Detalle nota de prensa - Comunica GVA

Prop de 40 especialistes en dermatologia i anatomia patològica de tot el país han assistit esta setmana al XXIII Curs de Dermatopatologia de l’Hospital Universitari Sant Joan d’Alacant. En esta ocasió la trobada s’ha focalitzat, entre altres temes, en els limfomes cutanis i els canvis en el seu estudi i classificació.

En este sentit, s’ha constatat que amb una millora en la comprensió de la biologia d’estes neoplàsies i l’ús de ferramentes de biologia molecular i genètica disponible és possible avançar en el seu diagnòstic, pronòstic i tractament.

Segons ha destacat el patòleg José Onrubia, “com en edicions anteriors, s’han revisat temes rellevants que competixen a les dos especialitats. Estem ja 25 anys, interromputs només per la pandèmia, reunint especialistes nacionals i internacionals per a actualitzar els nostres coneixements i posteriorment poder-los aplicar en la nostra pràctica diària en benefici del pacient”.

Així, ha destacat l’actualització en limfomes cutanis, “ja que estan tenint canvis importants en la taxonomia que impliquen no només el diagnòstic clinicopatològic clàssic, sinó també l’ús de tècniques que podem integrar en el context de la medicina de precisió que permeten un tractament òptim a les persones que els patixen”, ha precisat Onrubia.

Enguany, entre els ponents de la jornada hi ha hagut dos experts d’àmbit internacional: el doctor Luis Requena, cap de servici i catedràtic de Dermatologia en la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, i el doctor Omar Sangueza, patòleg de la Universitat Winston-Salem, a Carolina del Nord (els Estats Units), i editor de la prestigiosa revista The American Journal of Dermatopathology.

A més, cal destacar la ponència de María Rodríguez Pinilla, metgessa del Servici d’Anatomia Patològica de la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, especialista en limfomes, i del doctor Ángel Fernández Flores, dermatopatòleg amb àmplia projecció internacional. També han sigut ponents de la jornada la cap del Servici d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Sant Joan d’Alacant, María José Mayol, i José Onrubia, del mateix centre, i els dermatòlegs alacantins José Bañuls i Manuel Moragón.

Tractament del limfoma cutani

“L’estudi dels limfomes cutanis suposa trobar el nom i cognom de cada tipus per a indicar el tractament més adequat per a cada persona”, hi ha afegit l’especialista en anatomia patològica.

En general, molts dels limfomes cutanis són indolents, de poca gravetat i generalment requerixen un tractament poc agressiu, però hi ha uns altres que mostren un comportament biològic agressiu i han de ser sotmesos a quimioteràpia o immunoteràpia.

No obstant això, el més freqüent és la micosi fungoide, un limfoma T que inicialment es tracta amb tractament tòpic a base de corticoides i teràpia fotodinàmica, però que en la seua evolució pot condicionar una malaltia greu, fins i tot mortal. Els limfomes cutanis poden ser primaris o secundaris, en el cas que es produïsca l’extensió a la pell d’un limfoma que afecte els ganglis limfàtics o a altres òrgans.

Baixa incidència

Es tracta d’un grup heterogeni de neoplàsies de la pell de baixa incidència. A Espanya s’estima que la freqüència que tenen se situa en 1 cas per cada 100.000 habitants. No obstant això, “cada vegada hi ha més casos i no es coneixen molt bé les causes, excepte les associades a infeccions”, assenyala Onrubia.

Així, en l’arc mediterrani es donen alguns limfomes associats a infeccions per Borrelia burgdorferi, un bacteri que transmeten les paparres i que també pot provocar la malaltia de Lyme. En este sentit, hi ha estudis que han establit una connexió entre la infecció crònica per Borrelia i el desenvolupament de limfomes cutanis indolents.