Detalle nota de prensa - Comunica GVA

La Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, a través de la Direcció General d’Habitatge i Regeneració Urbana, ha posat en marxa una comissió de treball entre Generalitat i municipis per al desenvolupament del Pla de barris dels fons Next Generation EU a la Comunitat Valenciana.

El Pla de barris sorgeix de la convocatòria per a la concessió de les ajudes del Programa d’actuacions de rehabilitació a escala de barri del Pla de recuperació, transformació i resiliència 2021-2026 - Next Generation, que ha suposat en 2022 la concessió a 23 municipis de 142.848.665 euros, aportats entre la Generalitat i el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, per a la rehabilitació de 31 entorns residencials vulnerables, la qual cosa comprén 7.158 habitatges en més de 90.000 metres quadrats.

El secretari autonòmic d’Habitatge i Funció Social, Alejandro Aguilar, que ha clausurat la jornada, ha posat en relleu “l’oportunitat històrica d’aquest programa, amb la dotació més gran de la història de la Generalitat per a regeneració urbana i, alhora, el repte col·lectiu que suposa per a les administracions públiques executar-lo, per això hi ha la voluntat d’acompanyar els municipis per a assolir els objectius plantejats per Europa per a 2026”.

La comissió de treball que s’ha constituït s’ha dirigit principalment als equips dels 23 ajuntaments adjudicataris de les ajudes i/o les seues empreses públiques d’habitatge i sòl.

En la primera part de la jornada, la directora general d’Habitatge i Regeneració Urbana, Elena Azcárraga, i el director de Programes i Fons Europeus de la Vicepresidència Segona, Ignacio Chanzá, han presentat el Pla de barris de la Comunitat Valenciana, la situació en què es troba i el context, així com els objectius i l’estratègia per a la gestió dels ERRP.

Elena Azcárraga ha explicat que s’ha programat una sessió de treball particular en cadascuna de les tres províncies amb els municipis implicats.

Així mateix, ha assenyalat que per a fer-ho es compta amb una xarxa de col·laboradors, coorganitzadors com ara l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVha), l’Institut Valencià de l’Edificació (IVE) i l’Associació de Gestors Públics d’Habitatge i Sòl (AVS), a què se sumen altres agents fonamentals per al desenvolupament de les actuacions, com ara el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local (Cosital).

També s’ha tractat el paper dels ajuntaments com a agents públics de rehabilitació i la seua gestió directa o a través de les empreses públiques. Ha sigut en una taula moderada per Valentín Mateos, subdirector general d’Habitatge i Regeneració Urbana, en la qual han participat Antonio Martínez, gerent de l’empresa Promocions i Iniciatives Municipals d’Elx SA (Pimesa), i per part de l’Ajuntament de Gandia han intervingut el cap de Serveis Jurídics d’Urbanisme i Habitatge, Jorge Hervás, i l’interventor general, Jorge García.

Quant a la gestió de les situacions de vulnerabilitat i els acords amb comunitats de propietaris, la jornada ha comptat amb les intervencions d’Alberto Aznar, gerent de la societat Actuacions Urbanes de València (Aumsa), i Mercedes Caballero, regidora d’Urbanisme, Mobilitat, Infraestructures i Medi Ambient de l’Ajuntament de Mislata (Nemasa), en la taula redona moderada per Rafael Montero, director general de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (Evha).

El cap de servei de Regeneració Urbana, David Osset, i l’arquitecta de l’Institut Valencià de l’Edificació (IVE), Isabel de los Ríos, s’han referit a la comunicació i a les eines tècniques que la Generalitat posa a la disposició de les entitats locals. Finalment, els representants municipals assistents han pres la paraula per a manifestar les seues necessitats.