Detalle nota de prensa - Comunica GVA

La Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica ha participat en el Fòrum de Cohousing: Connectant vides, organitzat per l’Ajuntament de Múrcia els dies 28 i 29 de març. Durant la trobada, la directora general d’Habitatge i Regeneració Urbana, Elena Azcárraga, ha desgranat les polítiques públiques de foment dels habitatges col·laboratius a la Comunitat Valenciana.

En la seua intervenció, Elena Azcárraga ha posat en relleu la signatura de la Declaració de Barcelona el novembre de 2022, la qual, ha assenyalat, “va suposar el compromís d’impulsar mesures per a difondre i valorar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i desenvolupar polítiques públiques per a fomentar-lo”, i sobretot la nova llei d’habitatges col·laboratius, que es debat en l’últim ple de la legislatura, i és la primera norma valenciana d’aquestes característiques.

La importància d’aquesta llei, ha manifestat la directora general, radica en el canvi de paradigma i la reorientació del model productiu en matèria d’habitatge que es pretén fomentar, donant suport a models residencials que van més enllà de generar habitatge assequible. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús té un gran impacte social i ambiental; promou l’hàbitat col·laboratiu amb la pertinença a una comunitat i una gestió democràtica que decideix sobre la seua manera de vida; manté la propietat col·lectiva, bandejant el factor especulatiu, i està compromés amb la transició ecològica i la descarbonització de l’edificació.

D’altra banda, ha assenyalat Elena Azcárraga, aquesta llei s’uneix a altres iniciatives dutes a terme per la Vicepresidència Segona a través de la col·laboració amb el sector cooperatiu, la col·laboració interinstitucional, la revisió de normativa, la posada en marxa d’ajudes i el finançament específic o la cessió d’ús de patrimoni públic d’habitatge.

El Fòrum de Cohousing: Connectant vides, organitzat per l’Ajuntament de Múrcia, a través de la Regidoria de Majors, Habitatge i Serveis Socials, ha comptat amb altres ponències d’experts nacionals en la matèria en diversos àmbits i representants d’alguns projectes reeixits a Espanya. Els professionals han abordat aquest model de convivència col·laborativa des d’una perspectiva multidisciplinària, desenvolupant els quatre aspectes necessaris per a crear aquesta classe d’habitatges: normatius i polítics, de grup humà, urbanístics i arquitectònics, i financers.

Projectes cooperatius

En concret, la directora ha donat a conéixer les ajudes concedides a projectes cooperatius a través del Pla Irta, que han ascendit a 107.434 euros entre els anys 2021 i 2022; el nou programa d’ajudes per al foment d’allotjaments i habitatges col·laboratius (models cohousing), que s’emmarca en el Pla estatal d’accés a l’habitatge 2022-2025 i es troba actualment en tramitació, així com el conveni signat amb l’Institut Valencià de Finances (IVF) per a la prestació d’avals destinats a garantir crèdits per a finançar aquesta classe d’actuacions.

Quant a les actuacions en matèria de normativa i legislació, les particularitats dels habitatges cooperatius s’han tingut en compte en la revisió del Decret d’habitatge de protecció pública (VPP) i el Decret d’exigències bàsiques de disseny i qualitat en edificis d’habitatge (DC-09). També s’ha creat la figura del “promotor social d’habitatge”, on tenen cabuda les cooperatives, en el Decret llei de mesures urgents per a fer front a l’emergència residencial aprovat recentment.