Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha comparegut en les Corts Valencianes per a explicar les principals línies d’actuació que marcaran la seua gestió durant la pròxima legislatura, i ha anunciat la seua voluntat de fer “una transformació íntegra del nostre sistema sanitari que responga realment a les necessitats assistencials dels ciutadans”.

Per a fer-ho, ha manifestat que el seu departament està elaborant l’Estratègia 2024-2027, que s’anirà implementant durant tota la legislatura en funció de les dades obtingudes després de l’anàlisi de la situació actual del sistema de salut i “l’objectiu de la qual és garantir una cartera de serveis d’avantguarda, accessible i equitativa per a tots els ciutadans de la Comunitat Valenciana”.

Així mateix, ha indicat que actualment el Sistema Sanitari compta amb 24 departaments de salut, “una organització territorial que ha posat de manifest un model sanitari fragmentat, poc eficient i amb baixa productivitat. Per tant, hem d’afrontar un canvi radical perquè l’estructura sume i no reste en la consecució dels nostres objectius”.

En este sentit, ha explicat que auditarà tot el sistema de salut i amb els resultats que se n’obtinguen “realitzarem una reorganització i una adaptació del mapa sanitari amb objectius específics orientats a aconseguir una sanitat basada en l’esforç, l’eficiència i l’excel·lència”.

Estratègia 2024-2027

L’Estratègia 2024-2027 recull tots els objectius i les iniciatives que es duran a terme quant a l’estructura de l’organització, el personal, els recursos assistencials, així com els processos interns assistencials i de promoció i prevenció de la salut.

En este sentit, a més de la reorganització del mapa sanitari, la nova estratègia preveu objectius orientats a l’ús eficient dels recursos assistencials “amb la finalitat de realitzar una gestió de la demanda assistencial honesta i intel·ligent, així com crear unes estructures que agilitzen la resposta a les necessitats dels pacients i augmenten l’eficiència del Sistema Sanitari”.

Per això, en l’Atenció Primària s’ha creat una direcció general pròpia, ja que per proximitat al ciutadà constituïx un instrument fonamental per a conéixer les seues necessitats. En este sentit, el conseller ha destacat la importància d’esta àrea assistencial i que la cita d’entrada al sistema siga tan ràpida com siga possible, “per a poder planificar la resta de les proves d’una manera ordenada en funció de la urgència i la necessitat”, ha assenyalat.

 A més, ha manifestat que la millora del Sistema Sanitari implica un diagnòstic ràpid i precís. Per a dur-ho a terme, es promourà un ús més àgil de les proves diagnòstiques. Tal com ha indicat el conseller, “no es tracta de fer més proves, sinó aquelles necessàries en el mínim temps possible”.

Llistes d’espera quirúrgica

Quant a les llistes d’espera quirúrgica, Marciano Gómez ha afirmat que s’impulsaran mesures efectives per a reduir-les. Segons ha manifestat, “una vegada s’haja decidit que la millor solució és la cirurgia, es prioritzaran les actuacions en funció de la gravetat. No obstant això, la salut dels pacients estarà per damunt dels números i de les llistes, i el criteri serà sempre sanitari i mai estadístic”.

En este sentit, ha destacat que en els últims anys s’ha incrementat la col·laboració amb les entitats privades, ja que, “segons demostren les xifres, mentre que en 2014 es van facturar 10,1 milions d’euros en la derivació de pacients a entitats privades, l’any 2022 la facturació ascendix a 30,6 milions d’euros més, quasi tres vegades més. No obstant això, i a pesar d’estes mesures addicionals, no s’ha aconseguit reduir les llistes d’espera, per la qual cosa és necessari un canvi radical d’estratègia”.

Incentius per al personal i nou pla d’infraestructures

D’altra banda, es posaran en marxa nous objectius amb la finalitat de potenciar la incentivació positiva. El conseller ha indicat que “l’objectiu és premiar els professionals que millor responguen a les necessitats de l’estratègia”. D’esta manera, es pretén potenciar la motivació perquè aporten valor a la nova estratègia sanitària.

Així mateix, Marciano Gómez ha anunciat “la posada en marxa d’un pla d’infraestructures que incloga no només la construcció de noves infraestructures, sinó també el manteniment i la renovació de les actuals”. En este sentit, l’objectiu és mantindre aquells recursos que siguen eficients i dur a terme una renovació i, fins i tot, una substitució en aquelles reformes cronificades o equips que hagen quedat obsolets.

Creació d’una oficina sociosanitària

Així mateix, el conseller de Sanitat ha anunciat durant la seua intervenció “la creació d’una oficina sociosanitària per a millorar l’atenció a les persones cròniques i pluripatològiques”. Esta oficina tindrà un perfil transversal i millorarà la coordinació entre l’estructura sanitària i la de serveis socials.

Segons ha indicat Marciano Gómez, “com a Administració tenim l’obligació de donar resposta a l’augment de pacients crònics i l’envelliment de la població, per la qual cosa és necessària la coordinació entre Sanitat i els Serveis Socials”.

A més, quant a l’atenció a la salut mental, la Conselleria de Sanitat està treballant en la creació del nou pla autonòmic de salut mental i addiccions, perquè, tal com ha explicat Gómez, “este Consell ha decidit treballar amb diligència amb la finalitat de dignificar la figura de la persona amb malaltia mental, millorant la seua qualitat de vida i fomentant la seua reintegració en la societat”.

Enfocament One Health en Salut Pública

Una de les novetats que preveuen les línies estratègiques sanitàries és l’enfocament multisectorial One Health en la salut pública, i reconéixer un vincle entre la salut humana, la salut animal i el medi ambient.

El conseller ha destacat que “circumstàncies com la pandèmia de la COVID-19 o casos emergents de malalties transmeses per vectors, com el mosquit tigre, accentuen la necessitat d’adoptar un nou enfocament que permeta donar resposta a esdeveniments com la globalització o el canvi climàtic, i que poden donar lloc a noves emergències sanitàries”.

L’adopció d’este enfocament multisectorial i interdisciplinari que aborda la interconnexió de la salut i els seus factors determinants de caràcter social i econòmic està d’acord amb els objectius de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible adoptats per l’Organització de les Nacions Unides en 2015.

Plataforma de professionals d’investigació i salut pública

Una altra de les prioritats és impulsar la innovació i la investigació. Entre les actuacions que es duran a terme destaca la creació d’una plataforma tecnològica per a professionals de l’àmbit sanitari i de la salut pública. Esta plataforma estarà constituïda pels centres sanitaris, els centres d’investigació i innovació de la Conselleria de Sanitat, així com les universitats.

D’altra banda, l’objectiu és potenciar mecanismes que promoguen la formació continuada, la docència, la innovació i la investigació en atenció hospitalària. Segons ha destacat el conseller, “es buscaran fórmules adequades per a potenciar la investigació i l’estabilització del personal investigador de la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu de ser una regió atractiva per als investigadors”.