Detalle nota de prensa

- Oltra ha presentat el nou desplegament normatiu de la Llei de serveis socials inclusius a través de 3 decrets
- Els decrets aborden qüestions com l'actualització de ràtios, l'ampliació de perfils professionals i la millora dels recursos


La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha afirmat que "l'organització, la participació i l'ètica" són els nous reptes a què s'enfronta el seu departament en el procés de construcció d'un Sistema Públic Valencià de Serveis Socials que atenga el conjunt de la ciutadania en condicions d'igualtat i equitat.

Oltra ha presentat els principals aspectes del desplegament normatiu de la Llei de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana a través de tres nous projectes de decret: el de tipologies de centres, serveis i programes; el que regula els òrgans de participació i l'Observatori del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, i el que aborda els comités d'ètica.

"Hem iniciat un canvi en el sistema que ja és una realitat en tot l'àmbit públic i que amb aquest pròxim paquet normatiu volem ampliar a tots els racons dels Serveis Socials, amb independència de quina en siga la titularitat", ha manifestat la vicepresidenta, que ha estat acompanyada en l'acte pel secretari autonòmic de Planificació i Organització del Sistema, Xavier Uceda, i el director general de l'IVAFIQ, Joan Crespo.

La vicepresidenta ha recordat que l'aprovació de la Llei de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana la passada legislatura va suposar la generació de "tot un nou marc que és la base sobre la qual es construeix el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, que ja s'ha desenvolupat", i en aquest sentit ha esmentat el Decret d'ordenació, el de coordinació i finançament de l'atenció primària o el que ha establit el mapa de serveis socials.

Aquests textos, ha explicat, han permés el desenvolupament d'instruments com el contracte programa, "que dona estabilitat als i les professionals dels Serveis Socials municipals, que ja no són acomiadats i tornats a contractar cada any".

La vicepresidenta ha destacat que només enguany el seu departament ha destinat prop de 93 milions d'euros a la contractació d'equips d'atenció primària, aquells que són la porta d'entrada al Sistema des dels ajuntaments, la qual cosa ha suposat multiplicar per 10 la inversió i el nombre de professionals a contractar.

En aquest camí de desenvolupament dels serveis socials, Oltra ha assenyalat la importància del Decret de tipologies que ha presentat, ja que serveix per a "establir els principis comuns del Sistema en el conjunt de la Comunitat Valenciana" i aglutina "una informació que fins ara estava dispersa i en molts casos era incoherent, si no, era directament inexistent".

"Supera un ordenament jurídic d'un màxim de 12 normes, algunes com el cas de la que afecta el sector de la diversitat funcional i l'exclusió social, que es remunten a 1990", ha afirmat, i ha destacat que el Decret de tipologies suposa "fer un salt de 30 anys en l'ordenament normatiu i oferir una guia en què qualsevol persona, professional o usuària, podrà trobar tota la informació per a cada tipologia de recursos".

Blindatge de condicions de serveis i centres

Oltra ha apuntat que l'actualització de les ràtios de tots els recursos inclosos en el Sistema és una de les qüestions que aborda el decret i ha assenyalat que es fa tenint en compte "una nova realitat sociodemogràfica, en la qual la població és més major, hi ha més nivells d'atenció a la dependència o més gent que viu a soles".

En aquest sentit, es planteja una atenció domiciliària més completa, una millora de les ràtios en els recursos residencials o els centres que se semblen cada vegada més a una casa, perquè és així "com es respon a les verdaderes necessitats de les persones, garantint unes condicions d'atenció dignes i de qualitat".

"S'hi estableixen amb detall i de manera ordenada les condicions materials, funcionals i de personal de centres i serveis", ha afirmat la vicepresidenta, que ha volgut assenyalar que en l'actualitat moltes d'aquestes condicions ja s'apliquen en les places públiques, o finançades amb fons públics, i a partir d'ara l'exigència s'estén a qualsevol recurs.

La incorporació de noves figures professionals és una altra de les qüestions que aborda el decret junt amb la regulació perquè els recursos se situen en entorns urbans amb accés a tots els recursos sociocomunitaris habituals. A més, es "deslocalitzaran" els punts d'atenció i els horaris dels centres d'atenció diürna, que ja no seran necessàriament de dilluns a divendres de 9.00 a 17.00 hores.

Òrgans de participació <7b>

La vicepresidenta també s'ha referit al Decret d'òrgans de participació i creació de l'Observatori del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, que regularà el Consell Valencià d'Inclusió i Drets Socials, que tindrà caràcter autonòmic, i els consells de participació zonals i locals que es crearan en cada ajuntament o mancomunitat.

"D'aquesta manera creem una participació ben regulada, ordenada, accessible i pràctica, a més d'empoderar la societat civil i permetre als i les usuàries la seua participació en les decisions del Sistema", ha explicat la vicepresidenta.

"Es construeix un sistema de tots i totes per a tots i totes", ha conclòs Oltra, la qual ha destacat que gràcies a l'Observatori del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials es comptarà amb un òrgan d'anàlisi i recopilació de dades que es posaran a la disposició de la ciutadania a través de jornades, seminaris o plataformes d'internet d'accés lliure.

Comités d'ètica

Quant al decret que regula els comités d'ètica, Oltra ha explicat que se'n crearà un de caràcter autonòmic i un altre per cada un dels departaments de Serveis Socials, en els quals s'inclouran persones expertes en serveis socials que oferiran respostes a professionals i usuaris i usuàries, de manera que les actuacions d'uns i altres guanyen en seguretat.

Així mateix, aquells ajuntaments, centres o intercentres que els vulguen crear també podran fer-ho.

Aquests comités permetran oferir seguretat en les actuacions, ja que en molts casos la norma "ni regula ni pot regular tots els aspectes del funcionament humà, per la qual cosa és necessari un acompanyament professional per a la presa de decisions especialment complexes", ha conclòs la vicepresidenta.