Detalle nota de prensa

El servici del telèfon únic europeu d’Emergències 1·1·2 Comunitat Valenciana ha aconseguit 86 milions de telefonades rebudes en complir-se este divendres el 25é aniversari des que es va posar en funcionament un 21 de juny de 1999, amb una primera trucada gestionada com una emergència sanitària.

El secretari autonòmic de Seguretat i Emergències, Javier Montero, ha fet balanç d’este servici públic en els 25 anys que està marxa, acompanyat per alguns dels operadors que van començar treballant en eixos primers mesos de 1999, i que continuen en actiu, i altres acabats d’incorporar al seu lloc a la sala d’atenció de telefonades de l’1·1·2 Comunitat Valenciana.

Montero ha destacat la “important labor que realitza l’1·1·2 com a servici públic atenent ininterrompudament tot este temps les emergències dels ciutadans i visitants de la Comunitat Valenciana”, i també ha posat en relleu “el treball de tots els operadors que durant estos 25 anys han estat a l’altre costat de la línia telefònica donant una resposta ràpida i eficaç gestionant els incidents amb una professionalitat encomiable”.

La sala de l’1·1·2 Comunitat Valenciana atén més de tres milions de telefonades a l’any, una mitjana de nou mil diàries, i gestiona entre mil i dos mil incidents derivats cada dia. Esta mitjana ha sigut sobrepassada en dos ocasions: el 24 de gener de 2009, dia en què es va produir el fenomen meteorològic conegut com a ciclogènesi explosiva, quan s’hi van acumular 20.927 telefonades, i el 13 de setembre de 2019, dia en què va començar la DANA al Baix Segura, en què es van produir 16.834 telefonades.

El responsable d’Emergències ha volgut recalcar especialment la gran emergència viscuda enguany, l’incendi de l’edifici de Campanar. “Eixe 22 de febrer a les 17.34 hores va ser crucial la primera telefonada de les 235 posteriors que es van rebre a la sala de l’1·1·2. Esta primera telefonada va fer que es mobilitzaren immediatament els primers recursos de Bombers de l’Ajuntament de València, la Policia Local, el CICU, la Policia Nacional i Emergències de la Generalitat”, ha explicat.

Montero ha reiterat “la importància que els ciutadans es consciencien i telefonen immediatament a l’1·1·2 si són testimonis d’una emergència, ja que eixa primera telefonada pot salvar vides o evitar un incendi a les nostres muntanyes. La immediatesa és vital”. També ha afirmat que l’1·1·2 Comunitat Valenciana “s’ha convertit en un dels millors centres 1·1·2 d’este país i ha arribat a fites a escala nacional, com ara haver desenvolupat per als centres de tota Espanya el sistema AML de geolocalització”.

Este sistema, desenvolupat per l’equip tecnològic d’Emergències a la Comunitat Valenciana, és capaç de precisar en quina vivenda es troba l’emergència en el cas de les àrees urbanes amb una gran densitat de població, i en el cas de les rurals, permet la localització a pocs metres.

El secretari autonòmic de Seguretat i Emergències ha posat de manifest altres assoliments tecnològics en estos anys, com ara l’aplicació GVA 1·1·2 Avisos, que ja ha comptabilitzat més de 64.800 descàrregues, i la implementació des de febrer de 2023 del sistema ES-Alert, l’1·1·2 Invers que permet enviar alertes a la població que es trobe en una zona afectada per emergències o catàstrofes.

Una de les característiques essencials d’este servici és la capacitat de reforçar-se o dimensionar-se en funció de les emergències que s’hagen d’atendre o en previsió d’una demanda més gran motivada per festivitats. En este sentit, fa quatre anys es va haver de condicionar una nova sala per a donar resposta a un volum superior de trucades a causa de l’emergència sanitària de la Covid, o, posteriorment, a conseqüència de l’emergència social motivada pels refugiats provinents de la guerra d’Ucraïna.

Reforç per la festivitat de Sant Joan

D’altra banda, els torns del personal del telèfon 1·1·2 Comunitat Valenciana es reforçaran un 11 % per les pròximes festes de Sant Joan. L’objectiu és atendre amb més celeritat les telefonades que es puguen produir, des d’este divendres, 21 de juny, fins al dia de Sant Joan, el 24 de juny, per la ciutadania que celebra o visita el litoral valencià amb motiu d’esta festivitat.

D’esta manera, durant estos dies de juny treballaran per torns un total de 257 professionals a la sala d’atenció de telefonades. Este reforç de personal suposa un augment de l’11 % respecte als 232 empleats que atenen en sala els mateixos dies en un període ordinari.

El Telèfon Únic d’Emergències 1·1·2 és el primer interlocutor que dona resposta a qualsevol classe d’emergència i es pot utilitzar en qualsevol dels 27 països membres de la Unió Europea davant d’incidents de seguretat, sanitaris, incendi o rescat. Este servici atén ininterrompudament totes les trucades d’emergències de qualsevol classe les 24 hores del dia, els set dies de la setmana. Es pot telefonar des de qualsevol mòbil, fins i tot estant bloquejat, sense introduir el pin i des de qualsevol companyia, sempre amb cobertura.

La major part de les telefonades que s’han rebut en l’1·1·2 Comunitat Valenciana des de 1999 es referixen a l’àmbit sanitari, el 58,19 % de les telefonades, per davant del 16,45 en matèria de seguretat. Estes telefonades s’atenen en espanyol, valencià, anglés, francés i alemany. De fet, des de l’inici d’este servici, el 77,40 % d’estos incidents s’han gestionat en anglés, l’11,79 % en francés i el 9,26 % en alemany.

Casos anecdòtics

L’1·1·2 rep diàriament telefonades d’urgència i emergències. No obstant això, a vegades, la persona que telefona genera una informació que la sala 1·1·2 denomina “casos anecdòtics”. Entre estos casos es troba l’avís per la ‘bola de foc’ que va creuar en 2015 la Comunitat Valenciana, ja que va produir nombroses telefonades des de diferents municipis de les tres províncies segons el bòlid recorria tot el territori.

Un altre d’estos casos es va produir en la tardor de 2022, quan es van rebre telefonades des de diversos punts costaners de la Comunitat Valenciana com Almassora, Gandia, el Perelló o Dénia per a indicar l’albirament de pingüins. Després de gestionar les telefonades, els servicis mobilitzats van confirmar que eren falsos pingüins, perquè es tractava de cauets, una au marina que és blanca i negra, comuna en l’Atlàntic nord (migren cap al sud, encara que no sol ser freqüent que paren al Mediterrani).