Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC) ha presentat la mostra participativa ‘(inserte título aquí)’, creada especialment per Luis Camnitzer per a la sala Dormitori en la qual l’artista, referent de l’art conceptual llatinoamericà, fusiona art i educació.

La mostra que s’obrirà al públic el dimecres, 15 de maig, arriba a València durant la celebració del XIII Festival 10 Sentidos, en el qual el Centre del Carme obri els seus espais als projectes comunitaris i col·laboratius més destacats i en el context de la programació organitzada pel Consorci  de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) amb motiu del Dia Internacional dels Museus 2024.

En este sentit, per a Nicolás Bugeda, director-gerent del CMCV “no podíem tindre millor opció que Luis Camnitzer en el marc del DIM 2024 que enguany porta per lema ‘Museus per l’educació i la investigació’, tenint en compte la seua trajectòria i reconeixement internacional”.

En l’exposició ‘(inserte título aquí)’  l’artista ha fet una selecció de peces creades entre 1967 i 2024. Les obres reflexionen entorn de la idea del fet d’anomenar com a exercici de poder.

Segons expressa el mateix Camnitzer, “coneixem el nom de les coses, a vegades, fins i tot tenim l’ocasió d’anomenar-les. Anomenar és la manera més elemental d’organitzar les coses, de donar-los un cert orde. En la seua forma més primitiva el nom és un referent i molt sovint servix per a significar res més que ‘això’ és o no és ‘meu’. És un truc per a executar una apropiació. Els fills anomenats passen a ser propietat dels pares. Les coses anomenades permeten referir-me a detalls del món amb més eficiència que la que em permet assenyalar amb el dit i dir això”.

En este sentit, a través de diferents “situacions”, les obres que conformen esta exposició conviden els públics a exercir el poder d’anomenar i ‘desanomenar’. D’esta manera, la mostra es convertix en un dispositiu de mediació que convida a la participació del públic i genera una espècie de taller cocreatiu en el qual emergixen preguntes sobre l’autoria, la utilitat de l’art, l’educació o la intel·ligència artificial.

Perfil de Luis Camnitzer (1937)

Artista uruguaià resident a la ciutat de Nova York des de 1964, Luis Camnitzer és professor emèrit de la State University of New York College a Old Westbury. Va representar l’Uruguai en la 43a Biennal de Venècia en 1988 i ha exposat obres en diverses biennals, entre les quals hi ha diverses edicions de la Biennal de l’Havana, la Biennal de Whitney en 2000 i Documenta 11 en 2002.

En 2018, una retrospectiva de la seua obra va ser presentada al Museu Reina Sofia. Les seues obres es troben presents en la col·lecció de més de 45 museus i està representat per Alexander Gray Associates, de Nova York. Així mateix, va ser curador pedagògic de la 6a Biennal del Mercosur (2007), Porto Alegre; i curador del Programa de visualització, Drawing Center, Nova York.

En 1999, va coorganitzar l’exposició Global Conceptualism: Points of Origin, 1950s–1980s al Queens Museum, Nova York, juntament amb Jane Farver i Rachel Weiss.

Comissariat i publicació

El comissariat de la mostra s’ha dut a terme des del departament d’educació i mediació del Consorci de Museus en estreta col·laboració amb l’artista i amb motiu del Dia  Internacional dels Museus, el lema dels quals per a 2024 és ‘Museus per l’educació i la investigació’.

La mostra es complementa amb la publicació del llibre in_utilidad: el arte como educación, del mateix Luis Camnitzer. La publicació arreplega les reflexions entorn de l’art d’una llarga carrera que va començar en els anys 60 del segle passat i arriba fins als nostres dies.

“Després d’observar les potser massa dècades de la meua activitat artística, veig amb més claredat quasi tot el que m’hauria ajudat però no vaig aprendre durant els meus estudis. Crec que el més important que vaig haver d’aprendre, tard i amb els meus propis esforços, és que la paraula ‘art’ no és sagrada i que s’utilitza per a obstaculitzar una manera de conéixer que és més complexa i enriquidora que la convencional”, reflexiona Camnitzer.