Presidència

El Museu de les Ciències ofereix la conferència ‘L’evolució del SARS-CoV-2: passat, present i futur’

24/05/2023
El Museu de les Ciències ofereix la conferència ‘L’evolució del SARS-CoV-2: passat, present i futur’
  • El catedràtic de Genètica de la Universitat de València, Fernando González Candelas, participa amb aquesta xarrada, el pròxim 1 de juny, en el cicle Una Comunitat amb ciència
  • L’activitat, gratuïta fins a completar aforament, començarà a les 19.00 hores a l’Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències

El Museu de les Ciències ofereix el pròxim 1 de juny la conferència L’evolució del SARS-CoV-2: passat, present i futur, impartida pel catedràtic de Genètica de la Universitat de València i coordinador del Servei d’Epidemiologia Molecular de l’àrea de Genòmica i Salut de Fisabio, Fernando González Candelas. La xarrada, que forma part del cicle de divulgació científica Una Comunitat amb ciència, serà presentada per la catedràtica de Genètica de la Universitat de València i membre del Comité d’Experts de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Amparo Latorre Castillo.

En complir-se els tres anys de l’inici de la pandèmia de COVID-19, es disposa de la seqüència genòmica completa de més de 14 milions de virus, que s’ha compartit públicament en un esforç comú de la comunitat científica per facilitar l’accés a informació essencial per a conéixer les característiques del nou virus SARS-CoV-2, de com es va anar estenent i implantant en països diferents a l’inici de la pandèmia i com ha anat canviant i evolucionant durant aquest temps.
 
Aquesta és la primera ocasió en la història en la qual la comunitat científica ha pogut assistir i analitzar en directe l’aparició d’un nou patogen per a la nostra espècie. En aquesta conferència, González Candelas exposarà les principals fites en l’evolució del virus. Per a fer-ho, distingirà quatre fases en la pandèmia: la primera, o fase 0, correspon a l’origen del virus i l’inici de la seua dispersió a la regió de Hubei a la Xina. La fase 1 es va caracteritzar per l’expansió a escala global del virus, infectant poblacions immunològicament naïfs. En aquesta fase es va observar l’aparició d’algunes mutacions, una de les quals va arribar, fins i tot, a fixar-s’hi, però sense que tingueren clares diferències en el seu comportament epidemiològic o clínic. L’inici de la fase 2 va vindre marcat per la sorprenent aparició d’una variant amb un gran nombre de mutacions respecte al seu ancestre més pròxim conegut.
 
La variant alfa va inaugurar una fase en la qual es van començar a administrar vacunes que completaven la immunitat creixent de les poblacions derivada d’un gran nombre d’infeccions. Diverses variants de preocupació (VOC), com la mateixa alfa i delta, van assolir ràpidament la fixació en pràcticament totes les poblacions mundials, si bé aquest procés va estar esguitat per l’aparició d’altres VOC i VOI (variants d’interés), que mostraven clares diferències genètiques i en les seues capacitats de transmissió i de ser neutralitzades per anticossos, tant els monoclonals usats terapèuticament com els produïts pel sistema immunitari com a resultat d’infecció o de la vacunació.
 
L’última fase es caracteritza en l’actualitat per l’aparició i l’expansió d’una constel·lació de noves subvariants de la VOC òmicron. La característica més destacada d’òmicron és la gran transmissibilitat que té, que ha portat a pics epidèmics molt superiors als assolits en totes les fases anteriors. Una altra característica important d’òmicron és la falta d’un llinatge o subvariant dominant: en l’actualitat hi ha diversos subllinatges que coexisteixen, amb prevalença diferent segons quines poblacions, i que estan convergint en la regió més interessant del genoma viral a una seqüència comuna. 

Galeria d'imatges