Detalle nota de prensa

La directora general de Salut Pública, Ruth Usó, ha destacat este dijous la necessitat de “comptar amb calendaris vacunals basats en les evidències científiques i consensuats entre totes les comunitats autònomes, a través de la Comissió de Salut Pública del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que garantisca l’equitat en tota la població de l’Estat espanyol”.

Ruth Usó ha fet estes declaracions en la inauguració de l’edició virtual de la IV Trobada d’Experts en Vacunes del Mediterrani, que, organitzada per l’Àrea d’Investigació en Vacunes de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio-CV), tindrà lloc els dies 5 i 6 d’octubre, sota el títol ‘Del monòleg al diàleg’.

Així mateix, la directora general ha recalcat la importància de “comptar amb bons sistemes de vigilància epidemiològica que permeten avaluar, tant la necessitat d’incorporar les diverses vacunes que vagen estant disponibles als calendaris vacunals, com l’impacte real que tenen els programes de vacunació en l’epidemiologia de les malalties immunoprevenibles i, en última instància, en la salut de la població”.

D’altra banda, Ruth Usó també ha plantejat la necessitat d’“establir protocols àgils que permeten processos de contractació ràpids i flexibles dins del marc de la Llei de contractes de les administracions públiques per a garantir el subministrament de vacunes en un context en el qual les necessitats són, quasi sempre, incertes”.

En esta trobada, dirigida al personal professional sanitari implicat en la posada en marxa dels programes de vacunació, s’analitzaran les estratègies vacunals per a millorar la salut de la població, des de les campanyes de vacunació fins a la importància dels calendaris vacunals al llarg de tota la vida.

També es presentaran estratègies de millora de les cobertures de vacunació i s’analitzarà la perspectiva de les persones usuàries en este context de millora de la salut de la població a través de les vacunacions.

Així mateix, també es revisaran experiències d’excel·lència en la vacunació, com han evolucionat les recomanacions de vacunació per a la població adulta, el procediment seguit per a la incorporació de la vacuna contra l’herpes zòster, la importància dels registres de vacunes i les estratègies de comunicació cap a la població.

Finalment, s’analitzaran algunes de les línies previstes per a un futur pròxim, com ho són la vacunació contra el rotavirus, les vacunes contra el pneumococ o la vacunació contra el virus respiratori sincicial (VRS), més enllà dels monoclonals.

També es revisaran les condicions que han de tindre les vacunes destinades a persones majors o l’efecte de les vacunacions més enllà de la fase aguda de les malalties infeccioses. Paral·lelament, s’abordarà la percepció de la població sobre vacunes tan actuals com la de la grip o la vacuna contra la COVID-19.

Vacunació de grip i COVID-19

Com ja va avançar el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, la campanya de vacunació conjunta contra la COVID-19 i la grip s’iniciarà entre la població de risc i arrancarà a la Comunitat Valenciana el pròxim 16 d’octubre, com en la majoria de comunitats autònomes, tenint en compte la planificació de subministrament per part del Ministeri de Sanitat de les dosis de la vacuna.

La determinació de la data d’inici de la campanya, en el cas de la grip, obeïx al fet que la circulació del virus està directament vinculada a les baixes temperatures de l’hivern i l’efecte de la immunització té una duració aproximada de cinc mesos. Per això, s’ha d’administrar durant la tardor de cada any, d’octubre a desembre, ja que està demostrat epidemiològicament que la incidència de la grip a la nostra comunitat apareix de manera més tardana que en altres comunitats autònomes.

D’altra banda, entre les novetats d’enguany, la vacunació contra la grip s’administrarà entre aquelles persones que superen els 60 anys, en lloc dels 65 anys que estaven establits fins ara, i en xiquets sense factors de risc, d’entre 6 i 59 mesos d’edat. Fins ara només s’administrava als menors que presentaven factors de risc.