Detalle nota de prensa - Comunica GVA

Un estudi internacional en el qual participa l’Àrea de Genòmica i Salut de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), dependent de la Conselleria de Sanitat, ha identificat un augment de la resistència a l’antibiòtic azitromicina indicat per a fer front al patogen causant de la gonorrea a Europa.

És a dir, que este ja no ‘respon’ de la mateixa manera davant este medicament creat per a eliminar-lo. Esta resistència podria posar en risc les pràctiques actuals de tractament i assenyala la necessitat de generar noves estratègies de salut pública sobre este tema.

L’azitromicina és un medicament essencial en el tractament de la gonorrea, el qual s’ha combinat fins ara amb l’antibiòtic ceftriaxona. El treball, publicat en la prestigiosa revista The Lancet Microbe, descobrix que la resistència d’estos bacteris a l’antibiòtic s’ha estabilitzat en un nivell relativament alt, la qual cosa suposa que este tractament és cada vegada més ineficaç per a abordar la infecció. A més, la prevalença d’esta infecció, transmesa sexualment, ha augmentat en els últims anys, per la qual cosa estes troballes representen un desafiament considerable per al seu control i tractament.

“Els resultats d’este estudi posen de manifest la importància de la vigilància contínua i l’ús de tecnologies avançades com la seqüenciació del genoma complet per a monitorar i entendre com evoluciona la resistència als antibiòtics”, ha explicat Leonor Sánchez, investigadora de l’Àrea de Genòmica i Salut de Fisabio, del Pla GenT, finançat per la Conselleria de Sanitat i firmant de l’article, qui, a més, ha emfatitzat la necessitat “d’adaptar i millorar contínuament les estratègies de salut pública davant d’amenaces emergents com la resistència als antibiòtics”.

L’anàlisi compara les dades de resistència a antibiòtics i les característiques genòmiques de Neisseria gonorrhoeae, l’agent causant de la gonorrea, a Europa en tres moments diferents: 2013, 2018 i 2020. Esta anàlisi retrospectiva de vigilància genòmica ha permés examinar la població d’estos bacteris en 2020, durant l’inici de la pandèmia de la COVID-19, i identificar els ceps circulants, incloent-hi la prevalença de la resistència a antibiòtics i les característiques genòmiques específiques.

A més, l’estudi també ha permés explorar com han canviat les peculiaritats de la resistència i l’epidemiologia de la gonorrea en el context europeu al llarg del temps. En l’anàlisi d’estes dades es detecta una disminució dels llinatges de gonococ circulants durant 2020, que es pot explicar per la disminució del moviment entre països a causa de les restriccions associades a la pandèmia.

Mostres de més de 20 països

Per a dur a terme esta anàlisi es van recopilar prèviament mostres d’este bacteri en més de 20 països europeus com a part del Programa europeu de vigilància antimicrobiana de la gonorrea (Euro-GASP, coordinat pel Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties, ECDC). Totes estes mostres es van sotmetre a seqüenciació del seu genoma complet en el centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut a l’Hospital Universitari d’Örebro (Suècia) i van ser analitzades en col·laboració amb Fisabio.

Per a abordar esta resistència, el treball suggerix desenvolupar noves opcions terapèutiques i recomana una cooperació internacional reforçada en la vigilància de la resistència als antibiòtics per a millorar la resposta global a esta amenaça creixent.

Així, este estudi no solament proporciona una base científica sòlida per a futures polítiques de salut pública, sinó que també actua com una crida a l’acció per a previndre un possible retrocés en els avanços contra esta malaltia de transmissió sexual.