Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Vicepresidència Segona i Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica
Vivienda pública
Martínez Dalmau elimina el requisit d'empadronament mínim d'un any per a optar a un habitatge públic en situació d'emergència
31/12/2020
- El vicepresident segon explica que fins ara era indispensable estar almenys un any empadronat al municipi en què se sol·licitava habitatge
- La mesura afecta sol·licitants de localitats que no tenen parc públic i casos concrets, com ara afectats per una execució hipotecària o desdonament
- La mesura afecta sol·licitants de localitats que no tenen parc públic i casos concrets, com ara afectats per una execució hipotecària o desdonament
- El vicepresident segon explica que fins ara era indispensable estar almenys un any empadronat al municipi en què se sol·licitava habitatge
- La mesura afecta sol·licitants de localitats que no tenen parc públic i casos concrets, com ara afectats per una execució hipotecària o desdonament
El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha anunciat l'eliminació "del requisit d'empadronament mínim d'un any, que era imprescindible per a poder accedir a un habitatge públic en un municipi determinat, per a aquelles persones que estiguen en situació d'emergència residencial o residisquen en municipis on no hi haja parc públic d'habitatges".
El Decret 75/2007, de 18 de maig, del Consell, que regula el procediment d'adjudicació d'aquesta classe d'habitatges, establia com un dels requisits per a ser adjudicatari d'habitatge de promoció pública que la persona sol·licitant residira i estiguera empadronada al municipi on radicara l'habitatge almenys durant l'any anterior a la sol·licitud, o acreditara un lloc de treball en aquest municipi.
Per al vicepresident segon, és "impensable que, moltes vegades, famílies que es troben en una situació d'emergència residencial no puguen accedir a un dels nostres habitatges per la falta de disponibilitat o inexistència d'habitatge a la localitat en què resideixen i estan empadronades".
En aquest sentit, ha defensat el dret a l'habitatge com "un dret universal, ja que disposar d'una casa digna i en les adequades condicions d'habitabilitat constitueix una necessitat de primer ordre per a garantir la dignitat humana, i així està reconegut en la nostra constitució".
La nova resolució del conseller estableix dos punts destacats. El primer d'aquests és que en aquells municipis en què no hi haja habitatges del parc públic de la Generalitat, les persones i unitats familiars interessades podran presentar sol·licitud d'habitatge per a un municipi de la província en què resideixen, en el qual hi haja aquesta classe d'habitatges, i se'ls eximeix del requisit de l'empadronament durant almenys un any en aquest municipi.
En segon lloc, aquest requisit també s'eximeix per a les persones i unitats familiars en situació d'emergència residencial, acreditada com cal, que puguen ser desallotjades del seu habitatge habitual per un procés judicial d'execució hipotecària o de desdonament en un termini de sis mesos i que no disposen d'una altra solució residencial.
Aquesta mesura també beneficia persones que residisquen en infrahabitatges o estiguen en una situació de sobreocupació.
Per tant, a partir d'ara, l'adjudicació dels habitatges públics en els casos d'emergència residencial es regularà pels criteris de residència (el sol·licitant haurà de residir i estar empadronat en qualsevol municipi de la Comunitat durant l'any anterior a la sol·licitud) i de valoració en l'adjudicació.
Per a fer-ho, l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl (EVha), encarregada de gestionar tots els habitatges de la Generalitat, valorarà l'emergència residencial de cada cas proposat per l'Ajuntament corresponent, per a poder assignar l'immoble disponible que millor s'adeqüe a la composició familiar del sol·licitant.
Comissió de seguiment
Martínez Dalmau ha assegurat que amb aquest procediment "s'agilitza la nostra capacitat per a actuar, per exemple, en casos de desdonament, perquè donem una resposta més efectiva".
Per a dur-ho a terme ha anunciat la creació d'una comissió tècnica d'assignació d'habitatges, formada per un tècnic en acció social i un responsable d'adjudicacions de la Subdirecció d'Intervenció Social d'EVha; un tècnic en acció social municipal de la localitat en què estava residint el sol·licitant, i un tècnic de la localitat on s'ubiquen els habitatges disponibles en cada moment.
"Amb aquestes comissions obrim un procés participatiu i de consens amb els ajuntaments per a donar solucions reals als col·lectius amb més dificultats", ha recalcat el vicepresident. En aquestes comissions es farà un seguiment de les famílies, amb un pla individualitzat, "perquè, a més de proporcionar-los un sostre, hem de cuidar de les persones i assegurar-nos que tinguen un bon nivell d'integració en el grup en què estiga la seua nova llar", ha assenyalat el vicepresident segon.
- La mesura afecta sol·licitants de localitats que no tenen parc públic i casos concrets, com ara afectats per una execució hipotecària o desdonament
El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha anunciat l'eliminació "del requisit d'empadronament mínim d'un any, que era imprescindible per a poder accedir a un habitatge públic en un municipi determinat, per a aquelles persones que estiguen en situació d'emergència residencial o residisquen en municipis on no hi haja parc públic d'habitatges".
El Decret 75/2007, de 18 de maig, del Consell, que regula el procediment d'adjudicació d'aquesta classe d'habitatges, establia com un dels requisits per a ser adjudicatari d'habitatge de promoció pública que la persona sol·licitant residira i estiguera empadronada al municipi on radicara l'habitatge almenys durant l'any anterior a la sol·licitud, o acreditara un lloc de treball en aquest municipi.
Per al vicepresident segon, és "impensable que, moltes vegades, famílies que es troben en una situació d'emergència residencial no puguen accedir a un dels nostres habitatges per la falta de disponibilitat o inexistència d'habitatge a la localitat en què resideixen i estan empadronades".
En aquest sentit, ha defensat el dret a l'habitatge com "un dret universal, ja que disposar d'una casa digna i en les adequades condicions d'habitabilitat constitueix una necessitat de primer ordre per a garantir la dignitat humana, i així està reconegut en la nostra constitució".
La nova resolució del conseller estableix dos punts destacats. El primer d'aquests és que en aquells municipis en què no hi haja habitatges del parc públic de la Generalitat, les persones i unitats familiars interessades podran presentar sol·licitud d'habitatge per a un municipi de la província en què resideixen, en el qual hi haja aquesta classe d'habitatges, i se'ls eximeix del requisit de l'empadronament durant almenys un any en aquest municipi.
En segon lloc, aquest requisit també s'eximeix per a les persones i unitats familiars en situació d'emergència residencial, acreditada com cal, que puguen ser desallotjades del seu habitatge habitual per un procés judicial d'execució hipotecària o de desdonament en un termini de sis mesos i que no disposen d'una altra solució residencial.
Aquesta mesura també beneficia persones que residisquen en infrahabitatges o estiguen en una situació de sobreocupació.
Per tant, a partir d'ara, l'adjudicació dels habitatges públics en els casos d'emergència residencial es regularà pels criteris de residència (el sol·licitant haurà de residir i estar empadronat en qualsevol municipi de la Comunitat durant l'any anterior a la sol·licitud) i de valoració en l'adjudicació.
Per a fer-ho, l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl (EVha), encarregada de gestionar tots els habitatges de la Generalitat, valorarà l'emergència residencial de cada cas proposat per l'Ajuntament corresponent, per a poder assignar l'immoble disponible que millor s'adeqüe a la composició familiar del sol·licitant.
Comissió de seguiment
Martínez Dalmau ha assegurat que amb aquest procediment "s'agilitza la nostra capacitat per a actuar, per exemple, en casos de desdonament, perquè donem una resposta més efectiva".
Per a dur-ho a terme ha anunciat la creació d'una comissió tècnica d'assignació d'habitatges, formada per un tècnic en acció social i un responsable d'adjudicacions de la Subdirecció d'Intervenció Social d'EVha; un tècnic en acció social municipal de la localitat en què estava residint el sol·licitant, i un tècnic de la localitat on s'ubiquen els habitatges disponibles en cada moment.
"Amb aquestes comissions obrim un procés participatiu i de consens amb els ajuntaments per a donar solucions reals als col·lectius amb més dificultats", ha recalcat el vicepresident. En aquestes comissions es farà un seguiment de les famílies, amb un pla individualitzat, "perquè, a més de proporcionar-los un sostre, hem de cuidar de les persones i assegurar-nos que tinguen un bon nivell d'integració en el grup en què estiga la seua nova llar", ha assenyalat el vicepresident segon.