Detalle nota de prensa - Comunica GVA

Cultura, per mitjà de l’Institut Valencià de Cultura, projecta el dimecres 21 de setembre, a les 18 hores, en la Filmoteca de València, una còpia restaurada del clàssic ‘Francisca’ (1981, 166 minuts), del director portugués Manoel de Oliveira. La pel·lícula es podrà tornar a veure el divendres 30 de setembre a les 20 hores.

La còpia que es projecta té l’origen en la digitalització 4K del negatiu de càmera en 35 mm conservat per la Cinemateca Portuguesa. Aquesta còpia es va presentar per primera vegada en la 76a edició de la Mostra de Venècia en 2019 i ara es projecta en la Filmoteca de València amb motiu del 40é aniversari de l’estrena internacional de ‘Francisca’ en la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes.

‘Francisca’ està basada en la novel·la ‘Fanny Owen’ (1979), de l’escriptora  portuguesa Agustina Bessa Luis, amiga i col·laboradora en diversos guions d’Oliveira. 

Aquest seria l’inici d’una extensa col·laboració entre els dos, ja que el cineasta portugués adaptaria després les seues obres ‘Vale Abraão’ (‘La vall d’Abraham’, 1993), As Terras do Risco (‘El convent’, 1995), ‘Garden-Party dos Açores’ (‘Party’, 1996), ‘A Mãe de um Rio’ (‘Inquietud’, 1998), ‘O Princípio da Incerteza’ (‘El principio de incertidumbre’, 2002) i ‘A Alma dos Ricos’ (‘Espejo mágico’, 2005). 

Protagonitzada per Teresa Menezes, Diogo Dória i Mário Barroso, la pel·lícula  narra la desventurada passió de l’escriptor romàntic Camilo Castelo Branco per Fanny Owen, ‘Francisca’, una xica d’origen anglés que, al seu torn, està enamorada d’un company, amic i rival de l’escriptor, José Augusto. 

Considerada com un dels grans clàssics del cinema europeu de la dècada dels huitanta i una de les pel·lícules més destacades en l’extensa filmografia de Manoel de Oliveira, ‘Francisca’ és una fastuosa i espectacular recreació de les intrigues amoroses i els balls de saló de l’aristocràcia lusitana en la segona meitat del segle XIX, així com una crònica d’un moment històric en què Portugal tracta de superar la independència del Brasil i es debat entre el liberalisme i l’absolutisme. 

‘Francisca’ també és una irònica desconstrucció dels tòpics discursius del romanticisme que en el tram final va derivant cap a la farsa, i l’aire gòtic i fantasmagòric. En l’aspecte formal, destaca la depurada posada en escena d’inspiració teatral, així com la magnífica direcció de fotografia d’Elso Roque amb el seu ús del clarobscur en la il·luminació d’interiors.