Detalle nota de prensa

El director general de Cultura, Sergio Arlandis, ha ressaltat que les iniciatives culturals "han de donar una perspectiva fefaent, real i sòlida del nostre poble valencià", durant la inauguració de l'exposició 'Mapes, poder i territori. El tresor cartogràfic de la Biblioteca Valenciana', organitzada per la Biblioteca Valenciana (BV) Nicolau Primitiu.

La mostra està comissariada per Josep Vicent Boira, catedràtic del departament de Geografia de la Universitat de València, a qui Arlandis ha agraït "l'articulat intel·ligent d'esta meravellosa i summament oportuna exposició", que exhibix peces cartogràfiques úniques. Així mateix, ha destacat el treball realitzat per la directora de la BV, María Jesús Carrillo.

El director general de Cultura ha subratllat que "la cultura ha d'unir" i ha vinculat el llegat cartogràfic “a la construcció de la nostra identitat” col·lectiva.

Per a Sergio Arlandis, la cartografia ha contribuït al llarg de la història "a anar més enllà del que marcaven el paper, el traç i el pergamí" i ha destacat que iniciatives culturals com esta "ajuden a entendre el hui de la nostra identitat com a poble". 

Peces úniques i accés gratuït

L'exposició és d'accés gratuït i estarà oberta al públic fins al 21 de gener de 2024 a la Sala Capitular del monestir de Sant Miquel dels Reis. Es podrà visitar de dimarts a divendres, de 10.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 20.00 hores; i els dissabtes, diumenges i festius (1 de novembre, 6 de desembre i 8 de desembre), d'11.00 a 14.00 hores.

La Biblioteca Valenciana ha reunit una selecció de les peces cartogràfiques més valuoses i interessants pertanyents als seus propis fons i oferix una ocasió única per a comprovar com el territori valencià ha estat representat al llarg dels segles.

Entre les obres que s'exposen destaquen, com a peces principals, dos dels mapes més rellevants del fons cartogràfic de Biblioteca Valenciana: l'Ortelius (1584), que és el primer mapa imprés del regne de València; i el Tomás López (1788), considerat com el mapa amb el qual arranca la modernitat cartogràfica en terres valencianes. 

El recorregut de l'exposició guia cada visitant en una reflexió sobre la relació entre cartografia i poder a través de diverses mostres de l'ús militar, religiós, social, educatiu o comercial dels mapes al llarg de la nostra història.

Per a això, es dividix en diverses seccions: 'Mapes i educació', amb mapes escolars i atles que mostren la importància de la geografia en la cultura de masses; per la seua banda, la secció 'Mapes i guerra' oferix una anàlisi de les relacions entre les campanyes militars, setges i batalles i la producció cartogràfica.

L'apartat 'Mapes i poder' compta amb exemples gràfics que ajuden a entendre el paper que van exercir les províncies en la constitució de l'estat liberal del XIX com a nou instrument administratiu i polític, a més d'exhibir diversos mapes relacionats amb el govern eclesiàstic, com el de l'Arquebisbat de València de 1760. 

Així mateix, en la secció 'València en la producció europea de cartografia' es poden contemplar excel·lents exemples de mapes de València elaborats per les escoles de cartografia flamenca i francesa.

En concret, cal destacar els mapes d'Ortelius (1584), Hondius (1606), Mercator (1620), Jansonius (1628) o Blaeu (1644), de les escoles d'Amsterdam i Anvers. De l'escola francesa (segle XVIII), cal destacar el mapa de Tomás López (1788), inspirat en el racionalisme il·lustrat francés, i en què el territori valencià es presenta amb una orientació nord-sud com a part de la península Ibèrica.

La mostra compta també amb un apartat amb el qual es commemora el 300 aniversari de la mort del pare Tosca, en el qual es podrà admirar, a partir del mes de novembre, un exemplar del plànol de la ciutat de València, datat en 1736, que està sent restaurat actualment per IVCR+i.

Finalment, el recorregut finalitza amb la secció 'La fi del mapa? La fotografia aèria', dedicada als fons de Companyia Espanyola de Treballs Fotogramètrics Aeris (CEFTA), format per 17.600 fotografies aèries datades entre 1940 i 1993, un llegat de gran utilitat per a conéixer l'evolució i transformació del paisatge i del territori durant el segle XX.