Detalle nota de prensa

La consellera de Justícia i Interior, Elisa Núñez, ha anunciat que les obres de rehabilitació del Palau de Justícia de València, seu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, ja superen el 25 % d'execució i finalitzaran en 2025.

Elisa Núñez, juntament amb la presidenta del TSJCV, Pilar de la Oliva, i la directora general de Justícia, Cristina Gil, ha visitat unes obres que “suposen la major inversió en la construcció de noves seus judicials de província de València, amb 25,5 milions, i el 10 % del pressupost per a noves seus”.

Per a 2024 es preveu una inversió de 14,64 milions, i per a 2025, d'altres 13,3 milions.

La titular de Justícia i Interior ha destacat que “el projecte de rehabilitació integral del Palau de Justícia, i anterior Reial Casa de la Duana de València, no solament permetrà modernitzar i conservar un edifici històric, sinó que a més permetrà disposar d'un edifici modern i funcional, adequat a les necessitats de l'Alt Tribunal, tenint en compte, a més, que cada dia treballaran més de mig miler de persones, entre elles, tota la cúpula del poder judicial en la Comunitat Valenciana”.

En este sentit, “el projecte ha tingut en compte les sol·licituds i suggeriments dels jutges i fiscals que exercixen ací la seua labor perquè la finalitat és que esta siga una rehabilitació duradora ateses les necessitats reals dels qui allí treballen”.

El Palau de Justícia va ser a l'origen la Reial Casa de la Duana de València. És un edifici de vora 265 anys d'antiguitat. Ha servit –a més de per al que va ser concebut en temps de Carles III– com a fàbrica de tabac des de 1828 i, des de fa més d'un segle (1914), com a palau de justícia. Està catalogat com a monument historicoartístic nacional i bé d'interés cultural segons la legislació autonòmica.

El projecte de rehabilitació aposta per recuperar el volum original del Palau eliminant elements afegits des de fa anys que són impropis i no tenen valor històric, ni arquitectònic ni funcional, revaloritzar els elements patrimonials més importants, a més de solucionar els problemes estructurals causats per la humitat que ha afectat, sobretot, les bigues de fusta i també d'instal·lacions de subministrament d'energia, aigua i climatització.

El TSJCV es va traslladar en 2019 de manera provisional a un altre edifici al carrer Historiador Chabás de València, per a poder executar estes obres de rehabilitació sense afectar l'activitat de l'Alt Tribunal.

Situació de les obres

Actualment s'està actuant en tres fronts: reintegrant la coberta original de l'edifici, mitjançant l'eliminació dels afegits impropis de la dècada dels 60 i la recuperació de la conformació original; restaurant l'estructura del mur original, tancant els buits oberts durant la vida de l'edifici. També s'ha iniciat la restauració de les façanes, amb la neteja i eliminació de crosta negra i brutícia per a la posterior reintegració dels fingits.

A més, s'han desmuntat tots els revestiments interiors, paviments i falsos sostres de l'edifici, i s'ha procedit a la consolidació estructural dels murs de càrrega i forjats d'este.

L'excavació arqueològica del subsol de planta baixa, que permet actuar en la fonamentació, crear una cambra sanitària i integrar les instal·lacions d'esta planta, va traure a la llum importants vestigis associats al seu ús com a fàbrica de tabac.

Així mateix, ha aflorat una superfície considerable de paviment de grans lloses, relacionat amb la construcció original de l'edifici com a duana.

Eficiència energètica

L'eficiència energètica s'integrarà a través d'energia geotèrmica (esta energia es recull mitjançant bombes de calor d'aigua i té una potència frigorífica de 494 kW) i a més es milloraran els sistemes passius (com que és un edifici històric no es poden instal·lar plaques fotovoltaiques en el sostre).

La seu del TSJCV serà el primer edifici de la Generalitat rehabilitat, eficient i sostenible gràcies a l'energia procedent del subsol.