Detalle nota de prensa - Comunica GVA

La vicepresidenta i portaveu del Consell, Aitana Mas, ha destacat que aquest curs 2022-2023 “un total de 120.000 estudiants valencians s'estalviaran de mitjana 250 euros en la matrícula a la Universitat respecte a 2017”.

Mas ha realitzat aquestes declaracions en la roda de premsa posterior al Ple del Consell, que aquest divendres ha tingut lloc a Torrent, en què s'ha aprovat el decret pel qual es redueix un 10 % respecte al curs anterior l'import de les taxes per a la prestació dels serveis acadèmics universitaris per al curs que comença ara.

La vicepresidenta ha destacat que l'objectiu del Consell és “aconseguir que cap alumne o alumna deixe d'estudiar a la Universitat per motius econòmics. Per això, des de 2017 hem reduït les taxes universitàries un 20 %, a la qual cosa sumem ara un 10 % més, cosa que suposa un estalvi mitjà de 250 euros per estudiant” respecte a fa cinc anys.

Mas ha explicat que aquesta rebaixa “s'aplicarà tant per als ensenyaments universitaris de grau i de màster, i de matrícula per a la tutela acadèmica de doctorat, com sobre l'import de les taxes corresponents als serveis d'avaluació, realització de proves i tasques de secretaria”.

“Continuem així un any més, reduint les taxes universitàries i mantenint un programa ampli de beques i ajudes universitàries per a eliminar les desigualtats socials que dificulten l'accés i la permanència per a obtindre una formació universitària”, hi ha afegit.

Avantprojecte de la Llei contra la contaminació lumínica

D'altra banda, el Ple del Consell ha aprovat també l'avantprojecte de la Llei de protecció lumínica del medi nocturn a la Comunitat Valenciana, l'objectiu de la qual és preservar el màxim possible les condicions naturals dels espais durant les hores nocturnes; previndre, minimitzar i corregir els efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel nocturn; reduir la intrusió lumínica, i contribuir en la lluita contra el canvi climàtic mitjançant la promoció de l'eficiència i l'estalvi energètic.

Aitana Mas ha assenyalat que la protecció del medi ambient “cada vegada té més protagonisme entre les preocupacions ciutadanes i en l'activitat normativa i d'execució de les diverses administracions públiques, al mateix temps que s'han anat diversificant i singularitzant els àmbits i els sectors objecte d'aquesta protecció”.

“Aquest és el cas de la protecció enfront de la contaminació lumínica, que, junt amb els efectes perjudicials que suposa per al medi ambient i la salut, té una incidència directa i negativa en el consum energètic i en l'ús dels recursos naturals” ha apuntat.

Per aquest motiu, des del Consell es considera que és “necessari i urgent protegir l'espai nocturn contra els efectes nocius de la contaminació lumínica, ja que aquesta contaminació afecta la biodiversitat de la flora i la fauna nocturnes, que necessiten la foscor per a mantindre els seus cicles naturals, la pol·linització, el desplaçament, la depredació, l'aliment i la reproducció. Així mateix -hi ha afegit-, s'han constatat impactes adversos en la qualitat ambiental, el canvi climàtic i la salut humana”.

Per la seua banda, la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha subratllat l'impacte de la sobreil·luminació en la biodiversitat, els cicles naturals dels éssers vius i els ecosistemes, la salut de les persones o el patrimoni natural del cel.

“Aquest avantprojecte de llei que frena la contaminació lumínica també segueix l'eficiència energètica, necessària per a lluitar contra el canvi climàtic i per a estalviar en un context de preus disparats de l'energia”, ha indicat Mollà.

La regulació preveu una zonificació del territori per a establir àrees d'alta protecció lumínica, a través d'un mapa coordinat amb els ajuntaments i basat en els estudis de contaminació existents.

“El component energètic és important, hem de mantindre el benestar amb menys consum i preservar la degradació silenciosa que implica l'ús incorrecte o excessiu dels sistemes d'il·luminació i de l'enllumenat, a través d'unes prescripcions tècniques i d'un marc d'estreta col·laboració amb els municipis”, ha assegurat la consellera.