Detalle nota de prensa - Comunica GVA
L’IVCR+i participa en la investigació arqueozoològica sobre les restes d’un dels jaciments tartessis més rellevants de la península
- El jaciment de Casas del Turuñuelo de Guareña, a Badajoz, presenta el sacrifici ritual d'animals més gran trobat al Mediterrani occidental
- És un dels descobriments més impactants de l'arqueologia peninsular dels últims anys
El Departament d’Arqueologia de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVCR+i), dependent de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, participa en les investigacions arqueozoològiques que s’estan duent a terme sobre les restes trobades en el jaciment de Casas del Turuñuelo de Guareña (Badajoz), pertanyents a la cultura tartèssia.
L’excavació i els estudis posteriors de les restes trobades estan promoguts per l’Institut d’Arqueologia (IAM) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), amb la col·laboració d’especialistes multidisciplinaris en humanitats i biociències procedents de diversos centres d’investigació espanyols i estrangers.
El jaciment de Casas del Turuñuelo de Guareña és un dels descobriments més impactant de l’arqueologia peninsular dels últims anys. S’hi presenta el sacrifici ritual amb animals més gran trobat fins ara en tot el Mediterrani occidental, els resultats del qual es publiquen en la revista internacional Plose One.
Els treballs consistixen en l’estudi arqueozoològic i l’anàlisi tafonòmic de les restes òssies de 52 animals sacrificats fa 2.500 anys, trobats al pati d’un edifici tartessi en la conca mitjana del riu Guadiana.
Estes anàlisis, junt amb l’estudi microestratigràfic i les datacions radiocarbòniques, manifesten que este sacrifici massiu d’animals va formar part d’una sèrie de rituals realitzats en els últims anys de l’edifici fins al seu abandó, quan va ser segellat intencionadament sota un gran túmul, a la fi del segle V a. de C.
En concret, l’IVCR+i ha sigut el centre encarregat de la restauració d’este conjunt de restes òssies com a pas previ a les diverses anàlisis realitzades per altres organismes, que han demostrat la rellevància del sacrifici massiu d’animals en les societats europees de l’Edat del Ferro.
Anàlisi de les troballes
Entre els animals sacrificats s’han identificat sis bovins, quatre porcs, un gos i quaranta-un èquids. També s’han documentat indicis d’ofrenes de vegetals cremats i objectes associats a activitats simbòliques, com les tabes d’ovella. D’altra banda, la disposició dels cadàvers d’animals suggerix una intenció en l’exposició i l’escenificació dels sacrificis.
Els sacrificis d’animals es van realitzar en fases diferents al llarg de diverses dècades. Així, els animals de la fase més antiga mostren signes d’haver sigut deixats parcialment al descobert, ja que els ossos van ser modificats per carronyers.
En la segona i tercera fase, els esquelets estan complets i en connexió anatòmica, la qual cosa suggerix un enterrament ràpid. En l’última fase, al costat del sacrifici de dos èquids es van depositar les restes d’un banquet que incloïa el consum de carn de boví i porcí.
Este estudi posa de manifest el protagonisme dels èquids (cavalls/ases i els seus híbrids) en estos sacrificis, fet que evidencia la rellevància d’estes espècies en els sistemes econòmics i en la cultura de les comunitats de l’Edat del Ferro.