Detalle nota de prensa - Comunica GVA

La Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), organitza en la Filmoteca Valenciana un cicle sobre la cineasta belga Chantal Akerman (Brussel·les, 1950 - París, 2015), una de les figures fonamentals del cinema contemporani.

Chantal Akerman va nàixer a Brussel·les el si d’una família jueva d’origen polonés. Els seus avis i la seua mare van estar internats a Auschwitz; només es va salvar la seua mare. Per això, l’ansietat materna, el judaisme i l’exili són temes recurrents en la seua filmografia.

A més de directora de cinema, Chantal Akerman va ser professora de cinema en la European Graduate School. Les seues pel·lícules estan basades en observacions sobre la vida quotidiana, la identitat femenina, la sexualitat, l’aïllament, el judaisme i la política d’exclusió en el segle XX.

Akerman es va donar a conéixer internacionalment en 1975 amb ‘Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles’. Al marge de la seua carrera com a directora, va treballar com a actriu en algunes de les seues pel·lícules i va escriure quatre llibres: ‘Hall de nuit’ (1997); ‘Une famille à Bruxelles’ (1998); ‘Autoportrait’, (2004), i ‘Ma mère rit’ (2013), en què apareix la seua trama familiar i la relació que té amb l’herència materna.

En 1995, Chantal Akerman va començar a realitzar videoinstal·lacions en diversos museus, galeries d’art i exposicions d’art contemporani. Destaquen les seues obres presentades en la Biennal de Venècia de 2001 i en la Biennal de Sao Paulo en 2010. Després de la defunció de la seua mare, es va suïcidar a París el 5 d’octubre de 2015, als seixanta-cinc anys, a causa d’una depressió.

Sobre l’estil cinematogràfic de Chantal Akerman, la tècnica de la Filmoteca Valenciana, Nuria Castellote, ha assenyalat que la seua obra “està prop del documental en les seues pel·lícules de ficció i contamina de ficció els seus documentals, amb un estil molt personal que ha sigut definit com a minimalista o hiperrealista”.

“La seua posada en escena alterna plans fixos amb travellings eloqüents de seguiment lateral. Tant si l’enquadrament és estàtic com si està en moviment, Akerman filma en pla-seqüència perquè prioritza la duració de l’acció, el gest, el diàleg”, hi ha afegit.

‘Chantal Akerman. Cartografies del buit’

Conformat per una dotzena de títols, el cicle ‘Chantal Akerman. Cartografies del buit’ s’inicia el dijous 2 de novembre, a les 20.00 hores, amb la projecció del curtmetratge de 13 minuts ‘Saute ma ville’ (1968) i el migmetratge de 52 minuts ‘Hôtel Monterey’ (1972).

Abans de la projecció tindrà lloc la taula redona ‘Chantal Akerman: cartografies del buit’, en la qual intervenen la crítica cinematogràfica Eulalia Iglesias; la tècnica de programació de la Filmoteca Valenciana, Áurea Ortiz, i la catedràtica de Comunicació Audiovisual i Publicitat en el Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València, Giulia Colaizzi.

El curt ‘Saute ma ville’ (1968) és l’òpera prima d’Akerman i la seua primera reflexió sobre la llar com a presó femenina. Té com a protagonista una jove de 18 anys, interpretada per la mateixa directora, i tracta sobre la seua relació conflictiva amb les coses quotidianes: En la cuina d’un apartament xicotet de Brussel·les, una jove frega el pis, cuina, beu vi i segella la porta amb cinta aïllant.

Rodat durant l’estada de la directora als Estats Units, ‘Hôtel Monterey’ és un treball d’observació meticulosa, sense diàlegs, que recorre els espais d’un hotel barat de Nova York, refugi de gent pobra que encara no ha sigut llançada al carrer. Esta sessió es podrà tornar a veure el dimarts 7 de novembre, a les 18.00 hores.

El diumenge 5 de novembre, a les 20.00 hores, i el dimarts 14 de novembre, a les 18.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta ‘Je, tu, il, elle’ (1974), audaç assaig sobre els avatars existencials i sentimentals d’una xica en el pas de l’adolescència a l’edat adulta.

El dimarts 7 de novembre, a les 20.00 hores, i el dijous 16 de novembre, a les 18.00 hores, es projecta el migmetratge ‘Le 15/8’ (1973), sobre una jove finlandesa nouvinguda a París que medita al seu apartament sobre la vida quotidiana de les dones en un llarg monòleg.

En la mateixa sessió també es projecta el migmetratge ‘Hôtel des Acacias’ (1982), una pel·lícula col·lectiva fruit del taller de cinema que Akerman va impartir a l’Escola de Cinema de Brussel·les, sobre la trobada d’un grup de jóvens en un hotel.

El dimecres 8 de novembre, a les 20.30 hores, i el divendres 17 de novembre, a les 18.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta ‘News from Home’ (1976), un dels documentals més destacats en la filmografia d’Akerman, en el qual la cineasta belga combina els senzills textos de la correspondència que li envia la seua mare des de Brussel·les amb imatges de la seua vida quotidiana a Nova York, com a immigrant europea enfrontada a un alienador entorn urbà.

Per la seua banda, el dijous 9 de novembre, a les 18.00 hores, i el divendres 10 de novembre, a les 20.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta ‘Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles’ (1975), que va ser triada en 2022 com a millor pel·lícula de la història, en l’enquesta que fa cada dècada la prestigiosa revista de cinema Sight and Sound, publicada pel British Film Institute.

Cal destacar que en la sorprenent votació de 2022, els 1.639 crítics participants en esta enquesta van triar la pel·lícula d’Akerman com a successora dels clàssics guanyadors en anteriors dècades: ‘El lladre de bicicletes’, de Vittorio de Sica (1952); ‘Ciutadà Kane’, d’Orson Welles (1962, 1972, 1982, 1992, 2022), i ‘Vertigen’, d’Alfred Hitchcock (2012).

El dimecres 22 de novembre, a les 18.00 hores, i el divendres 24 de novembre, a les 20.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta ‘La paresse’ (1986), un curtmetratge que forma part d’un projecte col·lectiu en el qual set dones cineastes filmen una peça sobre cada un dels pecats capitals. En un exercici d’autoconsciència irònica, Akerman tracta de superar la seua tendència a la procrastinació confeccionant una pel·lícula sobre la mateixa peresa.

En la mateixa sessió també es projecta el llargmetratge ‘Toute une nuit’ (1982). A través de les trobades d’una vintena de persones durant una calorosa nit d’estiu a Brussel·les, Akerman explora l’acceptació i el rebuig amorós en una pel·lícula més sensorial que narrativa, centrada en el físic dels cossos.

Així mateix, dins de les pel·lícules que es podran veure al desembre figuren ‘D’Est’ (1993), ‘La captive’ (2000) i ‘No Home Movie’ (2015).