Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Cinema Jove estrena a Espanya el drama italo-colombià ‘El Paraíso’

- El director italià Enrico Maria Artale presenta el 24 de juny en la Filmoteca este drama, que va obtindre dos guardons en l’última Bienal de Venècia
- Shô Miyake (El combate de Keiko) repetix enguany en la secció oficial amb el seu últim llargmetratge, All the Long Nights
El Festival Internacional de Cinema de València–Cinema Jove, organitzat per la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), estrena el dilluns, 24 de juny, a les 20.00 hores en la Filmoteca, El Paraíso, una de les pel·lícules triomfadores en la secció Orizzonti de l’última Bienal de Venècia, on va obtindre els premis a millor actriu i guió.
Este llargmetratge d’Enrico Maria Artale descriu les complexes relacions maternofilials dels protagonistes en un context de marginalitat social i criminalitat. El tema de fons d’El Paraíso és la incapacitat per a emancipar-se de relacions personals que són fonamentals en la nostra vida, però que al mateix temps resulten summament perjudicials. Així, en esta producció italiana coneixem Juli Cèsar, un narcotraficant de mala mort que viu amb sa mare, una colombiana de fort caràcter, en una humil casa al costat d’un riu.
Rodada en una zona restringida en la desembocadura del Tíber, l’atmosfera domèstica en la qual transcorre la vida dels personatges està impregnada de detalls que remeten als paisatges, els colors i la música d’Amèrica del Sud. Eixe món llunyà que la mare, que va emigrar fa quaranta anys a Roma, continua idealitzant, i que el seu fill, que ha nascut a Itàlia, ha aprés a estimar de manera diferida.
“La casa en el riu, la barqueta guardada al jardí, la música llatinoamericana, els brillants vestits de salsa. Tot encaixa en la descripció d’un món emocionalment ric, animat per eixa vivacitat dolorosa a la qual està profundament apegada la cultura colombiana i que he conegut un poc a través d’amistats, relacions, llargs viatges i també de les obres de Gabriel García Márquez”, apunta el director.
“La gènesi d’El Paraíso forma part d’un viatge biogràfic i artístic que va arrancar fa diversos anys, durant el llarg procés d’edició del meu documental Saro, una pel·lícula en primera persona sobre la primera i única trobada que vaig tindre amb el meu pare quan jo tenia 25 anys”, afig Artale.
“El meu objectiu tant creativament com terapèuticament era aconseguir conéixer un pare absent, però durant el procés de reelaboració dels fets, em vaig adonar que estava aprofundint en la comprensió de la meua relació amb ma mare com mai ho havia fet abans. Este descobriment va generar un amor renovat tan fort, que el seu impuls va afectar la pel·lícula que havia començat a escriure, i es va convertir en el seu nucli”, ha continuat explicant.
En la proposta, mare i fill mantenen una relació plena de sentiment, simbiòtica, estimulant, però també opressiva. Per a traslladar a l’espectador eixes sensacions, el director recorre a un tipus de cine concentrat en el cos més que en els rostres.
“Vaig voler mantindre una proximitat radical amb el personatge, sense reduir-lo a primers plans, mantenint els plans oberts per a no perdre la fisicitat i plasticitat de l’actor, la qual cosa permet als intèrprets llibertat de moviment”, explica el realitzador italià.
El retorn de Shô Miyake
D’altra banda, el director japonés Shô Miyake competix enguany en Cinema Jove amb la seua atípica faula sobre l’amistat All the Long Nights, després de participar en l’edició de 2022 amb el seu anterior llargmetratge, El combate de Keiko.
Esta adaptació cinematogràfica del llibre homònim de Maiko Seo, que va ser estrenada en la secció Fòrum de la passada Berlinale, posa el focus en les dificultats que travessen les persones afligides de problemes de salut mental quan han de desembolicar-se en entorns laborals i socials quotidians.
La història retrata l’estret vincle que es va forjant entre dos companys de treball, empleats d’una empresa que es dedica a produir jocs didàctics sobre astronomia.
Ella està afligida d’una severa síndrome que la fa perdre el control i mostrar-se agressiva en contra del seu caràcter naturalment amable. Ell té una personalitat sorruda i silenciosa, derivada probablement del patiment que li produïxen els atacs de pànic que experimenta des de fa anys.
Els dos tracten de sobreviure en un món ple de pressió i estrés, modernitat i tradició, buscant suport en metges i grups d’autoajuda. La trobada entre ells transforma les seues vides quan entenen que es poden ajudar mútuament.
Es podrà veure en La Filmoteca este diumenge, 23 de juny, a les 17:30 hores i el dilluns, 24 de juny, a les 11:30 hores.
Quatre grans títols en les seccions paral·leles
La jornada del dilluns, 24 de juny oferix grans sorpreses per als amants de la fantasia, la ciència-ficció i l’animació. D’una banda, dins del cicle ‘El jove Tim Burton’, el públic de Cinema Jove podrà gaudir a les 18:30 hores d’una de les pel·lícules més emblemàtiques de la filmografia del director estatunidenc, Eduardo Manostijeras.
Burton és especialment conegut per la seua capacitat per a crear antiherois carismàtics. Entre ells destaca, sens dubte, l’entranyable i irrepetible personatge interpretat per Johnny Depp en este film; una criatura inventada per un científic que va morir abans de completar la seua obra, i li va deixar instruments esmolats en compte de dits. Winona Ryder i Dianne Wiest coprotagonitzen esta faula suburbana en el rerefons de la qual nia una crítica a la superficialitat.
D’altra banda, el cicle ‘Els déus de l’anime’ ret homenatge enguany a l’influent dibuixant nipó Akira Toriyama, mort el mes de març passat als 68 anys. La Filmoteca acollirà a les 22:30 la projecció de Dragon Ball Z: La resurrección de F, denovena pel·lícula d’una de les sagues més influents de la història del gènere.
Estrenada en 2015 i dirigida per Tadayoshi Yamamuro, esta seqüela de La batalla de los dioses va comptar amb la supervisió del mateix Toriyama. L’acció comença en un moment de pau mundial, després que Beerus, el déu de la destrucció, decidira no acabar amb la Terra. No obstant això, Sorbet i Tagoma, dos dels membres supervivents de la força de Freezer, tornen a la recerca de les boles de drac.
L’estrena de Dragon Ball Z: La resurrección de F va ser un èxit de taquilla tant al Japó com internacionalment, la qual cosa va ajudar a revitalitzar l’interés en la saga i va preparar el terreny per a la continuïtat i expansió de Dragon Ball Super.
Així mateix, dins del cicle ‘Game On’, dedicat al món dels videojocs, es presentarà la pel·lícula a mig camí entre la ciència-ficció i el terror ExistenZ. Esta obra de culte dirigida per David Cronenberg en 1999 està protagonitzada per Jennifer Jason Leigh, que dona vida a una dissenyadora de jocs perseguida per assassins.
El realitzador canadenc, mestre del body horror, presenta ací una trama ambientada en un futur pròxim, on les consoles orgàniques de videojocs de realitat virtual han substituït les electròniques. Els punts d’entrada dels dispositius s’inserixen en les espines dorsals dels jugadors a través d’un cordó umbilical. La pel·lícula es projectarà a les 22:30 en el claustre gòtic del Centre del Carme.
També a les 22.30, però en l’Espai Túria, situat enguany a la plaça de Viriat, els espectadors de Cinema Jove podran veure una joia del cinema independent dels noranta, Bienvenidos a la casa de muñecas (Todd Solondz, 1995). Esta comèdia negra, reconeguda en Sundance amb el Gran Premi del Jurat, plasma la sensació de ser una bestiola rara tant en l’institut com en casa.