Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta sis comèdies de França, Xipre, Itàlia, República Txeca i l’antiga república de Iugoslàvia en la quarta setmana del cicle de cinema d’estiu CCCCinema d’Estiu, que celebra la cinquena edició sota el títol ‘De què riem a Europa?’.

Entre el 3 i el 31 d’agost, de dimarts a diumenge, a les 22.00 hores, el claustre gòtic de l’antic convent es transforma en un cinema d’estiu en el qual gaudir, de manera gratuïta fins a completar l’aforament, d’una acurada selecció de comèdies europees.

La quarta setmana del cicle presenta sis cintes en què la consciència política en diversos períodes històrics dels últims 100 anys n’és la gran protagonista.

“Superat l’equador d’aquesta nova edició del CCCCinema d’Estiu, amb 5.000 espectadors ja, podem confirmar que, un any més, el nostre cinema d’estiu al Centre del Carme està sent tot un èxit. Cada nit, de dimarts a diumenge, el claustre gòtic del CCCC s’ompli de persones que acudeixen al visionament d’aquesta selecció d’autèntiques joies cinematogràfiques, algunes de les quals inèdites, que mostren aspectes diferents d’Europa, sempre a través de la comèdia”, ha assenyalat el director del Consorci de Museus i el Centre del Carme, José Luis Pérez Pont.

“A molts cineastes del vell continent els diverteix reunir personatges amb postures ideològiques adverses o enfrontar aquelles que semblaven ben avingudes. Saben que aquesta bastimentada social que sosté el món és, en realitat, profundament tragicòmica. Tant les bretxes com els punts de fusió entre països no són naturals, sinó més aviat fruit d’una herència, un moment històric o una convenció social, i la bona comèdia, com podrem comprovar aquesta setmana de cicle, ha tingut la capacitat de mostrar-ho, desmuntar-ho o proposar, fins i tot, un ordre nou”, ha assenyalat el programador del cicle, el crític Daniel Gascó.

Programació del 22 al 27 d’agost

La francesa ‘La vie au ranch’ (2009) és la pel·lícula que serà l’encarregada d’obrir la quarta setmana de CCCCinema d’Estiu el dimarts 22 d’agost. El ranxo del títol és un pis parisenc situat a la riba esquerra on es reuneix una fauna estudiantil variada. Sense enquadraments precisos o grans moviments de càmera, la cineasta Sophie Letourneur entra de ple en festes i raves, sense que sorgisca una trama o destaque algun personatge.

La directora va registrar improvisacions dels actors que se sentien clarament, i seguidament les va mesclar creant una banda sonora de grup majoritàriament femení, un poc confusa i caòtica, d’un món que desapareix, perquè cada estudiant s’ha de separar i triar el seu destí.

‘Smuggling Hendrix’ (Xipre, 2018) —la pel·lícula de Marios Piperides— transcorre quasi tota a Nicòsia, l’última capital del món dividida. La part sud és xipriota; la nord, turca. Els personatges passegen per un territori esgarrat, fragmentat des de la invasió turca de 1973, a la recerca de Jimi, el gos del protagonista. Condicionats per la mateixa frontera absurda, sorgeix l’empatia entre personatges d’aquest temps que segueixen enfrontats artificialment per la història. Aquest film inèdit a Espanya, que va conquistar el públic i la crítica en grans festivals com ara el de Tribeca, arribarà al Centre del Carme el dimecres 23 d’agost.

L’endemà, el dijous 24 d’agost, l’acció de ‘Ko to tamo peva’ (‘Línia no regular’, 1980) transcorre el 5 d’abril de 1941, un dia abans que els nazis bombardejaren Belgrad; cap allí precisament es dirigeix en un autobús un conjunt molt variat de caràcters de l’època. En algunes escenes d’aquesta obra mestra de l’antiga república de Iugoslàvia, es veu una anciana vestida de negre asseguda en el seient posterior. Ningú parla amb ella, no intervé en la pel·lícula i no apareix en els crèdits finals. El director, Slobodan Sijan, afirma que representa la mort i la tragèdia de la guerra que s’aveïna. En 1996, els membres de l’Acadèmia Iugoslava d’Arts i Ciències Cinematogràfiques (AFUN) van votar aquesta pel·lícula com a la millor pel·lícula sèrbia realitzada en el període 1947-1995.

En la italiana ‘Sogni d’oro’ (1981), Michelle Apicella és el transsumpte perfecte de Nanni Moretti. En el seu tercer llargmetratge, programat per al divendres 25 d’agost, el mateix Moretti encarna Apicella, un cineasta tan egòlatra com frustrat, violent però incapaç d’imposar-se a un equip i dur a terme la seua visió. Com en ‘Aprile’ o ‘Il caimano’, Moretti hi aborda un tema recurrent en la seua filmografia: el de la pel·lícula impossible de fer. Però abans aboca la seua mirada sobre aspectes del món del cinema que no solen ser retratats: les presentacions en públic, la relació amb els productors, la frustració creativa, la incomprensió de la crítica o els efectes del seu ofici en les seues relacions íntimes i familiars.

El títol de ‘Postriziny’ (‘Tisorades’, 1981) es refereix als temps canviants, a mesura que les distàncies entre ciutats, nacions i cultures s’acurten. A diferència de Milos Forman o Ivan Passer, l’autor d’aquest film, Jirí Menzel, va romandre a República Txeca després que els tancs russos l’envaïren, i des d’allí, gràcies que va cultivar un humor físic i visual que es podia entendre al marge del seu context polític, va aconseguir fama mundial. Aquesta obra divertida i sensual, que es veurà en el CCCC el dissabte 26, versa sobre els orígens de l’escriptor Bohumil Hrabal, els pares del qual vivien a la ciutat provinciana de Nymburk, dominada per la cerveseria local.

Com a colofó, el diumenge 27 d’agost es rescata l’obra mestra de Pierre Étaix ‘Yo-yo’ (1965), en la qual el mateix director interpreta un aristòcrata ric i crònicament avorrit que ho té tot excepte l’afecte d’una dona que una vegada va conéixer íntimament. Étaix va ser qui millor va entendre que tota aquesta tradició burlesca del cinema còmic mut és herència del circ i de la comèdia de pallassos. Federico Fellini l’admirava i en ‘I Clowns’ (1970) el presentava com a l’únic pallasso cineasta.

Les pel·lícules de CCCCinema d’Estiu es projecten del 3 al 31 d’agost, de dimarts a diumenge, a les 22.00 hores, al claustre gòtic del CCCC, en versió original subtitulada en castellà i valencià. L’accés és gratuït i no cal fer reserva prèvia, fins a completar l’aforament.

Les persones que hi acudisquen amb antelació podran gaudir cada nit, just abans de la projecció de la pel·lícula, de dos episodis de la primera temporada de ‘CCCC Stories’, la primera sèrie de ficció produïda pel CCCC, rodada i ambientada íntegrament en un centre d’art contemporani.

Més informació en la pàgina web.