Detalle nota de prensa - Comunica GVA

- El vicepresident segon i conseller d'Habitatge manté una trobada amb el secretari general del Tresor
- La proposta presentada al Ministeri ha aconseguit el suport de les principals organitzacions socials de la Comunitat


El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, s'ha reunit amb el secretari general del Tresor del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Carlos Cuerpo, per a traslladar la proposta del Consell perquè els habitatges que la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Econòmica (Sareb) té en propietat a la Comunitat, passen a formar part del parc públic de la Generalitat.

El vicepresident ha qualificat de molt positiva la trobada i ha destacat "la sintonia que tenim amb el Ministeri, ja que entenem que els habitatges de la Sareb han de servir a una finalitat social i complir objectius de sostenibilitat social, encara més en moments tan difícils com els actuals".

Por això, Héctor Illueca ha explicat que amb aquesta reunió s'inicia "un camí de diàleg" amb el Ministeri i des de demà els equips de totes dues administracions es posaran a treballar en un estudi detallat sobre l'estoc immobiliari de la Sareb existent en cada localitat.

A continuació, s'estudiaran fórmules, complint els objectius i els principis bàsics de Sareb, fet que pot "traduir-se en una ampliació històrica del parc públic d'habitatge com no s'ha produït mai al llarg de la democràcia".

El vicepresident ha recordat que la cessió dels habitatges de la Sareb a la Comunitat podrien "donar solució immediata a totes les persones que han demanat ajuda residencial, ja que la llista d'espera per a accedir a un habitatge públic és de 4.382 persones".

La proposta presentada al Govern i a la qual donen suport els agents socials de la Comunitat a través d'una declaració institucional se centra en quatre punts. El primer destaca la necessitat d'incorporar els habitatges titularitat de la Sareb al parc públic de la Generalitat i resoldre així la necessitat imperant d'emergència residencial de famílies i col·lectius en risc d'exclusió social.

Segons dades de la Sareb, a la Comunitat disposa d'un total de 8.532 habitatges, que en cas d'incorporar-se als més de 14.000 que gestiona la Generalitat, suposaria un augment de quasi el 63 %.

El segon punt planteja la possibilitat de transferir els sòls urbanitzables de què la Sareb disposa a la Comunitat per a construir habitatge públic i que ascendeixen a 6.837, molts d'aquests urbanitzables. Un tercer punt recull la necessitat d'abordar la situació dels contractes de lloguer de les famílies que actualment resideixen en habitatges propietat de la Sareb, per a estudiar la possibilitat de permanència en la seua llar amb criteris objectius i de manera negociada amb representants d'afectades i moviments.

Finalment, la proposta fa referència a la necessitat d'aclarir les demandes judicials i els desnonaments actuals o en procés a fi de retirar-los i compensar, si és el cas, si s'han incoat sense fonament jurídic ajustat, sense respectar les mesures urgents recents dictades pel govern o desoint les peticions reiterades de cerca de solucions de les famílies.

Aquestes propostes s'han plasmat en una declaració institucional que han subscrit organitzacions socials com la PAH o el Consell Valencià de la Joventut, així com màxims dirigents sindicals i de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana.

Héctor Illueca considera que si el deute de la Sareb és públic, "seria esperable que els habitatges de la Sareb també ho foren i, per tant, que no es vengueren a preu de saldo als fons voltor".

Considera que es tracta d'"una qüestió de justícia social", ja que la crisi econòmica provocada per la bambolla immobiliària es va gestionar per mitjà del rescat dels bancs. D'aquesta manera es va crear la Sareb, amb l'objectiu de donar liquiditat econòmica en els bancs, comprant-los els habitatges que tenien en propietat però que no podien vendre per la situació de crisi.

El vicepresident ha ressaltat que el conegut com a banc roín és propietari d'aquestes cases per una raó: "És el resultat de milers de desnonaments que han deixat al carrer milers de famílies del nostre país".

A més, ha recordat que quan en 2012 es va crear la Sareb per a comprar habitatges en els bancs es va assegurar que no suposaria cap despesa pública. "Una dècada després sabem que aquella promesa no era certa. De fet, ens ha costat ja 35.000 milions d'euros als i les espanyoles", ha lamentat.

La reunió sorgeix després d'enviar una carta el gener passat al Ministeri que dirigeix Nadia Calviño en què se sol·licitava una reunió per a tractar aquest assumpte. En la missiva s'exposava que la petició es realitza després que el Consell de Ministres aprovara les modificacions jurídiques necessàries perquè la Sareb es convertisca en una societat pública. Atés el canvi de règim, s'entén que el gran estoc immobiliari que posseeix podria donar resposta a les necessitats residencials dels habitants de la Comunitat.