Detalle nota de prensa - Comunica GVA
El Centre del Carme de València exhibix cinema ‘indie’ dels 90 en la seua tercera setmana de Cinema d’Estiu
- ‘Embriagats d’humor’ dedica quatre sessions al cinema més inconformista de finals del segle passat
- El claustre gòtic registra ple total cada nit amb un aforament de 250 espectadors
El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) projecta destacats títols de cinema indie en la tercera setmana de ‘Cinema d’estiu’ en el Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC).
El cicle ‘Embriagats d’humor’, dedicat a la comèdia del continent americà, arriba a la seua tercera setmana de cinema a la fresca gratuït i està registrant aforament complet cada nit amb 250 espectadors.
El dimarts 13 d’agost arranca la setmana de cinema amb un títol recent, El agente topo (2020), una producció xilena que connecta dos gèneres molt distants: el documental i la comèdia.
A la seua directora, Maite Alberdi, li interessa la realitat amb un enfocament interessant, sobretot si tracta capes socials tan oblidades pel cinema com pot ser un asil d’ancians. La seua trama digna del millor cinema noir provoca més d’un interrogant en l’espectador. Però la resposta és contundent, ja que absolutament tot el que ocorre en pantalla va passar realment.
El dimecres 14 d’agost es projectarà una peça clau del cinema nord-americà més combatiu. But I’m a cheerleader (1999) arremet contra l’homofòbia i, concretament, les teràpies de conversió que pretenen erradicar el que mai va ser una malaltia.
Amb una bona i saludable dosi d’humor, la seua directora, Jamie Rabbit, no va dubtar a burlar-se d’eixes normes imperants en una època molt delicada, amb una societat molt sensibilitzada per la SIDA.
La pel·lícula cubana del dijous 15 d’agost, La muerte de un burócrata (1966) és una de les obres mestres d’este cicle. Tomás Gutiérrez Alea va decidir filmar-la després de vore’s atrapat en els laberints de la burocràcia. Una vegada superat el mal glop, va voler fer justícia a través d’este film.
Es pot fer humor amb la mort i es constata en esta pel·lícula, un plantejament nou a la Cuba dels anys 60 que beu d’arrels espanyoles, sense anar més lluny, el cinema del mestre valencià, Luis García Berlanga.
El divendres 16 d’agost es recupera un títol d’un gran oblidat i icona de l’indie nord-americà dels 90: Hal Hartley. Amateur (1994), és la història de Thomas (Martin Donovan), un delinqüent que un dia es desperta en una vorera de Nova York, sense diners i sense recordar absolutament res. D’altra banda, es troba Isabelle (Isabelle Huppert), una exmonja que es dedica a escriure relats eròtics.
La pel·lícula del dissabte 17 d’agost conté cap al final del seu metratge un dels gags més memorables i millor construïts del cinema dels anys 90. Solo con tu pareja (1991), va suposar el debut d’Alfonso Cuarón. Considerada una de les pel·lícules mexicanes més rellevants de la dècada dels 90, tant pel seu èxit comercial com per part de la crítica, conta les peripècies d’un faldiller, les seues consegüents infidelitats i dosis de sexe irresponsable en temps candents de VIH.
El colofó final de la setmana el posa el diumenge 18 d’agost, Academia Rushmore (1998). El seu director, Wes Anderson, crea una realitat alternativa poblada de personatges estranys. Una comèdia sofisticada amb una banda sonora (The Who, The Kinks, The Rolling Stones, Cat Stevens) que li afig una textura fascinant, com d’una altra època.
