Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El Consell ha acordat autoritzar l’Advocacia de la Generalitat a iniciar els tràmits per a interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei orgànica 1/2024, de 10 de juny, d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya perquè considera que infringix diversos preceptes de la Constitució Espanyola i de l’Estatut d’Autonomia, entre els quals es troben el principi de legalitat, el dret a la igualtat de tots els espanyols davant la llei o la divisió de poders.

A través de l’acord, el Consell sol·licita l’emissió, amb caràcter previ a la interposició del recurs, del preceptiu dictamen del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i autoritza l’Advocacia General de la Generalitat a iniciar els tràmits per a la interposició, en nom i representació del Consell, de l’esmentat recurs d’inconstitucionalitat.

L’acord assenyala que la llei d’amnistia vulnera les regles, principis essencials i mandats arreplegats en la CE, i que no respon a l’interés general, sinó a objectius polítics conjunturals molt qüestionables.

De la mateixa manera, afirma que la Generalitat ostenta una legitimació especial i reforçada perquè el paper que la llei d’amnistia juga en el procés independentista català té especial incidència a la Comunitat Valenciana, perquè hi ha una demanda històrica, integrada en l’ideari del ‘procés’ i abanderada precisament per les persones que són amnistiades, entre els objectius i les pretensions de les quals està el reconeixement dels anomenats ‘països catalans’, territori en el qual consideren inclosa la Comunitat Valenciana.

El Consell entén que el ‘procès’ posat en marxa per determinats moviments catalanistes té directes repercussions sobre els interessos polítics dels valencians i les valencianes derivats d’un notable conjunt de relacions generades per la història, l’economia, la societat o la cultura que vinculen especialment i intensament els dos territoris.

D’altra banda, considera que produirà un perjuí indubtable sobre tota la ciutadania espanyola que suportarà indirectament la desaparició de les conseqüències econòmiques i comptables derivades de la comissió de delictes i infraccions administratives que s’amnistien, la qual cosa suposa una renúncia a la recuperació dels fons públics, inacceptable en un estat de dret en el qual l’absència de privilegis per raó del territori està constitucionalment garantida, d’acord amb els articles 31 i 139 de la CE.

Infracció del dret a la igualtat

Respecte a l’àmbit objectiu de la llei, és a dir els actes que s’amnistien, l’acord assenyala que infringix rellevants regles, principis essencials i mandats arreplegats en la CE i obvia que Espanya és un estat de dret; ignora valors superiors del nostre ordenament jurídic, com són la justícia i la igualtat, qüestiona la unitat d’Espanya, el dret a l’autonomia i la solidaritat entre nacionalitats i regions; vulnera previsions essencials que establixen la subjecció de tots els ciutadans i poders públics a la CE i a l’ordenament jurídic; queda lluny de promoure la igualtat, i obvia els principis de legalitat, seguretat jurídica, responsabilitat i interdicció de l’arbitrarietat.

A més, considera que la llei d’amnistia infringix el dret a la igualtat consagrat en l’article 14 CE i infringix l’article 139.1 CE, en propiciar un tracte discriminatori, contrari a la igualtat de drets i obligacions de tots els espanyols, ja que dispensa tracte de favor a les persones beneficiades per l’amnistia, la qual cosa suposa una discriminació de la resta de la ciutadania, que en cas d’haver comés els mateixos delictes o infraccions, però en un altre territori i en altres circumstàncies, hauria d’assumir la seua responsabilitat i complir les penes o sancions que se’ls imposaren.

Atac a la separació de poders

La llei d’amnistia també contravé el sistema de separació de poders que inspira la Constitució i sobre el que s’assenta l’Estat de Dret, s’oposa al normal exercici de la potestat jurisdiccional i propicia que sentències i resolucions judicials hagen de ser considerades nul·les i quedar sense efecte, la qual cosa propicia que greus fets delictius, o constitutius d’una altra mena d’infracció, queden sense sancionar.