Detalle nota de prensa - Comunica GVA
La Generalitat commemora els 50 anys de la reserva de caça de la Muela de Cortes amb un llibre fotogràfic
- El director general de Medi Natural, Raúl Mérida, destaca que la zona “és un exemple de gestió sostenible i coordinació d'activitats”
La Generalitat, amb motiu del 50é aniversari de la declaració de la Reserva de Caça de la Muela de Cortes, ha editat un llibre fotogràfic per a l’efemèride en el qual es repassa la història d’este espai d’aprofitament cinegètic que, per al director general del Medi Natural i Animal, Raúl Mérida, “és un exemple de gestió sostenible”.
Mérida, que ha presentat el llibre a les instal·lacions del complex hidroelèctric d’Iberdrola de l’embassament de Cortes de Pallás, ha destacat que l’obra mostra “com és d’important el valor del patrimoni natural i cultural de la zona” i fa valdre “el treball de les persones que han aconseguit fer d’este espai un lloc emblemàtic per al sector cinegètic i mediambiental”.
A la presentació han assistit els alcaldes dels set municipis dels quals forma part la reserva cinegètica, els directors tècnics de la reserva i el seu personal, així com membres de la societat civil vinculats a l’espai natural.
La Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes va ser declarada com a tal l’any 1973 per les excepcionals possibilitats cinegètiques que té. Així, en este espai destaquen les poblacions de cabres munteses, muflons, cérvols, daines i senglars. També alberga, per a la caça menor, excel·lents poblacions de perdiu roja, la qual cosa la convertix en un dels pocs enclavaments de la Comunitat Valenciana amb una presència suficient d’esta au autòctona per al seu aprofitament cinegètic.
La reserva té una superfície de 36.009 hectàrees repartides entre els municipis de Bicorp, Cofrentes, Cortes de Pallás, Jalance, Jarafuel, Millares i Teresa de Cofrentes.
Per a Raúl Mérida, “estos 50 anys són la història d’un èxit en la gestió d’un espai natural on s’ha sabut complementar l’ús cinegètic amb el conservacionisme i la resta d’activitats i aprofitaments del territori”.
Segons el director general, “això s’ha aconseguit conciliant interessos, buscant consensos i treballant de manera coordinada amb els ajuntaments i amb empreses com Iberdrola per a l’explotació energètica sostenible amb les centrals hidroelèctriques de Cortes i Millares, i la nuclear de Cofrentes”.