Detalle nota de prensa

- El vicepresident segon valencià i el vicepresident balear aposten pel treball conjunt per a accelerar accions relacionades amb la transició ecològica i la sostenibilitat
- Els dos han valorat l'impuls a les polítiques verdes que es recullen en els acords del Botànic i de Bellver


El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha intervingut en la taula redona titulada 'Transició ecològica i aposta per un model productiu més sostenible', junt amb el vicepresident del Govern balear i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, en el marc de la cimera bilateral que celebren els governs autonòmics de les Illes Balears i de la Comunitat Valenciana a Palma de Mallorca.

Els dos responsables han coincidit en la necessitat de "crear una àrea de control d'emissions en el mar Mediterrani". També han apostat per "compartir reptes i polítiques públiques encaminades a superar el mite del creixement en favor de la prosperitat compartida i anteposar un nou model econòmic en què prime la sanitat, la innovació, la protecció del territori i de les persones".

Martínez Dalmau ha insistit en l'experiència de la Comunitat: "En el primer govern de progrés, després de dècades de governs de la dreta, es va partir de zero en les polítiques ambientals enfront del llast de l'especulació. Ha sigut en aquest segon govern del Botànic quan en veritat estem enfortint les bases i impulsant les polítiques verdes". "De fet, la transició ecològica i la lluita contra l'emergència climàtica configuren el primer eix de l'acord de govern de les tres forces de progrés", ha manifestat.

A continuació, el vicepresident segon valencià ha posat com a exemple les iniciatives del Govern Valencià que, a hores d'ara, està ultimant la Llei de canvi climàtic, l'Agència de l'Energia, la Llei d'economia circular i l'avanç en els drets de la naturalesa com a garantia per al reconeixement dels seus propis drets.

Així mateix, ha insistit en el paper de la Comissió Delegada de Transició Ecològica i Sostenibilitat Ambiental (TESA) del Consell, que presideix el vicepresident mateix i està integrada per representants de tots els departaments del Govern que tenen la missió de coordinar, promoure i enfortir les polítiques ambientals. "La lluita contra l'emergència climàtica no és cosa d'un o un altre departament, és un repte transversal de govern i la Comissió està sent el marc adequat per a fer realitat aquesta transversalitat", ha assegurat.

També s'ha referit al nou informe de l'ONU sobre canvi climàtic, en el qual s'alerta que els acords històrics de París de 2015 no s'estan complint. En aquest sentit, ha advertit que "estem en 1,1 graus i la previsió més optimista per a 2100 és assolir els 3 graus. El que ningú dubta és que les previsions més pessimistes s'estan complint quant a la desforestació, quant a l'augment del nivell del mar i a la pèrdua de biodiversitat".

"Cal superar el capitalisme depredador. O l'economia o les persones. Sense voler ser pessimista, no hi ha dubte que anem per molt mal camí", ha assegurat Dalmau.

En aquest context, el vicepresident ha assenyalat que el Mediterrani és una àrea especialment vulnerable. "És imprescindible passar a l'acció, passar de les paraules als fets. Sabem el que hem de fer i no podem perdre el temps. Els científics ens reclamen la necessitat de redefinir el nostre model social i la manera de consumir. Aquesta és la nostra responsabilitat com a governants", ha assegurat.

Per la seua banda, el vicepresident del Govern balear, Juan Pedro Yllanes, ha destacat que "quan parlem de sostenibilitat no només ens referim a la mediambiental i ecològica, sinó també hem d'enfocar-la des d'una perspectiva social i econòmica, de la transformació del sistema productiu cap a models més diversificats en què tinguen més pes altres sectors econòmics com l'economia verda i circular, la digitalització, la industrialització o l'economia del coneixement".
Per això, ha apuntat que tant les Illes Balears com la Comunitat Valenciana "compartim reptes i desafiaments comuns, com la necessitat d'enfortir els nostres models per a superar el monocultiu turístic tan arrelat al llarg de les últimes dècades. Hem de ser capaços d'oferir més alternatives als nostres joves perquè no hagen de triar entre turisme o exili".
Lleis de canvi climàtic i residus aprovades a Balears

Yllanes ha recordat que a les Illes Balears "hem sigut pioners amb l'aprovació de les lleis de canvi climàtic i residus, dues normes que estem implementant i desenvolupant durant aquesta legislatura i que volen situar les illes com a un arxipèlag de referència a escala europea". "Volem accelerar la transició energètica i per això ens hem marcat uns objectius encara més ambiciosos quant a energies renovables: arribar al 2023 amb un 25 % d'energia neta".

"Així doncs, la sostenibilitat ha de ser una qüestió transversal en tots els governs i administracions. A Balears hem creat la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic, així com altres òrgans com el Comité d'Experts o la Comissió de Construcció Sostenible per a involucrar el màxim nombre d'actors possible", hi ha afegit.

El vicepresident balear també ha assenyalat que "les Illes Balears som la comunitat que tenim un creixement demogràfic més elevat de l'Estat, arribem a duplicar quasi la població normal en el mes d'agost. És a dir, si ja som quasi 1,2 milions de residents, a l'agost el total de persones de les illes supera els 2 milions".

Yllanes hi ha afegit que "això implica un consum de recursos molt elevat, molt més dels que les illes podem produir, des de demanda elèctrica, fins a mobilitat, producció d'aliments, entre altres". "Hem d'apostar per la qualitat enfront de la quantitat, per un turisme sostenible enfront d'un turisme d'excessos, per un model respectuós amb les illes i amb una petjada ecològica millor enfront d'un turisme depredador del territori i dels nostres recursos limitats".

Acords compartits

Rubén Martínez Dalmau i Juan Pedro Yllanes també s'han referit als acords compartits entre Balears i la Comunitat Valenciana i han posat la protecció de la posidònia o el corredor de cetacis com a exemple de transició ecològica i sostenibilitat.

El vicepresident valencià ha recordat que el Consell de la Generalitat ha aprovat recentment un decret de protecció de la posidònia que, en part, s'ha inspirat en la normativa ja vigent en les Illes Balears, que servirà per a controlar, més i millor, els fons i les activitats pesqueres d'arrossegament.

Així mateix, ha valorat el reconeixement del corredor de cetacis del Mediterrani, els 46.000 quilòmetres quadrats de mar protegit que assoleixen tota la façana oest de les Balears i des del cap de Creus fins al cap de la Nau.

"Ara, el que urgeix és que busquem solucions conjuntes en la reducció necessària de les emissions que provoca el trànsit de vaixells grans. La Comissió Europea compta amb un grup d'experts en el tema, però és fonamental que el Govern d'Espanya, que s'ha mostrat partidari de la iniciativa, la faça seua i s'hi implique per a accelerar tot el possible la creació d'aquesta àrea, com ja s'està fent al Bàltic, al mar del Nord i al Canal de la Mànega", ha explicat.

D'altra banda, els dos vicepresidents han defensat que els dos territoris també comparteixen "la necessitat de regenerar i rehabilitar els nostres pobles i ciutats". Així, han indicat que a les dues comunitats autònomes tenen un parc edificat molt poc eficient energèticament, amb un elevat consum dels recursos que dificulta l'estalvi.

"Tant a les Illes Balears com a la Comunitat Valenciana hem d'impulsar solucions adaptades al nostre entorn per a renovar les nostres edificacions i, a més, hem de fer una aposta clara pels materials sostenibles, de quilòmetre zero, amb una reducció de la petjada de carboni que també afavoreix la nostra indústria local", han apuntat.

La taula redona ha estat moderada per la periodista mallorquina Maria Ferrer Oliver.