Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport
Art contemporani

L’IVAM reivindica la fotografia com un dispositiu ‘al mig’ de l’art i oferix una relectura dels seus fons des de 1950

29/11/2023
L’IVAM reivindica la fotografia com un dispositiu ‘al mig’ de l’art i oferix una relectura dels seus fons des de 1950
  • L'exposició ‘La fotografia al mig’ inclou artistes com Robert Frank, Lee Friedlander, Hamish Fulton, Valie Export, Laurie Simmons, Andreas Gursky i els valencians Bleda i Rosa, Mira Bernabeu, Carmen Navarrete, Pilar Beltrán i Rosell Meseguer

La directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Nuria Enguita, i el comissari Enric Mira han presentat l’exposició ‘La fotografia al mig. La fotografia en l’IVAM des de 1950’, que s’inaugura el dijous 30 de novembre al Centre Julio González.

La mostra, composta per una selecció de 62 obres de 31 artistes, oferix una nova lectura sobre els fons de fotografia de l’IVAM, al mateix temps que reivindica el mitjà fotogràfic com un dispositiu de creació de noves narratives.

“Les nostres vides són cada vegada més fotogràfiques i les fotografies estan ‘al mig’ dels nostres records, els nostres coneixements, les nostres relacions personals”, ha explicat Núria Enguita sobre el títol de l’exposició, que pretén posar en relleu “eixe caràcter relacional de la fotografia, com una intrusa en les nostres vides i en les arts, eixe caràcter permeable i versàtil que té i la seua capacitat per a crear nous significats”.

Concebuda inicialment per a la seu de l’IVAM a Alcoi, on va romandre des de novembre de 2021 fins a abril de 2022, l’exposició itinera ara al Centre Julio González en resposta a l’interés de l’IVAM per difondre i investigar la col·lecció de fotografia, aportant noves lectures. Com a novetat, la selecció d’artistes inclou obres d’Andreas Gursky, Thomas Struth o Thomas Ruff, que no van estar presents a Alcoi.

D’esta manera, l’exposició mostra com la fotografia, a partir de 1950 i sobretot des de la dècada dels seixanta, més enllà del seu valor com a espill de la realitat o memòria del passat, esdevé temps, teatre, narració o arxiu. “La fotografia no com a reflex de la realitat, sinó com a construcció de la realitat, com a instrument per a armar nous models de comunicació artística en un procés de transdisciplinarietat medial”, ha subratllat Enric Mira.

El comissari ha destacat que en el discurs expositiu es trenen les nocions de petjada, narrativa i concepte com a reflex d’eixa pluralitat del que és fotogràfic en relació amb l’art. “En primer lloc, com a petjada, la fotografia és una inscripció material de la realitat capaç de generar un vincle tangible amb el món i amb els altres”.

“En segon lloc, com a narrativa, la fotografia posseïx la qualitat de representar el món per analogia per a revelar-lo o documentar-lo, però també per a relatar-lo i, a vegades, inventar-lo. I, finalment, com a concepte, la fotografia posseïx una dimensió cultural que sorteja el somni subjectiu de les imatges, estimulant el pensament crític de qui les percep”, ha explicat Enric Mira.

Amb eixa manera d’estar ‘al mig’, la mostra recull eixa heterogeneïtat del que és fotogràfic en relació amb l’art, amb peces que aborden qüestions com la construcció cultural del paisatge, en el cas de Hamish Fulton, Bleda i Rosa, Andreas Gursky, Thomas Ruff o Mira Bernabeu, o la qüestió del gènere i la perspectiva feminista amb Laurie Simmons, Carmen Navarrete, Eulàlia Valldosera, Rineke Djikstra i Valie Export.

També hi ha obres que parlen sobre el cos i la identitat —Gillian Wearing, Douglas Gordon, Wolfang Tillmans i Thomas Ruff—, i sobre l’arquitectura i les coses urbanes —Robert Rauschenberg, Bern i Hilla Becher, Thomas Struth, Gabriele Basilico o John Baldessari.

“Algunes de les imatges són testimoni de la presència i els efectes dels mitjans de comunicació de masses en la societat contemporània, com s’observa en els treballs de Sigmar Polke i Richard Prince”, ha destacat el comissari.

Sobre Montserrat Soto i Allan Sekula, ha posat l’accent en el seu treball “sobre l’alteració dels espais naturals en les últimes dècades” i també ha esmentat “la realitat dels fenòmens migratoris que mostren les composicions de Bouchra Khalili, Pilar Beltrán i Rosell Meseguer”.

D’esta manera, en paraules de la directora de l’IVAM, l’exposició “posa en relleu els diversos usos que s’ha donat a la fotografia en l’art des de 1950 fins ara: com a recurs visual apropiat d’altres contextos, com el cinema o la publicitat; com a representació d’una escena preparada davant de la càmera; com una composició de múltiples registres fotogràfics; com a imatge manipulada en fotomuntatge o com a imatge directa de la realitat”. Però també, hi ha afegit Enguita, “la fotografia ‘al mig’ de vídeos, textos, instal·lacions o ‘performances’”.

Núria Enguita ha conclòs la presentació recordant que l’IVAM “va ser un museu pioner en la creació d’un fons fotogràfic, que inclou tant obres de naturalesa estrictament fotogràfica com publicacions i documents en què tot el que és fotogràfic és matriu”. “Un esforç que ha convertit l’IVAM en una institució de referència en esta qüestió”.

Galeria d'imatges