Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) ha finalitzat la restauració de la pintura El caporal Noval d’Antonio Muñoz Degraín, obra que l’artista valencià va presentar a l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1910 i per la qual va aconseguir la medalla d’honor en pintura en el certamen.

La recuperació d’esta obra, que des de 1986 romania en els magatzems del Museu de Belles Arts, ha sigut possible gràcies al mecenatge de la Fundació María Cristina Masaveu Peterson per a celebrar el primer centenari de la mort de Muñoz Degraín (València, 18 de novembre de 1840-Màlaga, 12 d’octubre de 1924).

La directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar, ha mostrat “l’agraïment, una vegada més, des de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, a la implicació i generositat de la Fundació María Cristina Masaveu Peterson amb el Museu de Belles Arts de València”.

Així mateix, ha apuntat que la recuperació d’esta obra, “sense dubte, obrirà noves vies d’estudi sobre els gèneres que van triomfar en les exposicions nacionals de Belles Arts -com és el cas d’esta medalla d’honor de 1910- i que contribuïen a posicionar els artistes com els favorits dels principals mecenes del país”.

Per la seua part, el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, ha assenyalat que la recuperació “de l’obra més gran de les que Antonio Muñoz Degraín va donar al Museu de Belles Arts en 1913 era un deute amb el pintor”.

González Tornel ha subratllat, a més, que “la col·laboració publicoprivada resulta clau per a la cultura, com ja va demostrar l’exposició dels magnífics llenços de Joaquín Sorolla de la Col·lecció Masaveu”, i ha ressaltat que amb la restauració d’El caporal Noval, “la Fundació María Cristina Masaveu Peterson continua amb la seua labor filantròpica cap a la Comunitat Valenciana i cap a este museu”.

El caporal Noval és un oli sobre tela de 277 x 420 cm firmat i datat per Muñoz Degraín en 1910, que relata l’heroica acció del soldat Luis Noval Ferrao (1887-1909) durant la defensa del Soc el Had de Beni Sicar, prop de Melilla, en el marc de la segona guerra del Rif, quan en donar la veu d’alarma va aconseguir salvar els seus compatriotes de l’atac dels rifenys, la qual cosa va provocar la seua pròpia mort.

En esta escena tràgica i violenta, de marcat caire expressionista, el caporal de l’exèrcit espanyol apareix en el centre de la composició, ferit de mort i atacat per soldats enemics. Noval manté la seua mirada cap al camp de batalla i comprova com els seus soldats lluiten cos a cos amb les tropes enemigues.

Al costat d’ell, caiguts en el sòl, jauen dos cadàvers enemics, mentres que l’heroi encara té forces per a escanyar-ne un altre que ha quedat atrapat en el filat amb el cap cap arrere.

Recuperació de l’obra

La pintura es trobava en una situació precària perquè estava separada del seu bastidor i enrotllada, per la qual cosa la recuperació de la peça ha suposat una intervenció total, tant del suport de tela, com de l’adequació del bastidor original, la neteja de la pel·lícula pictòrica i la reintegració tant volumètrica com cromàtica dels estrats pictòrics.

La intervenció sobre la tela de suport ha sigut un dels procediments més llargs a causa del seu estat, ja que presentava forats, esquinçaments i zones molt debilitades que han hagut de reparar-se amb molt de compte i precisió per a poder tornar a col·locar de nou la tela en el seu bastidor.

Posteriorment, es va fer la neteja de la pel·lícula pictòrica, eliminant d’esta manera la planitud que li conferien els diferents estrats depositats sobre esta, tant de brutícia superficial com de diferents vernissos, i es va poder recuperar així els contrastos i els punts de llum.

Durant el procés, s’ha recuperat també el bastidor original de la peça que presenta una etiqueta amb el nom del pintor, adequant-lo perquè complisca de nou la seua funció.

Els treballs de restauració d’El caporal Noval han durat cinc mesos i el seu cost ascendix a 26.620 euros.