Detalle nota de prensa - Comunica GVA

La consellera de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Rebeca Torró, ha descrit el projecte d’inversió estratègica sostenible (PIES) d’una instal·lació logística per a ceràmica a Nules, la Vall d’Uixó, Xilxes i Moncofa com “una actuació molt important en termes d’inversió, productius i de creació de llocs de treball, que beneficiarà la comarca i tota la Comunitat, amb una visió proactiva, d’ordenació territorial productiva, sostenible i eficient”.

En la seua compareixença davant de la Comissió d’Ordenació del Territori de les Corts, per a informar sobre aquest PIES proposat per la mercantil Logística General de la Plana, SLU, Rebeca Torró ha destacat que “suposarà un important reforç per al clúster del taulell a la comarca de la Plana Baixa” i ha recordat que els PIES són “projectes empresarials que tenen per objecte l’ordenació, la gestió i el desenvolupament d’intervencions territorials d’interés general i estratègic, de rellevància supramunicipal”.

En aquest sentit, ha manifestat que, “des de la Generalitat, volem impulsar el sector ceràmic, un dels motors de l’economia de tota la Comunitat, amb projectes com aquest, que és un exemple de com conjugar el desenvolupament sostenible amb el respecte al territori, la reducció d’emissions i la mobilitat no motoritzada”.

Així, la consellera ha explicat que es tracta d’“un gran centre logístic, amb una extensió aproximada d’1.600.000 metres quadrats, el 51 % dels quals són de la Vall d’Uixó, el 38 % de Xilxes i l’11 % de Moncofa”. Així mateix, el total aproximat de la inversió directa és d’uns 200 milions d’euros, amb creació neta d’uns 650 llocs de treball, i contribueix també al manteniment dels més de 2.000 llocs de treball pertanyents a les diverses fàbriques de taulells del grup empresarial STN ceràmica.

Estalvi de cost i reducció d’emissions

En aquest sentit, ha continuat Torró, “aquest grup tauleller planteja una estratègia de concentració i optimització de càrregues i millores de l’eficiència quant als costos logístics de l’empresa”. D’aquesta manera, es planteja una localització central que permeta gestionar de manera eficient els estocs de producció, estalviar costos energètics i reduir les emissions de CO₂.

Quant a infraestructura verda, la consellera ha apuntat que el disseny respecta els traçats de dues vies pecuàries i proposa la creació d’un parc periurbà d’uns 90.000 metres quadrats i un parc forestal d’uns 165.000 metres quadrats de superfície. Tots dos parcs seran de caràcter públic i aptes per a pràctiques d’esplai i esportives, amb la qual cosa es beneficiaran els municipis de l’entorn.

Pel que fa a la seua connexió amb els sistemes de transport sostenible, inclou un carril bici i una passarel·la per a ciclistes i vianants que enllaçarà amb l’estació de proximitat de Xilxes i permetrà l’accés no només a l’àrea del projecte, sinó a altres equipaments d’aquest municipi.

Ubicació estratègica

Aquest parc logístic se situa al costat del corredor ferroviari mediterrani, pròxim als ports de València, Castelló i Sagunt, amb connexió a la CV-10 i amb eixida directa a l’AP-7, a escassa distància del parc empresarial. Per a la consellera també és important la proximitat a les dues grans plataformes logístiques intermodals futures de Sagunt i Castelló, que “permetran disposar a curt i mitjà termini d’una oferta intermodal portuària i ferroviària molt competitiva”.

A més, hi ha afegit, “reforçarà notablement el clúster ceràmic de Castelló i estalviarà costos energètics en un moment d’elevada volatilitat i incertesa en el mercat de l’energia”. Igualment, en l’acord del Consell s’exigirà l’adaptació de panells fotovoltaics per a autoconsum, tant per a la nova planta com per al polígon industrial on es localitza.

Quant a l’efectivitat sobre la implantació immediata, la titular de Territori ha indicat que els informes econòmics mostren la solvència de l’empresa promotora, la viabilitat del projecte des del punt de vista del resultat urbanístic final i el seu impacte sostenible sobre les hisendes públiques.

A més, haurà de proposar mesures d’impacte favorable quant a perspectiva de gènere, infància i família, així com polítiques inclusives en la contractació de treballadors. De la mateixa manera, haurà de desenvolupar un procés de participació pública d’elevada qualitat i exhaustivitat, i caldrà fer consultes i reunions amb els agents públics i privats involucrats.

Tres etapes i un termini d’execució de 10 anys

Quant a les etapes del PIES, la primera comportarà tota l’obra d’urbanització, la rehabilitació de les edificacions de valor patrimonial i la implantació de naus logístiques en una superfície de 366.200 metres quadrats, amb un període temporal màxim de quatre anys.

La segona comprén el condicionament de les parcel·les identificades en aquesta fase, amb una superfície de 277.850 metres quadrats, i la corresponent construcció de les naus logístiques, i amb una duració estimada de 3 anys. S’integrarà en aquesta fase la rehabilitació de la construcció existent a la finca de la Comtessa.

La tercera comprén el condicionament de les parcel·les identificades en aquesta fase, amb una superfície de 312.100 metres quadrats i la corresponent construcció de les naus logístiques, amb una duració estimada de 3 anys. El termini màxim d’execució del PIES s’estableix en 10 anys, a comptar de l’obtenció de les corresponents autoritzacions administratives.

En la seua compareixença, la consellera s’ha referit a l’elevat protagonisme que ha cobrat el territori com a actiu no deslocalitzable “en ser factor clau de competitivitat a través de la valoració dels seus components d’excel·lència per a captar inversions, talent i generar renda i ocupació”. Com a prova d’això, la consellera ha esmentat la implantació de la primera gigafactoria de bateries elèctriques a Sagunt, en la qual fa dues setmanes començaven les obres.

Urbanisme productiu

Segons Rebeca Torró, “des de la Generalitat estem facilitant els desplegaments urbanístics necessaris per a impulsar la implantació racional d’activitats econòmiques i generadores d’ocupació, de manera que tant uns com les altres siguen compatibles amb la conservació i la millora dels valors ambientals, culturals i paisatgístics del nostre territori”.

En definitiva, “estem apostant per un nou model d’urbanisme, que siga productiu, que facilite la relocalització de l’economia, des del respecte als valors de cohesió social, sostenibilitat econòmica i mediambiental, i perquè, com diu el president, Ximo Puig, les inversions no venen, es busquen”, ha conclòs.