recordat les dades de la taxa Arope, que mostren que "en l'última dècada (2009-2019) la taxa en la població jove (16 a 29 anys) ha empitjorat un 8,1 % i s'ha convertit així en el col·lectiu amb més exclusió d'entre els diferents rangs d'edat".
Enquesta sobre efectes de la COVID-19 en la joventut
En aquest context previ, l'enquesta sobre els efectes de la COVID-19 en la joventut valenciana indica que més de la mitat (50,6 %) va sentir ansietat durant el confinament i un 25,8 % encara n'arrossega durant l'anomenada "nova normalitat". A més, un 68,2 % sentia tristesa durant el confinament i en l'actualitat encara un 34,3 % se sent trist.
L'enquesta també destaca que el 83,5 % de joves disposa d'una habitació o espai per a poder fer les tasques acadèmiques o laborals còmodament, però un 33,2 % conviu amb la por de perdre la vivenda a causa de les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia, un percentatge que creix fins al 39,5 % en el cas de les persones joves d'origen estranger.
D'altra banda, un 12,2 % de la poca gent que havia aconseguit emancipar-se (tenint en compte que el 73 % de la població jove no està emancipada) ha hagut de tornar a viure amb els pares i mares, i la desocupació juvenil ha tornat al 40 %.
En l'àmbit relacional, el 67,5 % creu que les relacions amb el grup d'amigues i amics s'ha mantingut igual durant el confinament, un 19,7 % considera que el confinament les ha millorat i només el 10,5 % creu que han empitjorat. La comunicació ben sovint diària o quasi diària amb familiars de primer grau, parelles i amistats s'ha produït en el 86 % dels casos.
El 72,5 % ha ajudat persones de la seua família durant el confinament; un 23,7 %, persones del seu edifici o barri, i un 15,5% s'ha implicat en el teixit associatiu durant aquest període.