Detalle nota de prensa - Comunica GVA
L’IVAM porta a València Nobosudru, la imatge de la dona mangbetu convertida en icona de l’Àfrica negra
- L’exposició ‘Nobosudru, l’esdevenir icona d’una dona mangbetu’ explora els diferents usos que es va donar a eixa imatge a partir dels anys 30
- S’hi exhibixen 80 peces procedents del Musée du Quai Branly de París i altres institucions europees, juntament amb abundant documentació
L’Institut València d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘Nobosudru, l’esdevenir icona d’una dona mangbetu. De la imatge visual a la materialitat de la imatge’, que radiografia la imatge fotogràfica de Nobosudru, una dona mangbetu, presa en la dècada de 1920 al Congo i convertida en icona de l’Àfrica negra.
L’exposició, que s’inaugura este dijous, 4 de juliol, en l’IVAM Centre Julio González, ha sigut presentada per la directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez, i pels comissaris de la mostra, Hasan G. López Sanz i Nicolás Sánchez Durá.
“Esta exposició seria una sort de cas d’estudi d’una imatge presa per George Specht i León Poirier en la part nord-oriental del Congo, un territori habitat pels mangbetu, fa hui al voltant d’un segle”, ha explicat Sonia Martínez. “La imatge de Nobosudru és una imatge produïda, manipulada i presa més tard com un signe ètnic de totes les dones mangbetu i com una icona de l’Àfrica colonial”, ha declarat la directora adjunta.
Specht i Poirier eren els responsables de les preses fotogràfiques i cinematogràfiques de la famosa travessia automobilística Citroën, coneguda com La Croisière Noire (1924-1925), un dels raids automobilístics més famosos de la dècada de 1920. Este raid va recórrer aproximadament 28.000 quilòmetres de nord a sud del continent africà. “El seu llegat inclou un total de 8.000 fotografies, 27.000 metres de pel·lícula i 15 àlbums de dibuixos”, ha explicat Sonia Martínez.
L’exposició, que s’exhibix fins al 8 de desembre, reunix al voltant de 80 peces que mostren com la imatge de Nobosudru es va utilitzar en els més diversos contextos i en usos dispars. Des del positivat en paper en un àlbum de memòria i la difusió del documental cinematogràfic de l’expedició, passant per la seua reproducció en textos etnològics, segells, postals, la propaganda de productes de consum, com en els anuncis de paquets de tabac, en arts decoratives amb escultors importants com François Bazin, moda, joies o bijuteria.
La directora adjunta de l’IVAM ha recordat que la imatge de Nobosudru “ha arribat fins a l’actualitat, a l’art contemporani o a productes audiovisuals de masses com podria ser la pel·lícula de Marvel, Black Panther, i el personatge de la gran mare, Shaka”.
Hasan G. López Sanz ha manifestat que “la imatge de Nobosudru amb el seu característic tocat, que només era un marcador d’estatus, va ser falsament presa com un signe ètnic de totes les dones mangbetu”. La seua imatge de perfil, on la posa revela un coll exageradament allargat disposat pel fotògraf per a la presa, estava influenciada per l’orientalisme i pel naturalisme, ja que eren els inicis dels estudis etnològics. Esta imatge es va convertir en una icona de l’Àfrica negra.
“Per a entendre una imatge, no busques el significat, busca’n l’ús”, ha sentenciat Nicolás Sánchez Durá. “Amb el seu ús en els diferents contextos la semàntica de la imatge varia, i eixa és la raó per la qual una imatge d’estirp colonial com esta pot ser en altres contextos utilitzada per a fins totalment diferents”.
Per a Sánchez Durá, el retrat de la dona mangbetu, que en origen va tindre un significat etnològic, com es pot veure en les primeres publicacions, va tindre també “un significat propagandístic del colonialisme a més de publicitari, un significat derivat de l’apropiació d’eixa imatge per part de l’art contemporani; fins i tot usos que tenen a veure amb l’afirmació política anticolonial”.
La mateixa imatge té “una dimensió política implícita, que és la colonial, i una dimensió política explícita, que és anticolonial, i això depén del context d’ús”, ha asseverat.
Així, la pluralitat d’usos va suposar tant la repetició de la imatge en diferents suports materials, com la seua mutació formal i semàntica. “Que eixa imatge colonial prosseguisca el seu viatge, quan abunda la crítica del colonialisme, potser s’explica per una actitud ambivalent que barreja en proporcions variables tant el rebuig d’aquell període, com una certa melancolia”, ha aclarit Hasán López.
Les obres de la mostra procedixen en la seua majoria del Musée du Quai Branly de París, així com d’altres institucions i col·leccions privades, i s’exhibixen juntament amb abundant documentació provinent de nombrosos arxius i museus.
