Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport
Institut Valencià d’Art Modern

L’IVAM reflexiona en ‘Un contínuum comú indefinidament llis’ sobre la contemporaneïtat a través de 135 obres de la col·lecció del museu

15/05/2024
L’IVAM reflexiona en ‘Un contínuum comú indefinidament llis’ sobre la contemporaneïtat a través de 135 obres de la col·lecció del museu
  • Peces de Pablo Picasso, Grete Stern, Claude Cahun, Bruce Nauman, Barbara Ess, Gerhard Richter o un casc corinti conviden a repensar sobre la funció d’un museu i el paper dels artistes
  • La mostra s’inaugura este dijous al Centre Julio González i estarà oberta al públic fins al 20 d’octubre

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta l’exposició ‘Un contínuum comú indefinidament llis’ que indaga en els significats del contemporani a través de més d’un centenar d’obres dels fons del museu d’autors com Claude Cahun, Grete Stern, Julio González, Marcel Proust, Sanja Iveković, Dan Graham, Sigmar Polke, André Derain, Barbara Ess, Jacques Lipchitz o Gerhard Richter.

La directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar, ha participat en la presentació d’esta mostra acompanyada per la directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez; i la comissària de la mostra, Diana Guijarro.

Tébar ha destacat que l’exposició està emmarcada en les activitats impulsades enguany amb motiu del Dia Mundial dels Museus, una mostra que “complix perfectament el lema d’enguany, ‘Museus per a l’educació i la investigació’, ja que conté una relectura i una important investigació”.

Per la seua part, la directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez ha apuntat: “Després de la pregunta: què és el popular?, la qüestió llançada a la col·lecció de l’IVAM seria: què és el contemporani? on està?”. En este sentit, l’exposició “ens proposa endinsar-nos en la col·lecció de l’IVAM i contemplar les obres com uns ‘cossos de preguntes’ que ens interroguen sobre aspectes socials, polítics i culturals del nostre present”, ha destacat.

Així mateix, ha recordat que esta mostra impulsa una nova investigació, revisió i difusió dels fons de l’IVAM. “Respon a l’interés del museu per presentar exposicions fruit d’un treball de recerca i que, en este 35 aniversari, mostren la importància i la potència dels nostres fons, i sobretot oferixen noves mirades i perspectives crítiques i inclusives”.

Per la seua part, la comissària de la mostra, Diana Guijarro, ha assenyalat que l’exposició “s’interessa principalment en dos aspectes: els buits i les absències que podem trobar en una col·lecció que ajuden a construir un relat alternatiu, i com desmuntar una narrativa lineal adscrita als discursos expositius, que va unida sempre a un principi i un final”.

Recorregut de la mostra

Després del seu pas per l’IVAM Alcoi, ‘Un contínuum comú indefinidament llis’ arriba ara al Centre Julio González on romandrà fins al 20 d’octubre. En la mostra es reunixen pintures, fotografies, escultures, vídeos i instal·lacions. En total, són 135 obres de la col·lecció de l’IVAM, a més de tres peces procedents del Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó (MUSAC) i una de la col·lecció de la Fundació La Caixa.

Dividida en cinc seccions, el preàmbul de l’exposició és Rock my religion de Dan Graham, “una peça clau” construïda com un complex collage de textos, metratge filmat i performance, que es mostra envoltada en una escenografia teatral, a manera d’avantsala de l’exposició.

Després de la introducció, la mostra reflexiona sobre la naturalesa de la institució museística en el primer apartat titulat ‘Quan una cosa falta, quan una cosa no està’. “Els museus han hagut de reinventar-se i connectar amb els seus contextos”, ha detallat la comissària sobre este apartat, que indaga en el paper que exercixen actualment. En esta sala, després d’una teatral cortina roja, el visitant descobrix una escultura d’un cavaller medieval de l’artista Olaf Breuning en diàleg amb obres d’André Masson o John Heartfield.

L’exposició prosseguix endinsant-se en el tipus de model d’artista i en els corrents artístics al llarg de la història, sobretot analitzant el concepte d’identitat i de geni. L’espai està presidit per una gran taula que funciona com un site specific que evoca “la idea de magatzem de museu, eixa zona de trànsit on les obres estan en una espècie de vigília”, ha ressaltat Guijarro.

Esta taula integra textos expositius, llibres d’artista i peces escultòriques que tracen connexions, més o menys visibles, entre les escultures de Julio González que conviuen amb els caps d’André Derain i les figures de John Davies, o un bust de Markus Lüpertz que connecta amb les peces de Jacques Lipchitz i Pablo Picasso, entre altres.

En la secció ‘Un lloc significa definir un camp’ la mostra s’acosta als moviments artístics anticipatoris. “Ací es mostra un casc corinti del segle XV enfrontat al vídeo Lip Sync de Bruce Nauman”, ha resumit Diana Guijarro.

L’última sala, a manera d’epíleg, reunix peces d’artistes com George Baselitz, Käte Steinitz o Gerhard Richter entorn d’un tòtem de l’artista Marc Bijl compost per 22 altaveus que desgranen discursos de diferents polítics del segle XX, des de Fidel Castro a Reagan, passant per Bin Laden, Malcom X o el mateix Hitler.

D’eixa manera, aspectes com ara el paper dels museus al llarg de la història, l’establiment de les categories estètiques i la figura de l’artista, i els moviments que van anticipar canvis en la nostra manera de percebre l’art “ens faran comprendre que la pregunta que cal fer ja no és què és el contemporani, sinó que l’interessant serà descobrir quan ho és”, ha subratllat Diana Guijarro.

 

Galeria d'imatges