Detalle nota de prensa - Comunica GVA

Davant dels esdeveniments als quals hem assistit amb dolor i indignació en estes últimes hores, permeten-me un breu parèntesi inicial per a expressar, en nom de la Generalitat Valenciana, la més ferma condemna als actes terroristes esdevinguts en territori d’Israel.

Hui el nostre pensament està amb totes les víctimes. Ens sentim al costat de totes les famílies que a esta hora encara patixen les conseqüències del contrasentit i el fanatisme. Com sempre ens hem sentit els demòcrates, en qualsevol part del món i davant de qualsevol de les indesitjables manifestacions d’una xacra que un dia haurà d’acabar.

Responsabilitat. Humilitat. Honor.

He volgut que estes tres paraules foren les primeres en este solemne acte, primer 9 d’Octubre com a president de la Generalitat Valenciana.

Com a ciutadà d’esta Comunitat, soc conscient de l’elevada responsabilitat atorgada pels valencians fa a penes uns mesos. A la seua decisió —lliure i sobirana— dec l’immens honor de presidir hui esta institució.

Una obligació que vaig assumir amb la mateixa humilitat amb la qual hui em dirigisc a tots ells i a tots vostés. Amb humilitat, però també amb convicció.

Convicció per a continuar avançant en el desenvolupament del nostre autogovern, que tant ha aportat al progrés dels valencians i del conjunt d’Espanya.

I també amb el compromís de fer-ho amb l’ajuda de tots i des d’un escrupolós sentit de servei públic, respecte a la pluralitat, i defensa de les institucions i dels nostres senyals d’identitat.

És 9 d’Octubre i, com cada any, no s’engalana només esta casa. Presidit per la mateixa Senyera, és 9 d’Octubre a Alacant i a Alcoi; és 9 d’Octubre a Gandia o Ademuz; és 9 d’Octubre a Vinaròs i a Almedíjar.

És el dia de la nostra gran festa, la de tots els habitants d’esta terra. La festa d’una Comunitat gran, oberta i hospitalària, on caben tots els que vullguen sentir-se a casa. Com vullguen sentir-se, com vullguen expressar la seua manera de veure la vida, com vullguen construir el seu projecte personal.

Perquè ací seran un valencià més, si així ho volen. Un més entre tots els que ens sentim valencians en qualsevol dels cinc milions de maneres que hi ha de viure eixe sentiment de pertinença a un projecte carregat d’història, de present i de futur.

Un projecte amb 5 milions de maneres de sentir-lo, i on totes valen per igual.

Perquè som eixe poble que, des d’una llarga i fecunda història que s’acosta als 800 anys, ha consolidat una sòlida empremta de modernitat, ànsies de progrés i voluntat de transformació.

Palanques que volem continuar impulsant:

Per a generar nous espais de més obertura i millora en la convivència.

Per a promoure entorns acollidors i lliures.

Per a consolidar, en definitiva, la nostra condició de terra fèrtil per a les oportunitats i per a eixe progrés econòmic i social que ha d’arribar al conjunt dels ciutadans sense distinció i, de manera especial, a les persones més desfavorides.

Perquè el que volem és un futur just, lliure i igual per a tots.

Fer-ho possible implica continuar mostrant fermesa en les reivindicacions, unitat en les accions i visió d’altura per a identificar les millors solucions.

Perquè esta terra necessita una solució al nostre dèficit de finançament.
 
Una solució satisfactòria, no qualsevol solució.

I una resposta en matèria d’inversions que siga adequada al pes i la projecció de l’economia valenciana.

Una resposta adequada, no una resposta qualsevol.

I necessitem sentit d’estat a l’hora de fixar i prioritzar infraestructures estratègiques com ara l’ampliació del port de València, que no és un capritx autonòmic, sinó una necessitat de tot Espanya.

Com el corredor mediterrani, que no és una qüestió dels ciutadans d’Alacant, València i Castelló, sinó del desenvolupament de fins a quatre comunitats que tenen el dret a millorar la seua connexió econòmica amb el cor dels principals mercats d’Europa i Àfrica.

I volem, perquè la necessitem, una resposta assenyada i sostenible al problema de l’aigua en províncies com la d’Alacant, que aplique els principis constitucionals de justícia distributiva i solidaritat entre regions.

I una resposta per a la nostra indústria i permeten-me que destaque la indústria ceràmica, especialment desatesa malgrat la contribució estratègica que fa a la riquesa comuna.

Cap de les grans matèries que he esmentat són qüestió de diners o de recursos, encara que ho siguen. Són qüestió de persones.

La nostra reclamació de més recursos no comença i acaba en un compte de deure i haver. Distribuir recursos és distribuir oportunitats. I darrere de cada oportunitat hi ha una persona.

Hui reivindiquem les nostres legítimes aspiracions, però el nostre objectiu és complir amb expectatives igualment legítimes:

- Les expectatives d’una sanitat pública que mereix ser dignificada;
- les d’uns sanitaris que mereixen atenció i reconeixement;
- les vinculades a les necessitats d’uns serveis socials que han de ser dignes a la fi;
- les dels nostres majors i les persones més vulnerables;
- les d’aquells que estan anys esperant una política d’habitatge que, de veritat, funcione;
- les d’una educació de futur per als nostres fills;
- les expectatives dels nostres joves, que esperen del seu Govern un poc més que paraules.

Per a complir amb estes expectatives no és suficient amb la petició de més recursos, sinó amb la garantia d’una gestió eficient que avale els nostres arguments propis.

Més autonomia és simplificar els procediments a persones i empreses.

Més autonomia és més protecció per a les dones.

Més autonomia és més seguretat als nostres carrers.

Més autonomia és sobirania energètica.

Més autonomia per a reivindicar, de manera unitària, el dret civil valencià, una iniciativa justa en clau valenciana i que hem d’aconseguir des d’ací, nosaltres.

Per tant, la Generalitat vol ser una referència per als que creuen que la trajectòria del passat i la labor que li queda per davant al nostre autogovern mereixen ser dignificades.

Una Generalitat on es reconeguen tots els ciutadans de les tres províncies, i que reivindique sempre l’interés de tots per damunt del d’uns pocs.

Crec, amb tota sinceritat, que la magnitud dels reptes que tenim al davant és equivalent a la quantitat d’oportunitats que representa cada un d’estos reptes.

Però les oportunitats mai arriben sense esforç, sense sacrifici. Per això és crucial apostar per un clima institucional i polític que aporte seguretat i confiança als nostres ciutadans.

Un repte que ens convoca als servidors públics i que està directament relacionat amb el nostre paper en les institucions i el nostre compromís amb allò que representen.

En el nostre pas per estes institucions —que necessàriament és efímer i puntual— no es pot prescindir dels valors associats a la institució. Valors com ara objectivitat en el compliment de l’interés general, imparcialitat, eficiència i equitat.

Crec, honestament, que els polítics hem d’atendre els valors que definixen les institucions per les quals passem, i no els dictats del xoc partidari.

Per això, en un dia com este, em sembla oportú i just reconéixer que, fins i tot sent amb un nou Consell de la Generalitat, un acte com el de hui està assentat en la història i la tradició d’aquells que ens han precedit.

Per moltes discrepàncies i diferències ideològiques que puguen haver existit, en les actuals reivindicacions d’este poble seguix present la memòria de tots aquells que, en un altre moment, van ser designats pels ciutadans per a alçar la seua veu en nom de les legítimes aspiracions de la nostra terra.

El meu reconeixement, per això, a tots i a cada un dels presidents, membres dels consells i parlamentaris de l’etapa democràtica valenciana.

Representants, des de la seua ideologia, la pluralitat democràtica, la diversitat ideològica i la normalitat en les alternances dels diversos governs que, des de fa més de 40 anys, els ciutadans de la Comunitat Valenciana han elegit en les urnes.

No hi ha un passat d’uns i un passat d’uns altres. Hi ha un passat compartit.

No hi ha un present que discórrega a una banda del carrer i un altre que discórrega en la contrària. El mateix present ens acull, a tots.

No hi ha un futur pel qual valga la pena barallar si no és un futur que ens aculla a tots.

No pot ser d’una altra manera: les institucions han de ser el reflex de la societat —que és plural— i de les inquietuds dels ciutadans, que són diverses.

En el seu moment, amb esta premissa, els valencians ens dotem d’una arquitectura institucional, la de la Generalitat, dissenyada amb la perspectiva del consens de la immensa majoria de la societat.

Hui vull fer una crida a tots perquè no abandonem eixa perspectiva. Ha sigut fructífera. És la que anhela la immensa majoria de la societat. Serà la que ens porte a noves cotes de progrés i benestar.

Mantinguem-la, cuidem-la. Fer el contrari seria manipular eixe espill d’inquietuds, i projectar una imatge deformada de la realitat del dia a dia dels nostres ciutadans.

La perspectiva del consens sempre ens ha permés avançar. La del conflicte sempre ens paralitzarà.

Decidir continuar avançant és triar la perspectiva de la normalitat.

Una perspectiva oberta, tolerant, sense asfíxies. La que no necessita copiar o inspirar-se en altres fulls de ruta territorials que poc, o res, s’assemblen a la fixada en l’esperit i la lletra del nostre Estatut.

En la nostra mà, en la mà de tots els valencians, està la possibilitat de projectar l’afecte i l’estima pels nostres senyals d’identitat. Recuperant la sensibilitat de consens. Reeditant el propòsit que el treball de les institucions estiga basat en la rica, diversa i genuïna diversitat de la nostra identitat i el nostre idioma, el valencià.

Em negue a pensar que la diversitat d’esta terra tinga propietaris.

La nostra diversitat és la rica i variada realitat del que som, valencians i espanyols.

La nostra diversitat no té més garant que la normalitat que ha de marcar la vida als carrers d’Alacant, el treball en les empreses de Castelló, la col·laboració en els nostres centres tecnològics i d’investigació de València i la formació a les nostres escoles i a les nostres universitats de qualsevol de les tres províncies.

Per això hui, en la trajectòria dels premiats que reconeixem, palpita esta diversitat de talent i esta normalitat quotidiana del treball, l’esforç i la passió per un projecte.

Fa quasi un segle, un altre valencià il·lustre com vosaltres, alacantí per a més senyals, em referisc a Azorín, deia el següent:

“València ha sigut fecunda en la universalitat humana. En tots els llocs del planeta, per onsevulla que caminem, trobarem germans nostres en el treball, ja que tots els que treballen, i patixen, i encoratgen per un ideal de justícia i de progrés, són els nostres germans. Pensem en ells. Del que és particular —que és la nostra terra— elevem-nos al que és universal. La contemplació dels nostres paisatges ens farà sentir millor els paisatges d’altres pàtries”.

Cada una de les persones i entitats premiades han construït la seua biografia i la seua trajectòria sense perdre de vista eixa premissa azoriniana.

Han actuat pensant en els altres, que és l’única manera de pensar per a créixer i continuar avançant.

Així ho fem en esta terra: des de la generositat, des de la Comunitat Valenciana per a tothom.

Treballant pel desenvolupament econòmic, per la qualitat de vida, per la solidaritat, demostrant un contrastat amor per allò que és propi, però no un amor egoista, un amor irritat i sorrut, com advertia Azorín.

Cada esforç individual és necessari, però cap d’estos esforços per separat supera el resultat de la suma de tots.

Hui distingim la suma de tots els vostres esforços, la suma de tots els batecs. I el seu resultat. Un resultat que multiplica la suma del que s’ha realitzat.

Eixe és el camí que ha sigut sempre beneficiós per a la Comunitat Valenciana.

La nostra terra vol viure i progressar en un món global, un món multilateral, i volem que el nostre territori, el nostre comerç, la nostra indústria, les nostres universitats competisquen i col·laboren de manera generosa.

No hi ha amos de la pluralitat territorial. Nosaltres som també part d’eixa pluralitat, com ho acredita este palau, amb una història mil·lenària, amb un passat que demostra que la Generalitat Valenciana és una institució que s’assenta en fonaments molt sòlids i vol continuar vivint en l’obertura, sense exclusions.

L’autèntic protagonisme no és hui el d’este discurs. El protagonisme és el dels premiats.

Hui és el vostre premi, perquè els premiats, de les seues actituds, la seua trajectòria, els seus primers passos i els seus èxits, les seues dificultats i la manera en què van aconseguir regatejar-les, ens reflectixen com som.

És la Comunitat Valenciana tal qual és. No la que només alguns volen que siga. No un relat interessat i deformat perquè semble el que no és i s’impose una caricatura que, en realitat, mai va existir.

Eixa temptació totalitària de definir el cànon de com són les societats, i com han de pensar i comportar-se, no ha desaparegut en els nostres dies.

Afortunadament per a tots, sou vosaltres, dia a dia, els que demostreu que no hi ha una única manera d’expressar el talent, ni un camí exclusiu per a arribar a l’excel·lència, o en l’exercici de la solidaritat.

En la soledat d’una taula escrivint la lletra d’una cançó.

A l’aire lliure, passant fred o calor, en un poliesportiu entrenant xiquets…

En un viatge a una fira per a promocionar els vostres productes…

Eixa és la realitat de la Comunitat Valenciana real amb la qual m’identifique…

Sou la nostra principal riquesa. Vosaltres sou el premi.

La lletra del nostre himne identificava fa més d’un segle el camp i el taller com els espais des dels quals cultivar la riquesa, “ja en el taller i en el camp remoregen”, i convocava a despertar eixes energies col·lectives, “valencians en peu alcem-nos”.

Hui, el taller i el camp de principis del segle XX haurien de transformar-se en la lletra de l’himne a les fàbriques, als hospitals, en els escenaris, en les instal·lacions esportives on s’entrena per a l’èxit i també per a les derrotes.

Esta perspectiva no caduca, hi ha valors que convé reiterar i objectius col·lectius que sempre val la pena repetir.

Perquè la convocatòria col·lectiva no consistix tan sols a fer una proclama anual que s’esgote en acabar el dia.

Els ciutadans de la Comunitat Valenciana, representats hui ací per les persones i entitats premiades, alçaran, també demà, la persiana. I el matí els arribarà desperts, en peus, convocats un dia més pel talent, la creativitat i l’esforç.

Davant l’espill en un camerino, en un estudi de gravació, un gimnàs, un polígon industrial, l’oficina d’una empresa familiar; la Comunitat Valenciana s’alça cada dia amb la perspectiva inesgotable de la nostra generositat.

Perquè hi ha perspectives que no caduquen. I valors que no es dobleguen. I paraules que sempre val la pena repetir.

Amb tres paraules vaig iniciar esta intervenció. Amb tres valors més vull concloure-la.

Igualtat, per a créixer, per a continuar aportant al desenvolupament d’Espanya.

Unitat, perquè se’ns escolte millor.

Llibertat, per a ser, per a sentir i pensar, per a viure sense pors ni imposicions.

Lliure.

Com l’au que va escapar de la seua presó i pot a la fi volar.

Lliure.

Com el vent que recull el meu lament i el meu pesar.

Camine sense parar darrere de la veritat

i sabré el que és, a la fi, la llibertat.

Feliç Nou d’Octubre

Moltes gràcies.