Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El Festival Internacional de Cinema de València-Cinema Jove, organitzat per la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), ha acollit una trobada amb Amaia Romero (Pamplona, 1999) en el Teatre Principal. Durant la cita, a la qual han assistit entorn de 600 persones, la cantant, pianista i actriu novella ha respost a les qüestions formulades pel director del festival i conductor de l’entrevista, Carlos Madrid, i a una selecció de preguntes realitzades per la premsa acreditada.

Amaia s’ha remuntat a la seua participació en 2017 en Operación Tiunfo, on es va proclamar guanyadora, per a referir-se a l’evolució que ha experimentat en el personal i el professional. “Sempre he sigut fidel al que sabia fer i m’agradava, però durant la gravació del programa només tenia 18 anys i no tenia tan clar el que volia ser. Per sort, sempre m’he sentit molt respectada per la discogràfica i el públic i he pogut fer el que he volgut, de la qual cosa estic molt agraïda”.

L’artista es troba este cap de setmana a València amb motiu del reconeixement de Cinema Jove amb el premi ‘Un futur de cinema’. Amaia se suma així a la nòmina d’intèrprets hui enormement consolidats com Elena Anaya, Fele Martínez, Greta Fernández, Gorka Otxoa o la seua companya en la sèrie La mesías, Macarena García, que van ser guardonats en el passat com a valors emergents.

El premi se li entregarà esta nit durant la gala de clausura de la 39a edició del festival. Hores abans, a les 17:30, l’actriu  presentarà els dos capítols de La mesías programats en la Filmoteca.

Una picada d’ullet a Almodóvar

En la sèrie original de Movistar Plus+ en col·laboració amb Suma Content, escrita, dirigida i produïda per Javier Ambrossi i Javier Calvo, Amaia dona vida a una de les germanes components del grup de música Stella Maris. L’univers dels Javis s’ha expandit i la girlband de pop cristià s’ha convertit en tot un fenomen diferenciat de la pantalla, amb una actuació recent en el festival Primavera Sound en la qual també va participar l’actriu Carmen Machi.

A eixe respecte, Amaia ha valorat “el respecte, el bon gust i el carinyo” amb els quals s’ha desenvolupat una proposta que parla del fanatisme religiós. “Resulta cridaner que no hi haja hagut cap queixa de sectors religiosos. Això és conseqüència que la fe s’ha tractat des de l’empatia i la llibertat”.

Entre els directors amb els quals li agradaria treballar ha esmentat Rodrigo Sorogoyen i Pedro Almodóvar, sobre el qual ha fet broma amb l’audiència, a la qual ha demanat que grave la seua petició i la viralitze. Entre els seus referents actorals, ha triat les seues companyes de repartiment en La mesías, Ana Rujas i Macarena García, qui va exercir de mentora durant el rodatge. “Vaig afrontar el rodatge amb por, perquè era una cosa que no havia fet. Quan vaig llegir detalls vaig veure, a més, que seria una cosa gran i tindria una transcendència important -ha desenvolupat sobre l’escenari del Teatre Principal-. Amb La mesías he vist que era capaç de fer coses que no sabia que podia. Per exemple, ballar. Vaig aprendre molt del treball amb la coreògrafa, Belén Martí”.

La jove solista pamplonesa estava desenvolupant el que serà el seu nou disc, Si abro los ojos no es real, que veurà la llum en 2025, durant el rodatge de la sèrie, i la seua experiència actoral va influir en la gestació del seu tercer àlbum. “Inconscientment m’he servit de referències visuals de La mesías, m’ha inspirat”, ha reconegut.

Encimbellada com una de les artistes més brillants i imprevisibles del panorama pop del nostre país, Amaia forma part d’una generació de músics i cantants professionals que duen a terme amb èxit el transvasament entre disciplines, amb incursions en la interpretació, com Aitana i Diego Ibáñez, cantant del grup Carolina Durante. La polifacètica artista ha tingut molt present esta dualitat al llarg de la seua vida. Com ha compartit durant l’entrevista, en la seua casa familiar s’ha escoltat molt Ana Belén, “i de Marisol no em canse de parlar”.

En 2020, de fet, va oferir un emotiu homenatge a Pepa Flores en l’entrega del Goya d’Honor. En relació amb aquell tribut, este 2024 Amaia ha aparegut en el documental Marisol, llámame Pepa (Blanca Torres), com una de les persones que oferixen el seu testimoniatge sobre l’influx que Marisol va tindre en les seues vides.

Amaia aspira a poder compatibilitzar la seua carrera musical amb interpretacions molt acuradament triades en l’audiovisual. Durant la trobada ha afirmat estar oberta a tota classe de papers, fins i tot aliens a la música. “No sé dir quins exactament, només que busque que m’encaixen, m’emocionen i m’arriben”.