Detalle nota de prensa - Comunica GVA
L'IVCR+i finalitza la restauració d'una pintura religiosa del segle XVII pertanyent a l'Institut de Secundària Lluís Vives de València
- El quadre tornarà al seu lloc d'origen amb el marc que el protegix, restaurat també
L’Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVCR+i), adscrit a la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, ha restaurat el llenç Circumcisió, una obra d’autor anònim del segle XVII (ca. 1631) pertanyent als fons pictòrics de l’antic Col·legi Sant Pau, que actualment alberga l’Institut d’Ensenyament de Secundària Lluís Vives de València.
El quadre tornarà al seu lloc d’origen amb el marc que el protegix, també restaurat, i amb el revers convenientment aïllat, per a esmorteir els possibles canvis bruscos de temperatura i humitat que el puguen afectar.
El Col·legi Sant Pau va ser fundat en 1552 sota l’auspici dels jesuïtes i estava destinat a la formació pedagògica. En 1644, es va engrandir amb la incorporació del Seminari de Nobles, centre en el qual s’instruïen els jóvens de la noblesa valenciana.
El llenç que ha recuperat ara el Departament de Pintura de Cavallet de l’IVCR+i forma part de la important col·lecció d’obres d’art que va albergar l’edifici, la qual va ser dispersada al llarg de l’atzarosa història del col·legi, en què van ser decisives l’expulsió dels jesuïtes en 1767 i la posterior desamortització de béns eclesiàstics en 1835.
Este quadre, per les seues dimensions i temàtica, s’ha de relacionar amb els Desposoris de la Mare de Déu i la Visitació de Maria a la seua cosina santa Isabel, encara a la sala de juntes del centre educatiu, perquè degué formar part d’una sèrie pictòrica sobre la vida de la Mare de Déu, ja que s’esmenta en el Libro de las alhajas del Colegio de San Pablo, conservat en l’Arxiu del Regne, junt amb els llenços Naixement i Adoració dels Reis, en parador ignorat.
El llenç, concebut com una representació teatral al gust dels pintors del segle XVII, presentava diverses intervencions anteriors, les quals n’havien alterat, en gran manera, la imatge primigènia. Per este motiu presentava un greu estat de conservació, que afectava tant el suport com els estrats pictòrics.
La tela havia rebut un antic entelat, les cues envellides del qual, i cristal·litzades, estaven generant encongiments, deformacions, plecs i tensions irregulars, la qual cosa, al seu torn, estava provocant alçaments i pèrdues de preparació i pintura.
Davant d’eixa evidència, s’hi havien anat procurant diverses restauracions d’urgència, que consistien a cobrir les parts que mancaven amb repintades de pintura, que en algunes zones havien arribat, fins i tot, a cobrir una gran extensió de pintura original circumdant i no solucionaven el vertader problema que causava este estat.
La restauració ha consistit en l’eliminació de l’antic entelat i el sanejament, i l’estabilització del suport en taula calenta amb control de succió i humitat. Després d’això s’han consolidat els estrats pictòrics; s’han eliminat les repintades que cobrien gran part de la superfície, traient a la llum l’escena completa, i s’han reconstruït cromàticament, amb un criteri discernible, les xicotetes llacunes.
