Justícia, Interior i Administració Pública
Justícia

Gabriela Bravo proposa un “federalisme judicial” que fixe i incremente la participació real de les autonomies en la governança de la Justícia

22/03/2023
La consellera Gabriela Bravo en un moment de la conferència que ha dictat aquest dimecres a València.
  • La consellera anuncia la construcció de la segona Ciutat de la Justícia de València i la reforma integral del complex de Benalúa a Alacant
  • Defensa que la Generalitat estiga immersa “en el procés de selecció més gran des dels huitanta” per a “ser un factor essencial en l’economia”
  • Afirma que “enfront del soroll, la Comunitat Valenciana és hui estabilitat, treball, gestió, benestar social, igualtat d’oportunitats i futur”

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha proposat una “profunda reforma” que adeqüe l’organització judicial “a la nova realitat social, política, econòmica i demogràfica de l’Espanya actual”, i que implique “més cogovernança” i “el federalisme judicial”.

Així ho ha manifestat en la seua conferència en el marc de la Tribuna Mediterrània de Nova Economia Fòrum que ha oferit aquest dimecres a València, en la qual ha reclamat “més protagonisme de les comunitats autònomes en la creació de les unitats judicials i en l’organització per a alleugerir les càrregues de treball, perquè si les comunitats som Estat, ho hem de ser amb totes les conseqüències”.

Bravo ha recordat que en els últims huit anys “s’ha incorporat la dignitat en les seus judicials” gràcies al Pla d’infraestructures, amb més de 270 milions d’euros d’inversió per a la millora del parc immobiliari judicial de les tres províncies, entre les iniciatives del qual destaquen “projectes emblemàtics com la nova Ciutat de la Justícia d’Alacant o la reforma integral de la seu del Tribunal Superior, que ja s’estan executant”.

En aquest sentit, la consellera ha explicat que en la següent fase del Pla d’infraestructures s’inclouran noves seus judicials a Sagunt, Sueca i Elda, o la reforma integral del complex de Benalúa d’Alacant.

A més, ha anunciat que es durà a terme la construcció de la segona Ciutat de la Justícia de València, “que portarà el nom d’Ascensión Chirivella, la primera advocada valenciana”, ja que l’edifici actual “s’ha quedat xicotet i ja no admet més òrgans judicials”.

La consellera ha desgranat també altres assoliments, com ara el Pla d’eficiència energètica; la creació de 46 noves unitats judicials; l’augment d’un 64 % del pressupost de personal de l’àrea de Justícia, o el Pla de digitalització, que ha permés la posada en marxa de l’expedient judicial electrònic.

Així i tot, “malgrat que la Generalitat és la que ha dut a terme l’increment d’inversió més gran en Justícia de totes les comunitats autònomes, i que superem la mitjana nacional, aquesta aposta no es tradueix en una millora concorde a l’esforç que s’ha fet, perquè no podem actuar sobre les dues variables que més influeixen en el funcionament dels jutjats: la creació de places i l’organització judicial”, ha assegurat la consellera.

Per aquest motiu, per a Bravo, “ha arribat el moment d’obrir el debat sobre l’oportunitat de crear els consells autonòmics de Justícia”. Aquesta iniciativa seria “un primer pas per a adequar el poder judicial i l’Administració de Justícia a l’estat de les autonomies i corregir així, després de quasi mig segle de vigència de la Constitució, un aspecte de la nostra arquitectura institucional que no està ben resolt”.

“Paper essencial de l’Administració”

Bravo també ha defensat el “paper essencial” que l’Administració ha de tindre per a “desplegar les polítiques econòmiques i socials necessàries en aquest moment d’inflexió i aprofitar l’oportunitat històrica que suposa la gestió d’uns fons europeus inèdits”. En aquest sentit, ha reivindicat que el públic “ha de ser un factor competitiu essencial en l’economia, a més d’un actor innovador de primer ordre”.

La consellera ha proclamat que la Generalitat “ha assumit el repte”, i per això ha posat en marxa “el procés de selecció de capital humà més gran des dels anys huitanta”, al mateix temps que s’estabilitza un de cada tres llocs de treball a través de les ofertes d’ocupació pública, que sumen un total de 10.442 places. “Així i tot —ha dit— continuarem tenint quasi la meitat dels empleats públics que la mitjana estatal, 27 per mil habitants, enfront dels 45 per mil, és a dir, la ràtio més baixa de tot Espanya”.

Gabriela Bravo ha destacat que, durant els últims huit anys, “el Consell liderat per Ximo Puig ha consolidat un projecte polític de progrés que, per a la Comunitat Valenciana, ha suposat més drets, més prestacions, més inversions, més activitat econòmica i més treball”.

Un projecte, hi ha afegit Bravo, “que no ha deixat ningú arrere”, gràcies al “gran escut social que s’ha alçat per a ajudar les famílies”, i “les ajudes directes a empreses i autònoms”.

Per tot això, segons la consellera, “enfront del soroll”, la Comunitat Valenciana “és estabilitat, treball, gestió, benestar social, igualtat d’oportunitats i, en definitiva, futur”.

Lluita contra la violència de gènere

La consellera ha dedicat l’última part de la seua conferència a la lluita contra la violència de gènere i l’atenció a les víctimes, que “des de fa huit anys ocupen un lloc prioritari en la gestió”.

Gabriela Bravo ha recordat que “quasi 90.000 víctimes assistides en cinc anys —la majoria, dones en situació de vulnerabilitat social i econòmica— són dades que per si mateixes evidencien la important tasca desplegada pels quasi 200 professionals que, dia a dia, atenen i protegeixen les víctimes des de la Xarxa Pública d’Oficines d’Assistència, un servei integral únic a Espanya”.

“Som la primera comunitat autònoma que s’ha proposat abolir la prostitució i que està liderant aquest procés en tot Espanya. Per a fer-ho, estem impulsant iniciatives destinades no només a modificar lleis, sinó, sobretot, a canviar mentalitats per a acabar amb aquesta forma de discriminació masclista”, ha conclòs Gabriela Bravo.

Galeria d'imatges